x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
7.21 º
3.6 Km/h
Judici 1-O
Agents de la policia espanyola marxant amb les urnes de l'IES Ronda de Lleida.

1-O, policia espanyola, referèndum

Agents de la policia espanyola marxant amb les urnes de l'IES Ronda de Lleida, l'1 d'octubre de 2017.

Deu claus de l'aniversari de l'1-O amb la sentència i els CDR en primer pla

El segon aniversari del referèndum unilateral de l'1 d'octubre de 2017 arriba en ple rebrot de la tensió política
  • EFE

Actualitzada 29/09/2019 a les 11:53

El segon aniversari del referèndum unilateral de l'1 d'octubre de 2017 arriba en ple rebrot de la tensió política a Catalunya, arran de l'empresonament de set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i dies abans de la sentència del Tribunal Suprem sobre el 'procés'.

Aquestes són les deu claus que donen context a l'efemèride:
 
1. Compte enrere de la sentència
El factor més determinant dels pròxims dies serà la sentència del 'procés' que dictarà el Tribunal Suprem, previsiblement abans del 16 d'octubre, quan es compleixen els dos anys a la presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i caldria prorrogar-la, un assumpte que no agrada entre els jutges.

Des de les files independentistes reclamen l'absolució dels dotze encausats -nou d'ells en presó provisional- que van afrontar el judici del 'procés' entre febrer i juny, però alhora donen per fet que hi haurà condemnes, per la qual cosa des de fa mesos hi ha converses per a intentar pactar una resposta unitària.

Tant Puigdemont com els altres sis dirigents independentistes que van fugir d'Espanya per a evitar el judici del 'procés' estan molt pendents del desenllaç de la sentència, ja que el jutge instructor, Pablo Llarena, pot decidir reactivar les euroordres de detenció que ell mateix va retirar després de la negativa d'un tribunal alemany de lliurar a l'expresident de la Generalitat.
 
2. Desobediència com a resposta?
Els contactes discrets encara no han servit perquè partits i entitats sobiranistes acordin una estratègia de resposta si hi ha condemnes, més enllà de preveure massives mobilitzacions de protesta, que podrien incloure un 'atur de país' i ocupacions d'espais clau.

El Parlament va aprovar el dijous una resolució de la CUP, donada suport per JxCat i ERC, que avala la «desobediència civil i institucional» o hi ha acord en com traduir aquestes paraules als fets, i en certs sectors existeixen seriosos dubtes sobre la conveniència d'aquest camí: l'expresident de la Generalitat Artur Mas, per exemple, ja ha advertit que la «desobediència institucional no és efectiva».

Aparcada la idea d'un govern de concentració suggerida per ERC -i resposta amb un cop de porta pels comuns i la CUP-, i descartat de moment un nou referèndum, els independentistes aposten per reclamar una «amnistia» i exercir l'autodeterminació, sense aclarir encara en quin format s'exerciria, encara que segons algunes veus sobiranistes podria plasmar-se en uns comicis «refrendaris».
 
3. Impacte de la 'Operació Judes'
La commemoració del 1-O arriba aquest any sota l'impacte de la 'Operació Judes', duta a terme el dilluns per la Guàrdia Civil i que ha implicat, per decisió del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castelló, l'ingrés a la presó de set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), per presumptament integrar una organització «jerarquitzada» que pretenia instaurar la república catalana per «qualsevol via, incloses les violentes».

JxCat, ERC i la CUP han denunciat que darrere de l'operació hi ha una voluntat de l'Estat d'infondre «por», a les portes de les mobilitzacions que pot deslligar la sentència, mentre que els partits constitucionalistes els recriminen que no es desmarquin d'uns detinguts als qui s'acusa de preparar sabotatges violents.
 
4. CDR: Factor incontrolable de l'independentisme
L'independentisme oficial fa temps que se sent incòmode amb el protagonisme que puntualment tenen els CDR, amb una estructura anarquitzada, descentralitzada i sense caps visibles, acostumats a actuar sense supeditar-se a estratègies institucionals.

Els seus xocs amb els Mossos d'Esquadra en algunes manifestacions ja havien posat en alerta als partits del Govern, pel temor al fet que les accions incontrolades dels CDR esquerdessin el relat de la no violència, i les detencions del passat dilluns no fan més que confirmar que el risc és real.

Precisament per a canalitzar les protestes després de la sentència i evitar que se surtin dels llits del pacifisme ha sorgit Tsunami Democràtic, una iniciativa que també actua des del secretisme i basant-se en la capacitat movilizadora de les xarxes socials.
 
5. Paper de Torra
L'1 d'octubre de 2018, en el primer aniversari de l'efemèride, el president de la Generalitat, Quim Torra, es va dirigir a «els amics dels CDR» per a animar-los a continuar pressionant per a fer efectiva la independència: «Estrenyeu, feu bé a estrènyer», va dir a Sant Julià de Ramis (Girona), unes paraules que s'han convertit des de llavors en munició per a l'oposició.

Torra ha estat un dels més vehements a l'hora de restar crèdit a les acusacions que pesen sobre els CDR detinguts, i fins i tot ha dirigit una carta al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, per a mostrar la seva «indignació», en considerar que tot forma part d'una estratègia oculta per a vincular el moviment independentista al terrorisme.

No ha esperat a conèixer, doncs, quins són els indicis recaptats durant un any per la Guàrdia Civil, malgrat que segons el jutge els detinguts podien haver incorregut en els delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per a causar estralls.
 
6. Cs i PPC, contra la deriva «violenta»
El primer efecte de l'entrada a la presó dels CDR va ser una tibant brega al Parlament entre diputats independentistes i de Cs, amb encreuament d'insults i crispades discussions en l'hemicicle.

El president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va acabar sent expulsat després de ser cridat quatre vegades a l'ordre, després de manifestar la seva «immensa vergonya» per les mostres de suport dels diputats de JxCat i ERC als empresonats.

Tant Cs com el PPC han alertat de la deriva «violenta» d'un moviment independentista que fa bandera del caràcter pacífic de les seves reivindicacions.
 
7. Els Mossos, en l'ull de l'huracà
S'aveïnen setmanes complexes per al cos dels Mossos d'Esquadra i per a un conseller d'Interior, Miquel Buch, més qüestionat que mai entre les bases sobiranistes, després de les càrregues recents contra uns manifestants que tractaven d'impedir un desnonament en el barri de Sants de Barcelona i després de la polèmica pel possible ús de gas pebre per a atallar altercats aquesta tardor.

El propi Torra s'ha mostrat sovint més sensible amb els qui critiquen l'actuació dels Mossos que amb els arguments del seu conseller, que abans de l'estiu es mostrava disposat a exercir un paper rellevant al capdavant de JxCat i que ara es veu afeblit.

Les protestes al carrer que pot desencadenar la sentència del 'procés' posaran més a prova la resistència de Buch i poden situar als Mossos com a blanc dels retrets del soberanisme si torna a haver-hi, com en ocasions anteriors, xocs amb manifestants.
 
8. Dos judicis de relleu al novembre
Més enllà d'un octubre que ja es preveu calent, hi ha en l'horitzó dos judicis que poden remoure encara més el tauler polític a Catalunya.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fixar per al 18 de novembre el judici a Torra, que pot ser inhabilitat per no retirar a temps els llaços grocs en campanya electoral, una hipotètica inhabilitació que precipitaria noves eleccions si no fos investit un altre president, encara que abans el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assumiria de facto les seves funcions.

Just després, entre els dies 19 i 22 de novembre, el TSJC jutjarà als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament durant la legislatura del 1-O i a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya per permetre la tramitació de les lleis de desconnexió en 2017.
 
9. La revàlida electoral
El mes d'octubre es veurà també condicionat per la repetició de les eleccions generals, el 10 de novembre, que a Catalunya se celebraran encara sota els efectes que provoqui una sentència del 'procés' que podria ajudar a mobilitzar a l'electorat d'ERC i JxCat.

El PSC les afronta amb bones expectatives i amb l'esperança d'arrabassar a ERC la victòria que va aconseguir el 28A; els comuns temen que els afecti la irrupció electoral d'Iñigo Errejón amb Més País; i Cayetana Álvarez de Toledo apunta a repetir com a candidata del PPC, després de no haver aconseguit convèncer a Inés Arrimadas i Cs per a formar una llista unitària.
 
10. JxCat, encara sense reordenar
El procés de reordenació de l'espai polític de JxCat -del qual formen part el PDeCAT i la Crida Nacional per la República- havia de culminar al juliol, però les discrepàncies internes sobre el projecte estratègic i els noms que hauran de liderar-lo van obligar a ajornar-lo a setembre; al final, aquest mes res s'ha desencallat, i la cita del 10N ha forçat a posposar de nou qualsevol solució.

La reunió celebrada a Bèlgica per Artur Mas i Carles Puigdemont el passat 19 de setembre va servir per a avançar, però encara queda molt debat intern per resoldre.

Si no és possible convertir JxCat -ara un simple paraigua electoral- en una organització política unificada, Mes ja ha obert la porta al fet que el PDeCAT i la Crida mantinguin les seves estructures i concorrin en coalició cada vegada que hi hagi eleccions.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Deu claus de l'aniversari de l'1-O amb la sentència i els CDR en primer pla
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes