Diari Més

La defensa de Vila nega que desobeís perquè va intentar aturar la DUI des de dins del Govern

Juan Segarra addueix «discrepàncies internes» al Govern per exculpar-lo i que creia que l'1-O es pagava amb diners privats

L'exconseller Santi Vila, declarant al Tribunal Suprem el 21 de febrer del 2019.

Santi Vila, judici 1-O, Tribunal SupremSenyal Tribunal Suprem

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'advocat de Santi Vila, Juan Segarra, ha assegurat en el seu informe final al Tribunal Suprem que si el seu client no va dimitir abans del Govern va ser perquè «se senti més útil dins que a fora»i perquè estava «convençut»de trobar una «solució dialogada»i evitar l'aplicació del 155. I ha negat que Vila desobeís argumentant que «l'únic que estava en les seves mans per atendre els requeriments del TC i intentar aturar aquelles iniciatives que pretenien aprovar la DUI». Segarra ha adduït «discrepàncies internes»al Govern i, per exemple, ha dit que l'aprovació de l'acord de Govern del 6 de setembre per assumir col·legiadament les despeses va ser un «acord polític»que va servir per «escenificar un consens que realment no existia»i que havia de «tranquil·litzar»aquells que, com Vila, «actuaven amb la creença que tot es finançava amb recursos privats». Per Segarra, la fiscalia «desconeix obertament la realitat»quan parla d'una acció conjunta dels acusats.

La defensa de Vila ha demanat l'absolució del seu client per desobediència i malversació, els dos delictes dels que se l'acusa. Segarra ha defensat que Vila no va desobeir i ha assegurat que va complir amb els requeriments del Tribunal Constitucional: «Es va abstenir de dictar resolucions per organitzar el referèndum i va donar ordres a la conselleria de no fer despeses». A més, ha assegurat que va «reprovar»la llei de desconnexió.

Segarra ha assegurat que Vila no va voler anar a la candidatura de Junts pel Sí (JxSí) per ser «contrària als seus principis i posicionament polític moderat, sempre contrari a la via unilateral», i que posteriorment va formar part d'un Govern «multicolor»que va tenir «discrepàncies internes des del principi».

«Aquestes discrepàncies tenen lloc a la presa de posicions polítiques per impostar un consens que en realitat no existia», ha dit, perquè «després de l'aprovació de transitorietat jurídica la va reprovar públicament, entenent després de la suspensió del TC que el referèndum va mutar a una mobilització política i que el seu resultat no legitimava la via unilateral». També ha defensat que Vila va «intentar una aproximació amb el govern espanyol per evitar el xoc institucional i el 155», i que va dimitir «frustrats»per no haver aconseguit una «solució dialogada».

D'aquesta manera, Segarra considera que parlar d'un acord conjunt entre els acusats, com sosté la fiscalia és «desconèixer obertament la realitat». De fet, creu que el ministeri públic «ha pecat de falta d'invididualització».

Pel que fa a l'acord de Govern del 6 de setembre, Segarra ha dit que va ser un «acord polític»que va servir per «escenificar un consens que realment no existia»i «per a la tranquil·litat d'aquells que, com Santi Vila, actuaven en la creença que tot es finançava amb recursos privats».

Segarra ha assegurat que no hi ha «cap expedient»en base a aquest acord i que, de fet, no hi va haver «cap execució». I ha afegit que «si l'acord no va donar lloc a l'execució de cap fet, no hi pot existir coautoria executiva». I, a més, ha remarcat que Vila «va donar ordres de no incoar cap despesa en relació a l'1-O i no fer ús de cap local».

A més, l'advocat de Vila ha recordat al tribunal que no era diputat del Parlament, desvinculant-se així de les decisions preses a la cambra catalana.

tracking