x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
6.85 º
5.4 Km/h
Judici 1-O
Imatge del fiscal Jaime Moreno durant un interrogatori en el judici de l'1-O al Suprem.

Imatge del fiscal Jaime Moreno durant un interrogatori en el judici de l'1-O al Suprem.

Imatge del fiscal Jaime Moreno durant un interrogatori en el judici de l'1-O al Suprem.

La fiscalia retreu als acusats haver «incitat» la ciutadania i «fer crides» a enfrontar-se a la policia espanyola l'1-O

El ministeri públic remarca que Trapero va advertir que podia produir-se un «resultat fatal» si es mantenia la votació

Actualitzada 04/06/2019 a les 12:51

La fiscalia ha retret als acusats per rebel·lió haver «exaltat i incitat» la ciutadania a anar els col·legis l'1-O per «enfrontar-se a les forces i cossos de seguretat de l'Estat». Segons sosté el fiscal Jaime Moreno en la fase de l'informe final, això suposa un «element més» per sostenir la rebel·lió. Això se suma, segons la tesi del ministeri públic, al fet que mantinguessin la convocatòria del referèndum tot i les advertències del major Josep Lluís Trapero i diversos comissaris del cos. Segons Moreno, els acusats eren «conscients» que hi hauria incidents violents l'1-O si es mantenia la votació i, tot i això, no van desconvocarà el referèndum. A més, creu que l'advertència de Trapero era perquè preveia que es produís «un resultat fatal, que al final afortunadament no es va produir». Per tant, considera que els acusats per rebel·lió van fer crides a «enfrontar-se» a la policia. I aquest element és el que fa que sí acusin per rebel·lió nou dels processats però no Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs.

Moreno ha centrat la seva intervenció en l'informe final de la fiscalia en la violència que considera que hi va haver la tardor del 2017 a Catalunya. «Hi va haver violència i va ser la suficient per als objectius que s'havien marcat», ha assegurat. Moreno també sosté que hi va haver «intimidació» als col·legis electorals l'1-O, perquè hi havia «una presència major» de concentrats que la de la «força actuant que intentava impedir l'acte».

El fiscal ha rescatat les declaracions dels comandaments dels Mossos, començant pel major Josep Lluís Trapero, per afirmar que «tots eren conscients que era segur que hi hauria enfrontaments». En aquest sentit, ha recordat les reunions que es van celebrar al Palau de la Generalitat amb l'assistència dels comandaments de la policia catalana i els màxims dirigents polítics, Carles Puigdemont, Joaquim Forn i, en una d'elles, Oriol Junqueras, en la qual «es va advertir de la possibilitat d'enfrontaments» i es va «instar a desconvocar el referèndum». A més, ha destacat que els comandaments policials demanessin expressament la presència de Carme Forcadell en l'última reunió, a la qual no va assistir.

Moreno ha recordat la declaració de Trapero per afirmar que «se sabia que hi hauria l'enfrontament», que s'esperava que no hi hagués cap «desgràcia», és a dir, «un resultat fatal que afrontament no es va produir». La resposta de Puigdemont, ha afegit, va ser que «si hi havia violència, declarava la independència» i que la de Junqueras, que era «la voluntat del poble per sobre de la llei» que, segons conclou el fiscal, «s'erigia com a mandat legal».

Sobre si es va «instrumentalitzar la violència» per part dels acusats, el fiscal Jaime Moreno ha reconegut que l'instructor de la causa, Pablo Llarena, els va «convèncer» de l'argument que, a més de «saber que hi hauria enfrontaments i no desconvocar», també van «exaltar» i «incitar» els ciutadans a «enfrontar-se» a la policia per «defensar els col·legis». I ha remarcat que aquest és l'element que fa que s'acusi de rebel·lió nou dels processats però no a altres tres, Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs.

Per mantenir la seva afirmació sobre les «crides», Jaime Moreno ha llegit diverses declaracions en mitjans de comunicació i també diversos tuits que van publicar els acusats durant els dies previs a l'1-O, el dia del referèndum i jornades posteriors.

Els ferits, responsabilitat dels organitzadors
Durant el seu informe, el fiscal ha assegurat que els ferits que hi va haver com a conseqüència dels fets, ja siguin votants o agents de la policia, són responsabilitat de qui va fer les crides a anar als col·legis. «Qui crea el risc és a qui li és imputable l'enfrontament produït, estem davant d'uns fets que van provocat 1.093 ferits», ha assegurat, sense entrar a qüestionar les dades dels atesos pel Servei Català de la Salut (CatSalut).

20-S: acte «d'obstaculització», no de protesta
El fiscal Moreno ha sostingut que «la violència es va plasmar en tres moments». En primer terme, ha situat el 20-S, que ha assegurat que «no va ser una protesta» que podrien haver fet «de qualsevol altra manera en qualsevol altre moment, respectant els terminis de la llei». Va ser, per al fiscal, «un acte d'obstaculització, intimidant i violent» contra la investigació que havia arribat «al cor del que era l'organització» de l'1-O. Moreno ha contrarestat els «eslògans de civisme i pacifisme» argumentades per les defenses a expressions com «no tenim por» o «ens declararan la guerra», que considera «terminologies clares d'exaltació cap als actes que es van produir». En aquest sentit, nega que s'anés a fer «un acte pacífic quan es fa a sobre d'un altar majestuós», citant les paraules de Jordi Cuixart damunt dels vehicles «vandalitzats» de la Benemèrita.

El ministeri públic també ha carregat contra l'actitud de Sànchez aquell dia posant en relleu el testimoni del cap dels antidisturbis dels Mossos, demanat per la defensa de Forn, i que va qualificar «d'altiva» l'actitud de l'expresident de l'ANC. «Em va exigir que retirés la brigada mòbil», ha recordat que va declarar.

El segon moment, per Moreno, va ser la «fustigació a les forces de seguretat de l'estat». En aquest sentit, ha recordat que comandaments policials van relatat «131 actes», com ara «setges a casernes on viuen famílies i nens, increpacions pel simple fet de ser guàrdia civil, difusió d'imatges a les xarxes o escraches a hotels». En aquest punt, ha recordat les paraules del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena afirmant que aquells dies Catalunya era un «polvorí» amb un «clima absolutament insurreccional».

El tercer «moment», segons Moreno, va ser l'1-O, quan «es van fer crides a les persones a posar-se en actitud intimidant davant dels col·legis, posant tractors i cotxes» i fent «una resistència passiva que es va tornar activa en molts llocs».

«No necessitaven prendre centres de poder»
En resposta a unes de les pericials proposades per la defensa de Jordi Cuixart, el fiscal ha sostingut que els acusats «no necessitaven prendre centres de poder» per consumar la rebel·lió, ja que «els ostentaven tots». «S'haurien pres centre de poder si s'havia de venir a Madrid a assaltar les Corts, però no era la qüestió», ha dit. Moreno ha fet un símil mariner per afirmar que «no es tractava d'un petit vaixell que ha de prendre un buc, era una comunitat autònoma que només havia de tallar l'amarratge que l'unia al buc».
Temes relacionats
Comenta el contingut : La fiscalia retreu als acusats haver «incitat» la ciutadania i «fer crides» a enfrontar-se a la policia espanyola l'1-O
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes