Les defenses busquen contrarestar les acusacions amb imatges d'agressions policials a votants

Les defenses han projectat aquest dimecres vídeos al Tribunal Suprem d'actuacions policials l'1-O en col·legis electorals. En la sessió del matí, ho han fet els advocats d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Sànchez. Els magistrats han vist les agressions de policies a votants. És el cas de la dona que va rebre cops a la cara a l'Escola Mediterrània de Barcelona, de ciutadans amb el cap obert a Sant Carles de la Ràpita o la puntada de peu que un agent de la comitiva judicial dona a un home gran que ja és a terra, a les Escoles Pies de la capital catalana. També un dels vídeos que es va fer més viral després del referèndum, el de les escales del Pau Claris, on agents antidisturbis salten i donen cops de peu a votants i els estiren pels cabells. L'estratègia és, doncs, contrarestar les imatges que va projectar la fiscalia dimarts on, per contra, volia demostrar el «clima insurreccional» d'aquelles setmanes.

La primera defensa en presentar vídeos ha estat la de Junqueras i Romeva, exercida per l'advocat Andreu van den Eynde, i ho ha fet durant una hora i mitja. L'altra defensa que ha presentat més vídeos ha estat la de Jordi Sànchez i, de fet, l'advocada Anna Bernaola encara no ha acabat de reproduir tots els documents abans del recés del migdia.

Entre les imatges que ha pogut veure el tribunal, hi ha hagut cops de porra de policies al cap de ciutadans en diversos col·legis, o com guàrdies civil llencen gasos als concentrats davant d'un col·legi a Aiguaviva. Les defenses també han volgut mostrar altres punts de vista de vídeos reproduïts en la sessió d'aquest dimarts per la fiscalia. És el cas del col·legi de Dosrius. La fiscalia va reproduir un pla molt general i allunyat de l'arribada de la policia al centre, mentre que les defenses n'han mostrat un on es veuen cops de porra. En un altre vídeo, el tribunal també ha pogut veure com guàrdies civils agafen embranzida i comencen a córrer per apartar els concentrats.

També s'han vist imatges de ciutadans parlant amb policies durant la intervenció, i alguns vídeos amb els agents dins dels col·legis requisant material electoral mentre no hi ha cap tipus de resistència per part dels votants. És el cas de l'escola Mare Nostrum de Barcelona, on en les imatges s'han vist els membres de les meses asseguts, en silenci i sense fer res, mentre els policies requisaven tot el material del referèndum. O el de les Escoles Pies de Barcelona, on els agents s'emporten urnes i paperetes mentre els ciutadans es limiten a cantar Els Segadors.

En alguns vídeos s'han sentit crits com «fora, fora» o lemes com 'Volem votar' o 'Som gent de pau', però el tribunal també ha pogut sentir insults dels ciutadans cap als agents, com «fill de puta» (un dels més repetits pels agents que han declarat com a testimonis durant el judici), o bé burles de votants cap als policies per les dificultats que tenien per obrir portes dels col·legis. També s'han sentit altres votants demanant a la resta que no fessin res durant la intervenció policial o que es limitessin a alçar les mans.

A diferència de la fiscalia, les defenses no han reproduït cap imatge del moment de replegament dels cossos policials per marxar dels col·legis electorals. Segons les acusacions, és un dels moments en què els agents es van trobar amb més dificultats.

El vestíbul del 20-S a Economia i el passadís de voluntaris

La defensa de Sànchez també ha mostrat gravacions de les càmeres de seguretat del vestíbul d'Economia el 20-S, per mostrar que l'expresident de l'ANC hi va ser en diversos moments del dia i que va estar parlant amb guàrdies civils i mossos d'esquadra. Bernaola ha explicat al tribunal que l'objectiu és mostrar que Sànchez –i en algun moment també Jordi Cuixart- hi va estar present i també el «clima durant tota la jornada». Preguntats per Marchena, les acusacions han assegurat que no qüestionen la seva presència, tot i que el que és «controvertit» és la valoració del que hi feia. Bernaola també ha mostrat diverses fotografies dels passadís fet pels voluntaris de l'ANC.

Discurs de Romeva i Puigdemont

L'objectiu de Van den Eynde també ha estat el de demostrar les crides al diàleg i a la no violència dels líders independentistes. Per fer-ho, ha usat imatges d'una entrevista de Jordi Cuixart a 'la Sexta' on demanava a tothom actuar sota els paràmetres de la no violència i aïllar aquells que poguessin sortir-se d'aquesta línia. O extractes de la conferències que Raül Romeva va fer el 18 d'octubre, ja dies després del referèndum i abans de la declaració d'independència, a Brussel·les. Se l'ha escoltat reclamant diàleg i negociació a l'Estat. «No hi ha més alternativa que una solució negociada», deia Romeva, que també afirmava que no es tractava d'un «problema legal» sinó d'una qüestió de «voluntat política».

Per la seva banda, l'advocat de Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, ha mostrat un únic vídeo a la sala, el del discurs de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, del 26 d'octubre del 2017, quan va anunciar que no convocaria un avançament electoral a Catalunya i que la seva responsabilitat era «esgotar totes les vies per trobar una solució dialogada i pactada en un conflicte que és polític i de naturalesa democràtica».