x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
15.72 º
1.8 Km/h
Judici 1-O
Els pèrits John Paul Lederach i Jesús Castañar citats per la defensa de Cuixart sobre un informe de l'actuació no violenta.

Dos sociòlegs emmarquen l'actuació de Cuixart dins del «pacifisme» i neguen «escalada de violència» i «insurrecció»

Els pèrits John Paul Lederach i Jesús Castañar citats per la defensa de Cuixart sobre un informe de l'actuació no violenta.

Dos sociòlegs emmarquen l'actuació de Cuixart dins del «pacifisme» i neguen «escalada de violència» i «insurrecció»

Descarten que el 20-S estigués «planificat» i de l'1-O afirmen que els «moments de tensió» es produeixen per «falta de disciplina»

Actualitzada 22/05/2019 a les 19:18

Dos sociòlegs que han elaborat un informe pericial sobre l'actuació de Cuixart i Òmnium Cultural han assegurat que la seva actuació s'emmarca dins les tesis del «pacifisme» i la «no violència». John Paul Lederach i Jesús Castañar han afirmat que no es va produir una «escalada de violència» la tardor del 2017 a Catalunya i que l'actuació dels més de 2 milions de persones que van participar de l'1-O està emmarcada en la «disciplina de la no violència». En els casos de «situacions de tensió» amb la policial, les atribueixen a la «falta de preparació» i «manca de disciplina» per la gran quantitat de gent que va participar en el referèndum. També han valorat les crides a la calma que van fer Sànchez i Cuixart el 20-S i ha dit que el seu paper era de «lideratge» per «exercir o facilitar la interlocució amb les forces policials». Han negat que existís una insurrecció i, com a exemple, ha dit que no hi va haver cap intent de presa de centres de poder o mitjans de comunicació.

Els dos sociòlegs han elaborat l'informe en base a documents com 'Enfocats' i d'altres usats per les acusacions, així com vídeos del 20-S i l'1-O.

Ambdós han defensat que l'actuació de Cuixart –i també han fet referència algun cop a Jordi Sànchez- és «coherent» amb els principis de la «no violència». «Principalment per apel·lar sempre a l'actitud pacífica, no violenta, a mantenir la calma i d'aïllar aquells que poguessin fer actes violents», ha manifestat un els sociòlegs. I ha posat de manifest que no era una actuació «planificada» ni es podia qualificar «d'acte de desobediència civil».

«Hauria estat una pèrdua de legitimitat per a ells si hi hagués algun fet violent, o fer coacció a la comitiva judicial perquè posava en perill la realització del referèndum, que era l'objectiu», ha valorat Castañar.

Preguntat sobre els discursos de Cuixart el 20-S, ha dit que sempre eren crides a la «calma i la serenitat no violenta». «Era un lideratge no violent davant de moments de molta potència». «Era un acte per intentar contenir actes de violència o coerció que pugui perjudicar la unitat del referèndum», ha afirmat Castañar.

Per què es «vandalitzen» els vehicles
El lletrat de Cuixart Benet Salellas ha preguntat en quina categoria emmarcarien el fet que els cotxes de la Guàrdia Civil fossin objecte de «vandalització». Castañar ho ha atribuït a una «falta de disciplina no violenta» per part de «centenars de persones». I ha explicat que existeix una teoria criminològica (la teoria de les 'finestres trencades') que quan es comencen a produir danys de manera progressiva «això convida més gent». «No és que s'ataqui de cop els vehicles sinó que són petits actes que s'han anat creant la destrucció i es difícilment atribuïble a una persona concreta», ha manifestat. Castañar, a més, ha posat de relleu que el president d'Òmnium Cultural va condemnar els fets.

La fiscalia s'ha referit a alguna de les expressions utilitzades el 20-S per Sànchez i Cuixart, com ara descriure els vehicles de la Guàrdia Civil on van pujar per desconvocar la concentració com un «altar majestuós». Els sociòlegs han negat que la voluntat fos «exaltar la massa» ni «una exaltació de la destrucció del cotxe», sinó «una motivació per guanyar-se els concentrats per poder desconvocar». Castañar també ha qualificat de «mala praxi» que la Guàrdia Civil deixés armes als vehicles estacionats davant d'Economia, moment en què la fiscalia li ha recordat que s'estava en alerta 4 antiterrorista.

1-O
Sobre l'1-O, ha dit que no hi va haver «acció violenta» en el seu conjunt i atribueix els incidents o fets violents a la «falta de disciplina en la no violència» pel gran nombre de gent concentrada. «Es manté en la majoria la perspectiva no violenta però faltava la preparació pel que són els moments més forts quan arriben les forces policials», ha apuntat Castañar. Segons l'informe, l'1-O requeria un «altre nivell de preparació» i que hi va participar molta gent, no tots «amb el mateix nivell d'entrenament». «Saber enfrontar-se a la policia sense violència s'adquireix no en un taller d'un dia sinó experimentant la situació perquè aprengui el cos que la teva seguretat depèn de mantenir la calma», ha reflexionat Castañar.

El fiscal Jaime Moreno ha llistat un seguit d'accions, com ara «puntades de peu, insults, empentes, forcejament, cops de puny o puntades al cap o als testicles» per preguntar als sociòlegs si els consideraven «fets violents», ja que a les seves conclusions afirmen que «no n'hi va haver». Els sociòlegs han respost que en alguns casos «poder arribar a ser-ho», però el president del tribunal, Manuel Marchena, ha acabat tallant les preguntes del fiscal tot perquè conclusions dels pèrits estan al seu informe. Els pèrits han afegit que en els atestats policials van veure «episodis de tensió», i que en tot cas hi va haver «petites» agressions i fets violents per «falta de disciplina».

El Govern va donar «força a la gent» convocant l'1-O
A preguntes de l'advocacia de l'Estat, els sociòlegs han assegurat que el fet que fos el Govern qui convoqués el referèndum de l'1-O va donar «legitimitat a l'acte de desobediència civil». De fet, han admès que justament que la convocatòria sortís de l'executiu va donar «força a la gent» per «resistir» l'1-O als col·legis.

En l'informe, destaquen que l'1-O va fer-se amb «comunicacions horitzontals i no de baix a dalt». «Per les característiques que tenia requeria participació àmplia i els centres que s'usen són escolar i locals, no centres de poder», ha manifestat. En aquest context, ha negat cap «insurrecció« ni «escalada de violència» la tardor del 2017 i ha negat que hi haguessin intents per «ocupar centres de poder» com mitjans de comunicació o infraestructures. I ha apuntat que hi va haver cinc detencions tot i que van participar-hi més de dos milions de persones.

També consideren que en els centres de votació on no va intervenir la policia es tractaria d'un «acte de desobediència civil per participar en un referèndum considerat il·legal» i que, en el cas d'actuació de la policia, seria una «intervenció no violenta» interposant-se entre «la policia i les urnes».

També han dit que d'analitzar vídeos i documents han vist actuacions típiques de la no violència en el comportament dels ciutadans com una «asseguda col·lectiva», la «muralla human« o «la tècnica del tou», quan deixes el pes mort perquè t'arrosseguin.

I han deixat clar que en tots els vídeos que han visionat han vist que es rebés la policia amb «agressions físiques o amb violència» però que sí hi havia «reaccions» un cop comença a actuar la policia.
Comenta el contingut : Dos sociòlegs emmarquen l'actuació de Cuixart dins del «pacifisme» i neguen «escalada de violència» i «insurrecció»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes