Diari Més

Testimonis relaten que no havien rebut cap notificació personal que els advertís que no podien votar

Diversos ciutadans expliquen que els Mossos van fer múltiples intents d'entrar a centres electorals sense provocar «cap incident violent»

Oriol Junqueras, mirant enrere durant la primera jornada del judici de l'1-O.

El Suprem autoritzarà la sortida de la presó dels cinc parlamentaris electes per prendre possessió del càrrecACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Diversos testimonis han respost a la fiscalia que ningú els havia enviat notificacions personals que els advertissin que no podien votar l'1-O perquè estava suspès pel Tribunal Constitucional. Durant tota la sessió del judici, el ministeri fiscal ha insistit en preguntar als testimonis si no sabien que era «il·legal» i que els tres cossos policials (Mossos, CNP i Guàrdia Civil) tenien ordre de tancar col·legis. «Sabia pels mitjans que estava suspès però a mi ningú m'havia enviat cap notificació», ha dit un d'ells, Antoni Taules, que va votar a Callús. Altres testimonis han remarcat el caràcter «festiu» de la jornada, que hi van anar tant d'hora perquè no es volien perdre cap detall i que tot va ser «autoorganitzat». Alguns dels testimonis han descrit com en algunes escoles els Mossos van fer diversos intents d'entrar al col·legi i d'identificar responsables i que no se'n van sortir però han remarcat que no van provocar «cap incident violent».

A la sessió de la tarda, han continuat els testimonis proposats per la defensa de Jordi Sànchez Jordi Turull, exercida per Jordi Pina. Molts van estar a centres on no hi va haver incidents, on el binomi de mossos van intentar entrar diverses vegades però no va poder pel gran volum de gent que hi havia i també han remarcat que era una jornada «festiva».

El primer testimoni de la tarda, Jordi Cuyàs, va votar a Pacs del Penedès i ha explicat que només van fer presència dos agents dels Mossos d'Esquadra. Ha dit que no hi va haver «cap actitud hostil»tot i que els agents van intentar entrar «tres o quatre cops». «Ho van intentar però ha havien d'usar una força que no tenien», ha dit. Per contra, ha dit que va ser una jornada on la gent estava «contenta per fer la celebració». «Estàvem decidits que es pogués tirar endavant el referèndum i per tant enteníem que la manera més clara i pacífica era demostrar el que volíem», ha explicat.

«Som civils i no terroristes»

Un altre dels testimonis, Antoni Taules, ha relatat el que va viure a Callús (Bages), on a dit que l'alcalde va intentar conversar amb els agents de la Guàrdia Civil que van arribar «amb 35 furgonetes»quan hi havia 70 o 80 persones assegudes a la porta. Ha detallat que un agent va empènyer l'alcalde i el va tirar d'esquenes tot i que tenia «espai suficient» per passar per la porta. A preguntes del lletrat, ha respost que es van posar tots a cridar amb les mans amunt i que sí va escoltar algun insult de 'fill de puta'. «Els dèiem que som civils i no terroristes», ha detallat.

També ha explicat com va veure que un agent colpejava una dona d'uns 55 anys amb l'escut a l'esquena fins a partir-lo. «Vaig passar por, quan van entrar a dins hi havia molta gent gran i se sentien crits de pànic», ha subratllat. Ha negat cap actitud violenta cap a la policia i ha dit que si van rebre cops «se'ls podrien haver fet entre ells».

A preguntes de la fiscalia, ha explicat que va anar a les cinc del matí al centre de votació perquè volia «salvaguardar els seus drets». «Però tan aviat?», ha preguntat la fiscal Consuelo Madrigal.

«No tinc cap notificació personal»

La fiscalia ha insistit a preguntar a un altre votant que va estar a una escola de Vallacarca, a Barcelona, si no sabia que el TC havia «impedit»el referèndum. Una estratègia que també havia usat al matí. «Sí, però no ho tenia notificat personalment», ha contestat Enric Climent, que ha dit que va anar al centre a «ajudar»perquè hi havia amics seus en aquesta escola. Aquest testimoni ha dit que al seu centre de votació només hi van anar dos Mossos i que es van trobar 200 o 300 persones i que van intentar accedir però «en cap cas amb violència».

«Crec que es van autoorganitzar»

Una votant de l'IES Ausiàs March de Barcelona, Dolors Prats, ha explicat a l'acusació popular de Vox que no sap qui va organitzar la votació en aquell col·legi ni com, però que creu que es van «autoorganitzar». «Quan vèiem que hi havia gent gran, els fèiem passar, s'oferien paraigües a qui no en tenia quan plovia, va ser autoorganitzat», ha assegurat.

Prats ha explicat que va veure una parella de mossos fora de l'escola, però que amb només dos efectius era «impossible»que hi poguessin accedir per la quantitat de gent que hi havia, unes 300 persones. De fet, no va veure que intentessin apropar-se a la porta per accedir al centre. En respostes a la fiscalia, ha negat veure que cap persona que sortís dins del col·legi per anar a donar la mà a mossos d'esquadra.

«No sé qui porta les urnes»

altre testimoni també ha parlat «d'organització espontània»arran de la iniciativa d'alguns pares i ha dit que és «habitual»a Catalunya que es facin activitats a les escoles, també durant les nits. Al principi, ha deixat clar que responia a l'acusació popular per «imperatiu legal». «Fa molt bé», li ha respost Marchena.

A preguntes de Pina, ha explicat que mentre va estar al col·legi hores abans de l'1-O es van fer «activitats lúdiques»i que no hi havia material electoral «de cap tipus». En canvi, ha dit que el dia del referèndum sí que hi havia urnes i paperetes però que no sabia d'on havien sortit. «Jo era fora de la plaça, veig les urnes quan torno a entrar», ha dit respost a preguntes de l'advocada de l'Estat. També ha insistit que en aquest centre de Sant Vicenç de Castellet només hi van anar els Mossos i que van intentar entrar dirigint-se a les persones però sense «cap tipus de violència, sinó amb activitat cívica i pacífica».

Destaquen el caràcter «festiu»de l'1-O

Un altre dels votants, Francesc Xavier Almirall, va estar a Cabrils i que va estar-hi una parella de mossos tot el dia i també van estar algunes hores una furgoneta dels Arro però que no va intervenir perquè hi havia fins a 400 persones. «Els mossos ho van intentar verbalment però sense cap acció violenta», ha explicat. També ha subratllat que els deien que tenien obligació com a policia judicial d'entrar. «Els dèiem que fessin el que consideressin però que volíem fer el referèndum i que no se'ls facilitaria l'entrada», ha recordat.

En el seu testimoni, ha volgut remarcar el caràcter «festiu»de l'1-O. «Era un dia de barreja entre festa familiar i certa por per les escenes que es veien al matí, després del desembarcament de policies i dels 'A por ellos'», ha dit Almirall, que ha volgut destacar la gran «pluralitat»de persones que estaven al centre.

Una altra testimoni, Míriam Camp d'Arenys de Munt, ha explicat remarcat el caràcter «festiu»de la jornada de l'1-O al municipi. Camp ha explicat com a primera hora del matí es va fer una «xocalatada»on estava «gairebé tot el poble»i com al migdia es va fer una «paella»a la riera del municipi. En el moment de la xocolatada, es van presentar dos mossos, que van marxar perquè «no hi havia urnes ni res».

«Espero que la veritat els faci lliures»

Un ciutadà present a un centre de votació d'El Catllar (Tarragonès), Agustí Ferrer, ha promès davant Marchena que diria la veritat amb un afegit: «Espero que la veritat els faci lliures». Ferrer ha explicat que ja el dia abans es van fer activitats perquè «la gent del poble tenia necessitat de fer alguna cosa»davant la «pressió policial que s'estava patint». El testimoni ha remarcat que aquestes activitats «no les va organitzar ni l'ANC ni cap altra entitat», sinó que ho va fer «la gent del poble»per «donar una mostra de dignitat». També ha declarat que no tenien intenció de fer «cap acció violenta»davant dels mossos que es van presentar al centre, sinó «seure i que perdessin 5 minuts agafant-nos per donar una imatge de dignitat». Marchena ha acabat tallant aquestes respostes del testimoni.

Ferrer ha dit no constar-li ningú del poble contrari al referèndum i que sap de gent que «va votar no i es va quedar»al centre de votació. També ha respost a l'advocada de l'Estat que el dia anterior no va veure material electoral al col·legi i que no va veure com va arribar l'1-O.

L'últim testimoni del dia, Adriano Raddi, ha destacat que com a AMPA de l'escola Concepció de Barcelona van votar per majoria quedar-se tot el cap de setmana a l'escola. «La nostra intenció no era que es convertís en un camp de batalla», ha valorat, tot i que Marchena l'ha tallat. Ha descrit que durant la jornada de l'1-O ell no va votar perquè no està al cens (és italià) però que hi va anar amb la seva dona, sogra i cunyada i ha descrit les llargues cues que hi havia. Però ha dit que no van tenir cap incident tot i que els mossos venien «regularment cada sis o vuit hores».

tracking