x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
12.98 º
5.4 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
El major Trapero arribant al Tribunal Suprem el 14 de març del 2019.

El major Trapero arribant al Tribunal Suprem el 14 de març del 2019.

El major Trapero arribant al Tribunal Suprem el 14 de març del 2019.

La defensa de Trapero demana l'absolució i al·lega que «no ha participat» en el pla independentista

En l'escrit a l'Audiència Nacional assegura que mai ha posat els Mossos al servei d'interessos independentistes

Actualitzada 09/04/2019 a les 10:24

La defensa de l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha presentat l'escrit de conclusions provisionals a l'Audiència Nacional on demana l'absolució. La lletrada Olga Tubau remarca que Trapero «mai» ha posat els Mossos al servei dels «interessos polítics secessionistes» i que no ha «participat, intervingut ni compartit» el pla que, segons l'escrit, va idear el Govern i el Parlament de Catalunya per arribar a la independència i la proclamació de la república. Així doncs, apunta que ni va participar ni tenia coneixement de documents que la fiscalia considera claus, com l'Enfocats. Durant 47 pàgines, la defensa de Trapero esgrimeix les passes que va fer el major per acatar les ordes judicials i defensa l'operatiu del 20-S i de l'1-O, com va fer quan va testificar al Suprem. També sosté que el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, mai va mostrar «desconfiança» cap als Mossos ni va dir que el pla fos «inoperant ni insuficient» per complir l'ordre del TSJC. I documenta que tenia un pla a punt dos dies abans del 27 d'octubre per detenir Puigdemont si la justícia li ho demanava.

La lletrada de Trapero, Olga Tubau, ha presentat l'escrit de defensa a l'Audiència Nacional, el tribunal que ha de jutjat el major dels Mossos, la intendent Teresa Laplana, l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, i l'exdirector general de la policia, Pere Soler. En el cas de Trapero, la fiscalia sol·licita per a ell 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió. La previsió és que el judici es celebri passat l'estiu.

En l'escrit, defensa que Trapero ha desenvolupat la seva tasca com a màxim responsable del cos «des del més rigorós respecte a l'ordre constitucional» i que ha «obeït i complert» els mandats judicials i del ministeri fiscal. A més, ha defensat que «mai» ha posat els Mossos al servei dels interessos polítics «secessionistes» i que no ha «participat, intervingut o compartit» el «pla ideat» pel Govern i el Parlament per arribar a la independència de Catalunya i proclamar la república. De fet, en tot l'escrit es refereix al «referèndum il·legal» i parla del 27 d'octubre com el dia que el Parlament va «proclamar Catalunya com a estat sobirà i independent en forma de república».

En aquest sentit, aporta també la dada que, després del 155, el govern espanyol va escollir el comissari Ferrán López com al seu substitut. En l'escrit, Tubau recorda que tant ell com la resta de comissaris de la prefectura van «compartir, dissenyar i participar conjuntament» de totes les actuacions i decisions relatives a les operacions policials que són objecte d'aquesta causa.

Per desvincular-lo dels plans del Govern, la defensa també apunta que ni va participar en la redacció del Llibre blanc per a la transició nacional ni tampoc tenia coneixement de l'existència del pla Enfocats, un document important per a la fiscalia.

També fa referència a l'agenda Moleskine (localitzada en el registre de casa de Josep Maria Jové) perquè hi ha una nota en referència als Mossos on s'apunta que MHP (Molt honorable president) va dir que el cos «sempre faran el que diguin els jutges i que no hi hauria cap ordre del Departament d'Interior». «Es deixa així constància del coneixement que tenien des de l'àmbit polític de la postura inequívoca del major Trapero respecte al compliment per part del Cos dels Mossos d'Esquadra de la legalitat constitucional de de compliment dels mandats judicials», relata l'escrit.

El pla per detenir Puigdemont, documentat a la causa
En l'escrit, la defensa de Trapero detalla els passos fets pel major des de l'estiu del 2017 i fins que el van cessar amb l'aplicació del 155. Molts dels detalls que inclou, el major va tenir l'oportunitat d'explicar-los durant la declaració com a testimoni al Tribunal Suprem el passat 14 de març, quan va declarar a petició de Vox i algunes defenses.

Un dels detalls que llavors va revelar va ser que ja des del dia 25 d'octubre, tenia a punt un pla per detenir Puigdemont i la resta del Govern si la justícia li ho ordenava. I que així ho va comunicar al president del TSJC, Jesús Barrientos, i al fiscal Superior de Catalunya, José María Romero de Tejada via correu electrònic, després d'haver-hi parlat també per telèfon.

Amb aquesta informació, la lletrada argumenta que Trapero es va posar «de forma inequívoca» a les ordres del president del TSJC i del fiscal i que denotava que els responsables polítics «no podien comptar amb el cos dels Mossos en els seus designis secessionistes».

En l'escrit, s'assenyala que els correus electrònic que Trapero va enviar Barrientos i Romero de Tejada consten al sumari. I és que aquesta informació està aportada a la causa des del 10 de novembre de 2017, és a dir, pocs dies després que el tribunal cités Trapero a declarar com a testimoni.

Cap intent d'assalt el 20-S
Pel que fa als fets del 20 de setembre, la lletrada Olga Tubau busca desmuntar la tesi de la fiscalia, que assenyala que Trapero es va posar del costat del Govern i les entitats per preparar el pla cap a la independència.

«El major Trapero no va impedir, ni per acció ni per omissió, que els registres es desenvolupessin en les condicions legals exigides, ni va proporcionar que es concentrés al llarg de tot el dia una gran massa de persones davant de la seu d'Economia, ni va mantenir una conducta passiva en connivència amb els responsables polítics i els de les associacions d'ANC i Òmnium Cultural», recull l'escrit.

En aquest punt, defensa que l'actitud de la gent va ser «pacífica» i amb ànim de protestar per algunes decisions policials i judicials i parla només «d'algun episodi aïllat de llançament d'objectes contra agents policials i destrosses a vehicles de la Guàrdia Civil i dels Mossos».

A més, sosté que no hi va haver «cap alçament tumultuari o insurrecció» i que així consta a l'atestat de la Guàrdia Civil de 23 de setembre. En aquest punt, esmenta només «moments de tensió» a la una de la matinada que va obligar als antidisturbis dels Mossos a carregar però assenyalar que era quan la diligència judicial ja havia finalitzat.

Per això, la defensa de Trapero assegura que no hi va haver «cap intent d'accés a l'edifici, ni d'impedir efectivament la pràctica de la diligència d'entrada i registre».

També justifica que si no es va intervenir per dispersar la manifestació o no es fes un cordó per entrar els detinguts no va ser per «una voluntat maliciosa d'obstruir la diligència o de no impedir danys als vehicles de la Guàrdia Civil» sinó perquè els responsables del dispositiu d'ordre públic dels Mossos els advertien que era «absolutament impossible» pel gran nombre de gent concentrada. En aquest punt, també aprofita per remarcar altra vegada que l'actuació de Trapero i de la resta de comandaments de la prefectura aquell dia no va estar «ni dirigida ni coordinada per la cúpula política d'Interior».

Ningú va posar través al pla dels binomis
En l'escrit de defensa, Tubau insisteix en la tesi que ja va defensar Trapero al Suprem sobre el dispositiu de l'1-O. Era un dispositiu conjunt entre Mossos, CNP i Guàrdia Civil i l'opció d'enviar dos efectius (binomis) a cada col·legi electoral no va rebre cap retret per part del coordinador, Diego Pérez de los Cobos, ja que s'havia acordat prèviament en reunions de coordinació. A més, també apunta que el dispositiu conjunt era «única i exclusivament» per a l'1-O però no per als dies previs.

El pla disposava que els primers en actuar eren aquest binomi de Mossos «donat el caràcter pacífic de la jornada» i que, si no podia tancar el punt de votació, demanava suport a efectius d'ordre públic de la Guàrdia Civil i el CNP.

Per això, en l'escrit sosté que «ningú» va donar «una sola instrucció o ordre» per introduir al pla d'actuació dels Mossos cap «modificació». L'única, recorda, va produir-se el 23 de setembre en una reunió amb la fiscalia quan se li va demanar, a instàncies del fiscal general de l'estat, que incrementés el nombre d'efectius (cosa que Trapero va fer disposant 700 agents més fins al total de 7.850).

També sosté que el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, mai va mostrar «desconfiança» cap als Mossos ni va dir que el pla fos «inoperant ni insuficient» per complir l'ordre del TSJC.

A més, torna a insistir que totes les instruccions de la fiscalia van quedar «sense efecte» amb la interlocutòria que el TSJC va dictar el 27 de setembre i que ordenava als tres cossos per igual aturar el referèndum. En aquesta ordre, en els fonaments de drets, la magistrada Mercedes de Armas demanava a les policies que actuessin «sense afectar la normal convivència ciutadana» i que, de paraula, els va indicar que actuessin amb «paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social».

Unes indicacions que, segons l'escrit, es van traslladar a les pautes d'actuació dels Mossos i que reflectien la «justificada preocupació que també es tenia a nivell judicial» sobre com aniria l'1-O.

Advertències al Govern
A l'escrit també es recullen les advertències que Trapero va fer a Puigdemont, Junqueras i Forn en les reunions del 26 i 28 de setembre (Junqueras només va ser a la del 28). El major els va advertir «d'eventuals problemes greus per a la seguretat ciutadana i l'ordre públic» i va instar el Govern a complir amb la legalitat, es va dir que el cos «no compartir el procés independentista» i que ja havien estat advertits pel TC del deure d'impedir les votacions.

En l'escrit, però, no s'apunta el detall que van revelar dos comissaris que van estar a la reunió del dia 28 (Ferrán López i Joan Carles Molinero) que van dir que Trapero va expressar que esperava que no calgués lamentar cap «desgràcia» l'1-O. Al que Puigdemont va respondre: «Si això passa declararé la independència aquell mateix dia».

Tubau també aprofita l'escrit per negar cap seguiment a cossos de policia espanyols i concreta la tasca que va fer el cos per a donar seguretat a membres de la Generalitat que ho van sol·licitar.

De moment, la defensa de Trapero no vol donar a conèixer els testimonis i les proves que sol·licita de cara a la celebració del judici oral i que el tribunal haurà de decidir, més endavant, si accepta o no.

 
Temes relacionats
Comenta el contingut : La defensa de Trapero demana l'absolució i al·lega que «no ha participat» en el pla independentista
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes