Diari Més

López afirma que Puigdemont va dir que declararia la independència si l'1-O hi havia «incidents»

El comissari assegura que va explicar a Pérez de los Cobos el contingut de la reunió amb l'executiu i els advertiments que els havien fet

Els comissaris dels Mossos d'Esquadra Ferran López i Joan Carles Molinero a l'entrada al Tribunal Suprem acompanyats de la seva lletrada.

Els comissaris dels Mossos d'Esquadra Ferran López i Joan Carles Molinero a l'entrada al Tribunal Suprem acompanyats de la seva lletrada.ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El comissari dels Mossos d'Esquadra Ferran López ha assegurat al Tribunal Suprem que la prefectura del cos va avisar el Govern que era «més que segur» que l'1-O hi hauria «incidents». L'advertiment es va fer en una reunió al Palau de la Generalitat el 28 de setembre amb la presència de l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. Segons ha explicat en la seva declaració davant del Tribunal Suprem, Puigdemont va respondre a aquest advertiment dient que, si es produïa l'escenari que els Mossos preveien, «declararia la independència». López, que ha dit que la policia catalana es va trobar en una situació de «desempara governativa», ha revelat que el mateix 28 a la nit es va reunir amb el coordinador Diego Pérez de los Cobos per explicar-li el contingut de la trobada amb l'executiu i dels advertiments que els havien fet, per evitar «malentesos» sobre la posició dels Mossos.

En respostes a l'acusació popular representada per Vox i a la fiscalia, López ha parlat sobre les reunions al Palau de la Generalitat sobre les quals ja havia declarat el major Josep Lluís Trapero també al Suprem. N'hi va haver una primera el 26 de setembre, amb la seva presència, del major Trapero, del comissari Joan Carles Molinero, l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Forn. López ha dit que l'objectiu de la reunió «no era comunicar que anàvem a complir el mandat judicial», perquè «es donava per descomptat». L'objectiu era «transmetre la preocupació» pel «clima generat a Catalunya aquells dies, de tensió social, de punt d'efervescència, de compte enrere a l'1-O», ha relatat.

El comissari ha dit que es volia explicar directament al president «sense intermediaris», però que aquell dia no va rebre cap «resposta formal» ni per part de Puigdemont ni per part de Forn. «Vam sortir pessimistes de la reunió», ha dit.

La segona reunió va ser demanada per Trapero a Forn la tarda del dia 27 i es va celebrar al Palau de la Generalitat el dia 28. A més, dels assistents a la del dia 26, també hi van ser presents l'exvicepresident Oriol Junqueras i els comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo. La prefectura també va demanar la presència de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per tractar del «compliment de la legalitat». Forcadell, però, no hi va assistir. «Vist que la voluntat del Govern era mantenir la consulta i que teníem el mandat de la magistrada d'impedir-la, a falta de dos dies ens va semblar que era un moviment que no ens havíem d'estalviar», ha assegurat.

En la reunió, López ha explicat que es va demanar que atenguessin la seva «petició» i del mandat judicial de «no portar a terme el referèndum», i que van insistir en mostrar la seva «seriosa preocupació» pel «clima de tensió general». «Els informes que teníem tots tenien dos vectors, un d'alta mobilització i un altre de resistència que en aquell moment tots enteníem que era passiva».

«Fàcil incendi»

De fet, ha assegurat que van avisar el Govern que era «més que segur que l'1-O hi hauria incidents». López ha remarcat que desconeixien quina seria la seva «naturalesa», perquè que era «evident» que la situació era «crítica» pel «clima de tensió» i de «polarització dels dos bàndols» que s'estava generant. «Hi havia elements altament inestables que en contacte amb altres l'1-O podien produir efectes contraproduents», ha assegurat. López ha fet servir un símil amb les condicions que s'han de donar perquè hi hagi risc forestal: «Alta temperatura, baixa humitat i previsió de vent». «Era fàcil que hi hagués un incendi», ha conclòs.

«Postura monolítica» per part del Govern

La resposta a aquest advertiments fets per Trapero i els altres tres comissaris va ser, segons ha declarat López, que el Govern tenia la «voluntat política» de portar a terme el referèndum perquè tenien un «mandat», i que el mantindrien tot els seus «advertiments» i els manaments judicials.

El comissari ha relatat que Puigdemont, Junqueras i Forn van tenir una «postura monolítica», perquè «tenien un compromís i el volien portar a terme». Ha assegurat que Puigdemont va dir que, si es complien els escenaris previstos pels Mossos, «declararia la independència», que no recordava exactament les paraules de Junqueras, però que no hi havia «divergències» entre els tres, i que Forn va tenir «intervencions breus».

López ha explicat que van sortir de la reunió «convençuts» que s'anava directament a un «escenari conflictiu», i que va poder constatar que hi havia una «divergència» entre el Govern i els Mossos, que es traven en una situació de «desempara governativa». En aquest sentit, ha assegurat que les reunions que es van celebrar el 26 i el 28 de setembre «no tenien precedents».

Reunió amb Pérez de los Cobos

El comissari dels Mossos ha revelat una reunió amb el coordinador del dispositiu policial l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, el mateix dia 28 a la nit. «L'informo del contingut de la reunió, dels assistents i de què es tracta», ha explicat. L'objectiu d'aquesta trobada era deixar clara quina era la posició dels Mossos, de donar compliment al mandat judicial, i evitar que hi pogués haver «malentesos».

«Mai vam col·laborar en l'organització»

Durant la reunió, també es va traslladar el missatge que la policia catalana estava al marge de la preparació o organització del referèndum, segons López. «Els Mossos mai van col·laborar ni en la preparació ni en l'organització ni en cap acte previ del referèndum», ha remarcat. De fet, ha recordat que quatre ells estaven en situació de «risc jurídic», perquè el 7 de setembre havien estat advertits pel Tribunal Constitucional (TC).

tracking