x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
23.88 º
3.6 Km/h
Judici 1-O
Pla general del tribunal del judici de l'1-O, el 21 de març del 2019.

judici 1-O, suprem

Pla general del tribunal del judici de l'1-O.

Un comissari del CNP acusa els Mossos de «publicitar» les pautes d'actuació perquè els votants les poguessin «eludir»

Acusa la policia catalana de fer seguiments i diu que només a Barcelona es van fer 271 comunicacions sobre els seus moviments

Actualitzada 02/04/2019 a les 14:26

El cap de la brigada provincial d'informació de Barcelona, el comissari amb TIP 018564, ha acusat els Mossos d'haver «publicitat» les seves pautes d'actuació tot i que la instrucció 3 de la fiscalia demanava que fossin secretes. Segons argumenta, creu que això va permetre als organitzadors del referèndum saber quin comportament tindria la policia catalana i poder «eludir» la seva actuació. «Quan el binomi dels Mossos arribava a les 6h del matí els col·legis ja estaven presos per la gent», ha dit. El comissari també ha assegurat amb rotunditat que els mossos van fer seguiments a policies espanyols i que hi havia una instrucció perquè enviessin aquesta informació. Segons diu, consten fins a 271 comunicacions el dia del referèndum només a la demarcació de Barcelona sobre els seus moviments. Una informació que s'ha aportat a l'Audiència Nacional. El cap de la brigada provincial d'informació de Barcelona reconeix que van usar la força però «amb tota la mesura possible».

El comissari ha dit que «no té sentit» que les pautes dels Mossos apareguessin publicades als mitjans de comunicació. «Si tu estàs informant als contraris del que faràs, els dones informació molt valuosa per organitzar l'actuació», ha afirmat. Això va permetre, segons sosté, que la gent ocupés els col·legis electorals abans de les 6h del matí, l'hora límit que els Mossos havien situat per buidar els punts de votació.

Segons ha manifestat, això va permetre als organitzadors fer actes «preparatoris» i ha descrit festes del pijama, festes de la música o xocolatades de matinada. Unes activitats que van suposar una «ocupació molt generalitzada» dels centres i que mai s'ha tornat a repetir en cap altre procés electoral.

El cap de la brigada d'informació ha insistit que els Mossos eren els responsables de les tasques prèvies al dia 1-O i que ells i la Guàrdia Civil actuarien en «suport» i quan la policia catalana els demanés auxili. El matí de l'1-O ha afirmat que quan faltaven pocs minuts abans de les 9h els Mossos van demanar suport en més de 233 centres de votació. «En els dies previs a l'1-O la policia catalana tenia recel que ho fes algú altre i volia fer ell aquestes tasques prèvies»; ha sostingut.

Ambient «prerevolucionari»
Prèviament, ha dit que la seva unitat va elaborar un pla d'actuació del CNP a instàncies de la fiscalia i que el va elaborar la seva unitat. En aquest, s'apuntava que hi podria haver «escalada de tensió que podria acabar amb escalada de violència». De fet, ha relatat que aquells dies previs a l'1-O hi havia un «ambient gairebé prerevolucionari», amb una «situació generalitzada de desobediència». «Era molt perillós treure la gent aquell dia sabent que la policia havia d'intervenir i es generés un escenari tremendament complex com va ser», ha reblat. 

En aquest punt, el lletrat de Forn, Xavier Melero, ha preguntat si el fiscal no els va demanar «més concreció» sobre zones d'actuació quan van informar que ho farien a «Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, les quatre províncies», o que actuarien els efectius «disponibles», sense posar xifres. Segons el comissari, el fiscal no va posar cap objecció al seu pla –a diferència del presentat pels Mossos-, perquè la tasca de la Policia Nacional havia de ser de «suport».

Conversa privada amb Castellví
També ha valorat que en una reunió de la subcomissió el dia 28 de setembre on ell hi va anar tots els cossos van estar d'acord que les instruccions de la fiscalia «quedaven subsumides en l'auto TSJC». Tot i que Xavier Melero ha intentat introduir que Mossos no compartien aquesta posició.

En respostes a l'advocat de Forn, el comissari ha explicat una «conversa privada» amb el comissari d'informació dels Mossos, Manuel Castellví, amb qui va participar en aquesta reunió de la subcomissió d'intel·ligència del dia 28 de setembre, on la policia catalana es va mostrar preocupada per l'escenari que es podrien trobar l'1-O, «com consta a l'acta». «Ell tenia una preocupació molt seriosa», ha assegurat. El comissari de la Policia Nacional li va replicar: «Si vols que la cosa vagi bé diumenge parla amb el teu conseller i digues-li el que ha de fer. Això va ser el que va expressar el nostre sentiment i l'alta preocupació del que podia passar l'1-O, que crec que era compartida pels tres cossos», ha reblat.

«Resistència» dels votants
Ha parlat d'actitud «molt activa» a molts centres on es trobaven unes «primeres barreres de gent» que volia impedir l'entrada per «facilitar que els que fossin a dins es poguessin desfer d'elements com urnes i paperetes». De fet, a preguntes de l'advocat Àlex Solà, ha relatat que «semblava evident» que hi havia una «organització», ja que hi havia «comportaments similars» a centres de votació que estaven molt separats geogràficament. «És difícilment espontani», ha assegurat.

A preguntes de l'advocacia de l'Estat, el comissari ha relatat com van ser els «enfrontaments» amb els concentrats als centres de votació. Ha admès que hi havia gent que «es va quedar al marge», mentre que «una massa important sí que feia resistència». Pel comissari, la «major resistència» es va produir en el moment d'entrar al centre i també de sortir.

«La sortida amb el material era més complicada que l'entrada». En canvi, ha explicat que, quan accedien dins dels col·legis, «l'enfrontament no era generalitzat», tot i que en alguns casos sí que es van trobat amb «insults», «negatives a identificar-se» i, en un cas, a un agent «li van donar amb una urna al cap».

Actuació «amb tota la mesura possible»
Sobre l'actuació del CNP, ha reconegut que van usar la força però ha defensat que es va actuar «amb tota la mesura possible». De fet, en respostes a Melero, el comissari ha defensat l'actuació dels seus agents l'1-O. «El criteri de l'ús racional de la força va ser seguit escrupolosament», ha dit, «si aquell dia les unitats d'intervenció haguessin actuat amb contundència, parlaríem de ferits i d'una situació diferent». De fet, creu que hauria estat «més eficaç» per complir amb l'objectiu de tancar col·legis, «però es tractava de tenir una actuació ponderada i congruent».

En respostes a l'advocat Jordi Pina, el comissari ha defensat que el cos està sotmès a «controls estrictes» i que tenen un «règim disciplinari molt sever i un Codi Penal que obliga a tothom». «Però a nosaltres se'ns exigeix una major qualitat en les nostres actuacions i ens sotmet a la llei, si hi ha algun excés per part d'algun funcionari segur que els mecanismes de control hauran funcionat», ha afegit.

Diu que Roger Español agredeix cinc policies
Segons ha descrit, hi va haver 72 policies ferits i ha descrits alguns dels centres on van tenir més problemes per actuar. En un d'ells, a l'institut Ramon Llull de Barcelona, ha dit que van resultar ferits set agents i que se'ls van llençar tanques metàl·liques, objectes i els van donar cops de puny i els van «perseguir» durant 300 metres mentre es replegaven.

Sobre aquesta actuació, ha dit que van haver de disparar pilotes de goma per «facilitar el replegament» i ha lamentat que un dels manifestants (Roger Español) resultés ferit i perdés un ull. Ara bé, ha dit que revisant gravacions han comprovat que Español va protagonitzar cinc agressions a policies i ha descrit que estava situat «en primera línia» i que era un «manifestant hostil». Entre les cinc agressions, ha citat «el llançament d'una tanca», una «puntada de peu» i una «empenta» a un policia.

També s'ha referit a l'actitud de l'exconsellera Clara Ponsatí que era a un centre de votació al Departament d'Ensenyament. «Ella va estar dirigint la resistència a l'actuació policial», ha dit. Sobre la presència del seu escorta amb una arma, ha posat en dubte que s'hagi de «prestar protecció» a una autoritat durant un «acte il·legal».

Actitud «passiva» dels Mossos
Durant l'interrogatori de la fiscalia, el comissari ha remarcat que els Mossos van actuar de manera «passiva» en la major part dels col·legis i, fins i tot, ha dit que rebien instruccions dels equips de comunicació perquè s'apartessin quan arribaven les forces de seguretat espanyola.

«Sento molt haver-ho de dir però és la veritat, hi ha molts companys als mossos que volien col·laborar amb nosaltres, hi ha excel·lents professionals però la veritat és aquesta que explico», ha valorat el comissari, que reconeix que la «desconfiança» vers els mossos anava creixent des del setembre. També ha dit que hi va haver una «infrautilització» dels efectius dels Arros i que la Brimo no va ni actuar.

A preguntes del lletrat de Romeva i Junqueras, Andreu van den Eynde, ha reconegut que no li consta que es posés en coneixement dels comandaments de Mossos aquesta «desconfiança creixent» en la seva actuació. I també ha negat que es donessin instruccions a les policies espanyoles per fer seguiment de l'actuació de la policia catalana. «El dia 30 i l'1-O a les cinc del matí es donen instruccions per donar suport als Mossos», ha dit. Tanmateix, ha reconegut que van anar «informant» posteriorment quan veien «determinades coses».

El comissari també ha descrit alguns incidents amb mossos que «van obstaculitzar} l'actuació de la policia espanyola. Per una banda, s'ha referit a un agent dels Mossos a l'escola Pia de Barcelona on un agent es va creuar de braços i va demanar als agents del CNP que els «deixés votar». I un altre cas a Sant Feliu de Llobregat, on hi havia presència d'Arro que estaven apartant els votants i, segons el comissari, va arribar els segon cap de la regió metropolitana sud i va demanar que aturessin l'actuació. «Quan marxava va saludar els concentrats i aquesta imatge és el paradigma del que va ser l'actuació dels Mossos aquell dia», ha dit. En canvi, sí ha dit que una mossa sí que va «col·laborar» en una escola de Barcelona dins de «les possibilitats que tenia».

Ara bé, a preguntes de Vox ha reconegut que els fets «d'obstrucció» no van ser generalitzats i es van produir només en tres col·legis de Barcelona (a l'escola Pia, l'escola Mediterrània i Pau Claris).

Instruccions per seguir agents espanyols
També ha afirmat «rotundament» que es va ordenar als Mossos fer seguiments de la policia espanyola. S'ha referit a una comunicació del Centre de coordinació central (Cecor) a les 8.15h del dia del referèndum on es donava la instrucció a totes les unitats que avisessin de qualsevol moviment del CNP i la Guàrdia Civil (una informació que s'ha aportat a l'Audiència Nacional). I hi ha posat dades. Només a la demarcació de Barcelona es van fer 271 comunicacions el dia del referèndum sobre els moviments de les patrulles dels altres dos cossos.

De fet, el comissari ha concretat a Xavier Melero que, del 15 de setembre al 15 d'octubre, la Policia Nacional va usar 292 vehicles camuflats per a activitats relacionades per al referèndum, sobre els quals es van fer «214 consultes per part dels Mossos d'Esquadra». «El 52% dels vehicles van ser comprovats», ha dit, «i moltes vegades a banda dels seguiments, i això no és normal».

El comissari ha assegurat que durant la jornada de l'1-O els mossos «van fer servir més telèfons mòbils de l'habitual», fet que ha atribuït a disposar d'un «mitjà de comunicació tancat». És el que s'anomena l'ús de la «clau 21», que l'advocat Xavier Melero ha emmarcat en la necessitat «d'evitar saturar» la centraleta del centre de comandament. Pel comissari, aquesta comunicació es feia servir «quan es tracta d'informar de segons quins temes d'especial delicadesa» i ha remarcat que en alguna comunicació se sent com «el propi mossos demana que el comunicat sigui públic», sense fer ús de la clau 21.

A més, ha relatat que hi havia funcionaris que usaven vehicles dels mossos per anar als centres avisant de l'arribada de la policia espanyola. «No és una apreciació nostra sinó que està a les seves comunicacions del cecor central», ha detallat.

80 «atacs» a comissaris i seus estatals
A preguntes del fiscal, també ha descrit fins a 80 incidents contra agents dels dos cossos espanyols entre el 19 de setembre i els dies previs a la declaració d'independència (a banda dels fets de l'1-O), amb atacs a comissaris, casernes, partits polítics o delegació del govern espanyol. Concretament, ha dit que hi va haver també 37 atacs a seus del PSC i ajuntaments socialistes per no cedir espais per a l'1-O.

Sobre el 3 d'octubre –l'aturada de país- ha dit que van estar «sitiats durant hores» a la prefectura superior de Barcelona perquè hi havia 15.000 persones a fora «en una veritable algaravia i amb intenció intimidatòria clara». «Hi havia amenaces, crits, insults i tot tipus d'improperis», ha afirmat.
Comenta el contingut : Un comissari del CNP acusa els Mossos de «publicitar» les pautes d'actuació perquè els votants les poguessin «eludir»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes