x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
24.57 º
5.4 Km/h
Judici 1-O

Un caporal explica que a la caserna de Gandesa hi va haver altres «actes de fustigament» amb concentracions a l'exterior

Un guàrdia civil diu que el llançament d'un farcell incendiat a Igualada el va fer témer «una escalada» en les accions

Actualitzada 28/03/2019 a les 18:41

Un guàrdia civil d'Igualada ha explicat que van témer que hi hagués una «escalada» en les accions contra les casernes després del llançament d'un farcell amb roba militar incendiat a les dependències de la capital de l'Anoia. L'agent ha explicat que després d'aquesta acció hi va haver famílies residents a la caserna van canviar van ubicar els dormitoris dels seus fills en zones «interiors». Altres guàrdies civils han relatat accions de «fustigació» a la comandància de la Travessera de Gràcia i a Gandesa, on també hi va haver una pintada amb la paraula 'Votarem', i ha remarcat «l'afectació» sobre les famílies que viuen a les casernes. Algunes defenses han intentat qüestionar que la pintada o el farcell incendiat poguessin tenir res a veure amb el procés, demanant als testimonis amb quina dada ho vinculaven. Marchena, però, ho ha aturat demanant no demanar al testimoni que faci «raonaments».

Un dels guàrdies civils (TIP W52137L) que ha declarat aquest dijous a la tarda al Tribunal Suprem ha explicat que estava de servei la nit del 28 de setembre, quan va veure «flames» per un monitor en un dels patis de la caserna. A preguntes de l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha explicat que era «un farcell de roba militar de l'exèrcit espanyol». Quan va veure les flames, va començar a donar «la veu d'alarma corresponent» i va avisar els bombers, tot i que companys seus «van sufocar el foc de seguida».

L'agent ha explicat que ell no va veure el farcell –només les flames a través del monitor-, però que sap que va ser examinat pels Tedax i per un equip de la policia judicial. També ha dit que va saber, per les diligències, que el farcell estava «impregnat de combustible». La tanca de la caserna, ha afegit, té una mida de dos metres i des de fora es veu el que hi ha a dins. Sobre l'autor del llançament, ha dit que era una persona que anava amb la cara tapada.

L'espai on va caure el farcell incendiat és un «petit pati» on hi ha «cables elèctrics» i on «el vent arrossega malesa, fulles seques». De fet, ha reconegut que el primer que va pensar és que es podrien haver incendiat algunes fulles, i que va «témer» pels cables elèctrics perquè a la zona també hi havia garatges i hi podia haver «combustible».

A preguntes del fiscal, ha dit que es podria haver donat «la casualitat» que hi passés algú, perquè «a vegades pot caure algun objecte per la finestra» perquè «hi ha nens». De fet, ha assegurat que aquest episodi va afectar «bastant» a la vida quotidiana de la caserna i que «moltes famílies» van ubicar els dormitoris dels seus fills a parts «més interiors» que donaven a l'altra banda de l'edifici. «Ja estàs pendent i amb nervis perquè hi pugui haver una agressió similar, potser hi havia una escalada», ha dit.

El guàrdia civil ha dit que hi va haver alguns ciutadans que van mostrar «preocupació» cap a ells i els van traslladar el seu «suport», però que no recorda que en rebessin de cap polític.

«S'havia perdut la vergonya»
El mateix guàrdia civil ha explicat que a la caserna d'Igualada hi va haver concentracions diversos dies des del 20 de setembre fins a principis d'octubre, un fet que «varia molt la vida quotidiana». «Els familiars dels guàrdies civils que vivien a la caserna s'havien de plantejar com tornar a la feina, què es trobarien», ha dit, «i els nens al tornar a l'escola havien de tenir una certa previsió de com arribar». A més, ha afegit que, en una de les concentracions, també hi va haver bombers, que «van treure els camions i posaven les sirenes, i que alguns d'ells van fer «fotos» i «enfocaven amb el mòbil el que estava passant».

Per al guàrdia civil, l'actitud de la gent que es concentrava davant de la caserna era de «falta de respectes». «S'havia perdut la vergonya totalment, insultant i amenaçant», ha reblat.

Marchena atura estratègies de defensa
Durant aquest interrogatori, Marchena ha tallat les preguntes de l'advocat Jordi Pina que ha demanat al testimoni «quin element li infereix» que el llançament d'aquest farcell incendiat «té a veure amb el procés o la independència». Marchena ha demanat a Pina no demanar al testimoni «sobre raonaments». «Els raonaments que la gent pugui expressar a la sala ni els vincula ni a vostès, ni a nosaltres ni a ningú», ha dit, «el tribunal farà les seves pròpies inferències».

De fet, prèviament també ha tallat l'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, quan aquest ha preguntat a un caporal de Gandesa si tenia «alguna dada» que pogués relacionar els autors d'una pintada al mur de la caserna amb la inscripció 'Votarem' amb la ideologia independentista. Marchena li ha demanat que «no pregunti sobre la ideologia de la persona que feia la pintada, no té cap interès». A preguntes del fiscal, el caporal ha explicat que la pintada es va fer el 24 de setembre a la tanca perimetral per part de dues persones que anaven «encaputxades» que «no es van poder identificar». Sobre aquest fet, ha dit que «es van recollir imatges estàtiques, no de vídeo», però que no les va donar a ningú perquè «ningú les va demanar».

A més, el caporal també ha explicat que a la caserna de Gandesa hi va haver altres «actes de fustigament» amb concentracions a l'exterior. Una d'elles, ha explicat, amb la participació d'entre «15 o 20» tractors o altra maquinària agrícola. En algunes concentracions, ha dit, els manifestants cridaven 'Boti, boti, boti, espanyol qui no boti' o cantaven Els Segadors, i que també es van sentir crits com «assassins o fills de puta». El caporal ha afegit que a la caserna hi ha 10 habitatges i que «per a les famílies no és agradable escoltar que al pare o al marit els estan impedint el pas perquè hi ha una manifestació». De fet, ha dit que durant les concentracions, alguna de les quals va durar uns 25 minuts, no era «ni possible ni aconsellable» sortir de la caserna.

Concentracions a Travessera de Gràcia
Un sergent de la Guàrdia Civil també ha relatat la concentració que hi va haver el 21 de setembre davant de la comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona, on hi havia detinguts del 20-S. Ha explicat que la nit del 21 al 22 de setembre es van concentrar entre 200 i 300 persones, i que allà, a més de les dependències oficials, també hi havia domicilis de guàrdies civils. El guàrdia civil ha declarat que la concentració va acabar passades les quatre de la matinada, mentre que l'advocada Marina Roig ha remarcat que a les diligències consta que va finalitzar a dos quarts d'una.

El sergent, que ha afegit que també va haver-hi protestes altres dies, ha explicat que els manifestants els deien «gossos, feixistes, algun que altre fill de puta» i els cridaven 'Fora les forces d'ocupació' i 'Els carrers seran sempre nostres'. Tot i això, ha respost a Vox que no hi va haver «cap» intent d'assaltar les dependències de la Guàrdia Civil, i Pina ha preguntat perquè no es van incloure expressions com «gossos o fills de puta« en cap escrit de la Benemèrita. També ha admès a Pina que no hi va haver cap guàrdia civil lesionat.

Tot i dir que ell no viu a la caserna, ha dit que durant les concentracions «les famílies amb nens estaven allà dins» i que estaven «limitats per sortir» perquè «la gent increpava». El sergent ha dit que el 21 de setembre va veure almenys dues patrulles de Mossos, però no ha pogut donar detalls sobre si la policia catalana van fer algun perímetre de seguretat, perquè ell estava al seu lloc de treball i mantenien un «contacte limitat».
Comenta el contingut : Un caporal explica que a la caserna de Gandesa hi va haver altres «actes de fustigament» amb concentracions a l'exterior
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes