Rull denuncia un «ús sistemàtic» del TC per «minimitzar l'autonomia de Catalunya»

L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha denunciat que el govern espanyol va fer «ús sistemàtic» del Tribunal Constitucional per «minimitzar l'autonomia de Catalunya». A més, ha dit que els magistrats es van deixar «instrumentalitzar» pel govern espanyol i que la Generalitat s'havia de moure per buscar l'equilibri entre «l'imperi de la llei i el principi democràtic». A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, també ha defensat que sempre va pensar que un referèndum pactat amb l'Estat era «possible» i que van «esgotar tots els instruments interns amb l'Estat» per aconseguir-ho. A més ha valorat que es va sentir «honorat» d'haver signat el decret de convocatòria del referèndum perquè la llei era «perfectament legal i emanada d'un Parlament legítim», tot i que l'endemà el TC la va suspendre.

L'exconseller ha reconegut que va ser advertit fins a sis vegades pel TC i ha aprofitat per carregar contra aquest alt tribunal. Ha afirmat que el govern espanyol en va fer un «ús constant i sistemàtic» per presentar-hi recursos i, automàticament, aconseguir suspendre lleis i resolucions només amb una admissió a tràmit i sense entrar en el fons (en aplicació de l'article 150.2 de la Constitució, que només se li atorga al govern espanyol).

Davant d'aquests advertiments, ha dit que el seu «dilema» era fer un «equilibri» entre «l'imperi de la llei i el principi democràtic» i, usant un terme també usat per Jordi Turull, ha dit que el Govern havia de «ponderar els elements».

Confiança en un referèndum pactat

L'exconseller ha reconegut que va signar el full de ruta el 2015 però l'ha qualificat de «declaració d'intencions» però que no era un «document estratègic». «Al marge del full de ruta, el mandat democràtic és el programa electoral que recordo que no es va impugnar mai», ha afegit.

En aquest sentit, ha manifestat que quan van afegir una partida als pressupostos per convocar el referèndum no pensava que «fes cap mena de desobediència» perquè tenia el convenciment que es podia aconseguir un referèndum pactat. I ha enumerat els diferents «intents» que va fer la Generalitat per aconseguir un referèndum pactat.

Defensa les lleis de desconnexió

Sobre les lleis de desconnexió aprovades, ha defensat que es van aprovar «respectant la pluralitat» del Parlament i les ha defensat. «No existeixen les lleis unilaterals en termes de dret parlamentari ni a Catalunya ni a Espanya quan hi ha un reglament al Parlament absolutament garantista», ha replicat Rull a la fiscal. Tanmateix, el TC les va suspendre llavors i, posteriorment, va resoldre en sentència per anul·lar-les.

En aquest sentit, defensa que va sentir-se «honorat» de signar el decret del referèndum i ha defensat que es va fer «legalment». «Quan el signo penso que ho faig en base a una llei publicada al DOGC, plenament vigent i emanada d'un parlament democràtic i legítim», ha justificat. A més, ha afegit que el referèndum expressava «la voluntat canalitzada a les eleccions» del 27 de setembre de 2015.

«Impossible desviar ni un sol euro»

Davant de l'acusació de malversació de fons públics, Rull ha estat taxatiu en afirmar que ni des del seu departament ni des de cap altres «es va gastar ni un sol euro públic per organitzar el referèndum». «Era impossible desviar ni un sol euro», ha garantit ha garantit l'exconseller defensat «a ultrança» la «professionalitat» dels treballadors del seu departament. Rull ha afegit que «si per casualitat trobessin alguna despesa, els consellers vam assumir l'última firma».

Rull ha recordat que les finances de la Generalitat estaven «controlades» per l'Estat, tot criticant que es fes per decret i no per la via legislativa. «Es va utilitzar tota la legislació vinculada al dèficit de manera abusiva», ha dit, «es desactivava l'autonomia operativa de la Generalitat», que deixaven com a «mera gestoria».

Rull ha respost a Madrigal «no trobarà cap factura» amb el pagament d'algun tipus de despesa vinculada a Unipost, deixant al marge la factura «proforma». El conseller ha destacat el «nivell de control i de garanties extraordinàries» que hi ha dins de la Generalitat pel que fa a despesa i ha posat en valor «l'autoritat moral» dels funcionaris de la Generalitat. «Vull defensar a ultrança el nivell de professionalitat dels funcionaris de la Generalitat», ha reblat.

Defensa del dret a declarar en català

Rull ha optat per declarar en castellà, com han fet els seus predecessors, però també s'ha queixat per no haver tingut opció de traducció simultània. «No és una cosa menor, se'n vulnera el meu dret a expressar-me en plenitud en la meva llengua materna», ha manifestat.

I també ha lamentat que el català es vegi per alguns sectors com una «amenaça». «Tant de bo es vegi per determinats entorns com una riquesa amb voluntat de ser compartida», ha dit. El president del tribunal, li ha dit que els magistrats no ho veuen d'aquesta manera i ha recordat que s'havia ofert traducció consecutiva.