x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
12 º
35.28 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
La Policia Nacional impedeix als Mossos que cremin documentació en una incineradora.

La policia espanyola impedeix als Mossos destruir documentació en una incineradora de Sant Adrià de Besòs

La Policia Nacional va impedir als Mossos que cremessin documentació en una incineradora.

EFE

Arxivades les querelles contra els Mossos per la documentació que es portava a cremar a la incineradora

El jutge també descarta que es fessin seguiments per «motius polítics»

Actualitzada 09/01/2019 a les 16:59

El titular del jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha arxivat les querelles i denúncies presentades contra els Mossos d'Esquadra en relació a la documentació que la policia catalana portava a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. La Policia Nacional va intervenir tot aquest material quan els Mossos es disposaven a destruir-lo el 26 d'octubre del 2017, dies després del referèndum de l'1 d'octubre. Arran d'informacions posteriors aparegudes citant documentació intervinguda, es van presentar diverses querelles per possibles seguiments a personalitats unionistes, que denunciaven que havien estat investigats per «motius de caràcter polític». El jutge ho descarta i conclou que tota la documentació es va obtenir per «mitjans legals».

El 26 d'octubre del 2017, agents de la policia espanyola van interceptar efectius dels Mossos d'Esquadra que anaven a la incineradora de Sant Adrià del Besòs a destruir documentació, en una acció ordenada per la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que ja investigava el major del cos, Josep Lluís Trapero. Després d'aquesta intervenció hi va començar a haver filtracions a la premsa que parlaven de presumptes seguiments i les persones afectades van començar a posar denúncies. Entre la quinzena de querellants hi ha el periodista Albert Castillón, l'advocat José María Fuster Fabra, l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i fins i tot sindicalistes dels mateixos Mossos. Les querelles es van acabar unificant al jutjat 22 de la capital catalana.

Segons la interlocutòria, avançada per 'La Vanguàrdia', el comissari en cap de la Comissaria General d'Informació, Manel Castellví, va justificar adequadament, en un interrogatori llarg de dues sessions i en un extens informe, que totes les investigacions i seguiments es van fer per criteris estrictament policials, per tal de prevenir possibles incidents que afectessin l'ordre públic en un «moment social d'especial vulnerabilitat».

Així, les personalitats objecte de seguiment ho eren com a possibles autors o víctimes d'aquests incidents. El magistrat precisa que no es va interceptar correspondència privada, no es van col·locar càmeres de vigilància, no es van intervenir les comunicacions telefòniques i no es va entrar ni escorcollar cap domicili. Per això, conclou que la documentació només analitzava la vida pública i parcialment la privada dels investigats, però no pas la seva vida íntima.

De fet, concreta que les fonts d'informació van ser obertes o legalment accessibles a la policia, com dades informàtiques, i que quan es va detectar algun possible delicte es va portar al jutjat o a la fiscalia. Quan la informació aconseguida inicialment pels Mossos no oferia cap dada rellevant per prevenir possibles delictes, l'actuació cessava i es desestimava.

L'instructor reconeix que la policia té cert marge de discrecionalitat per dirigir les seves investigacions, però descarta que en aquest cas concret siguin arbitràries o tinguin motius polítics. De fet, el jutge recorda que en cap de les denúncies o querelles, ni en l'interrogatori a Castellví, es va al·legar la possibilitat que la finalitat dels seguiments fos la política.

Per tot això, el magistrat dicta el sobreseïment lliure i descarta totalment els delictes de prevaricació, malversació de fons públics, i tampoc investiga la filtració del contingut dels seguiments a mitjans de comunicació.

Les acusacions particulars havien demanat al magistrat instructor més diligències d'investigació, com l'aportació de les causes judicials derivades dels seguiments o l'interrogatori dels agents que van fer els seguiments. El magistrat ho descarta, en considerar que els agents no podran aportar més informació que el seu superior sobre les motivacions de l'espionatge, i que les causes judicialitzades s'han de supervisar al jutjat corresponent. La decisió es pot recórrer.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Arxivades les querelles contra els Mossos per la documentació que es portava a cremar a la incineradora
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes