«Els drets i les llibertats s'exerceixen, no es poden negociar ni demanar»

Laura Masvidal confia en què l’exconseller Joaquim Forn pugui afrontar un judici «just». És una oportunitat, diu, perquè la justícia espanyola «recuperi el prestigi». Aquest divendres, el mateix dia que el seu marit i l’exvicepresident Oriol Junqueras complien un any entre reixes, la Fiscalia demanava per a Forn una pena de 16 anys de presó i 16 anys d’inhabilitació per un delicte de rebel·lió. Segons la Fiscalia, els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre, Forn i la resta de líders independentistes «van fomentar l’enfrontament directe entre els ciutadans i les forces de seguretat». La seva dona respon a les preguntes d’aquest diari el mateix divendres, després d’un multitudinari acte davant de la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) on milers de persones van reivindicar la seva llibertat.

— Tot i que la Fiscalia va anunciar des del principi del procés judicial que acusaria per rebel·lió als líders independentistes, com va rebre la notícia?

— No deixa de sorprendre perquè és molt greu. És una escena més de la farsa que han muntat. És preocupant i espanta.

— Tenia esperança que el Ministeri Públic rebaixés la pena?

— Sempre tinc esperança. De fet, esperava que aquesta causa cauria perquè tot plegat fa posar els pèls de punta, però mentre hi hagi futur hi ha esperança. Ara la poso tota en el judici on esperem que es pugui demostrar la seva innocència i denunciem internacionalment que Espanya està quedant en evidència. També espero que sigui l’oportunitat perquè la justícia recuperi el prestigi perdut.

— Quina hauria de ser la resposta de la ciutadania?

— No ho sé. L’única il·legalitat que veig és l’abús de la presó preventiva que és un escarment amb efectes punitius i exemplificadors. Jo no he de dir què ha de fer la gent. La gent hi és, i no només per defensar-los a ells i per solidaritzar-se, sinó també per defensar els propis drets que ens estan trepitjant. Si deixem que se’ns vulnerin els drets impunement, estem perduts. La gent estarà a l’alçada. El correcte és no admetre la repressió i qüestionar aquestes.

— S’ha parlat que la rebaixa de rebel·lió a sedició per part de l’Advocacia de l’Estat responia a la negociació entre el Govern espanyol i el PDeCAT i ERC per negociar els pressupostos.

— M’incomoden una mica les negociacions polítiques. No es juga amb segons quines coses. Les llibertats i els drets s’exerceixen, no es demanen ni es negocien. El que hem de fer és defensar-los i no permetre que siguin moneda de canvi per res. Un altre tema és que els polítics sabran què fan i com juguen. Si parlem de diàleg hem de posar sobre la taula que hi ha presos i exiliats perquè si no posem això és impossible dialogar, ja no sobre pressupostos, sinó sobre qualsevol cosa. Això està judicialitzat, però és un tema polític. Només demano que tothom, des del seu lloc i des de la seva petita responsabilitat, estigui a l’alçada de la situació perquè es molt greu.

— Com valora el paper del PSOE?

— El que semblava un govern inamovible va caure de la nit el dia. El Govern del PSOE haurà de veure les seves forces i el que pot fer i vol deixar de fer. Jo he de tenir confiança en defensar tot plegat de manera digna. Molta confiança no tinc perquè ja hem vist el que és el PSOE durant anys, però tampoc els veig amb ganes de que se’ls acusi de segons quines coses.

— Com està el seu marit?

— Està bé, sorprenentment. Per a mi és un exemple i un orgull, la manera que porta aquesta situació amb tanta dignitat i fortalesa. Estava igual que ahir, exactament igual.

— Heu valorat l’acusació?

— Em va dir que no hi havia res de nou, que ja ho esperàvem.

— Amb quina freqüència el visita?

— Podria anar cada setmana a la presó fent servir el locutori, però vaig renunciar-hi. És molt fred i el veus a través d’un vidre. Prefereixo cedir-lo a altres familiars i gent que el vol veure. Ens veiem cada 15 dies en persona. És una relació molt freda i impersonal degut al temps limitat. No hi ha dia a dia amb ell. M’han trencat la relació amb el meu home. No hi ha convivència. Ens veiem perquè ens hem de veure i en aquella hora i mitja ens ho expliquem tot, però no hi ha un compartir el dia a dia. Ell fa la seva vida dins de la presó i jo faig la meva fora. És bastant dramàtic. Ara fa un any que hi és i es fa molt dur, molt dur. Per això abans de dictar presó provisional, sabent com afecta no només al pres, sinó al entorn familiar, s’han de valorar molt les altres alternatives. La presó provisional es molt injusta i això passarà factura.

— Com han rebut les seves filles l’escrit d’acusació de la Fiscalia?

— Tinc sort que són grans, tenen 24 i 20 anys i m’ajuden moltíssim. També al seu pare. Estan molt fortes i són un suport per mi. Les famílies amb nanos més petits ho pateixen més, és horrorós. Hi ha molt drama familiar. La seva mare està delicada i tinc cunyades que se n’ocupen, però hi ha famílies que tenen tota la càrrega familiar dels pares. La situació és duríssima, no es per fer broma.

— La Fiscalia també veu rebel·lió en l’actuació del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluis Trapero. Com ho valora?

— Això m’ha fet molt mal. Una cosa es la causa política i l’altre que s’acusi a gent per fer la seva feina. Són els responsables de la seguretat. L’actuació va ser impecable. Em sembla una vergonya que se’ls posi en dubte, que se’ls posi en el mateix sac polític quan van fer una feina exemplar. Són servidors polítics, no polítics. M’ha semblat horrorós.

— L’ha agafat més per sorpresa?

— Tampoc m’ha sorprès perquè quan veus que accepten proves de part, que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional són sagrades i l’odi que tenen aquesta gent cap a l’altre cos de seguretat i com són de gelosos i rabiosos, no és que sorprengui excessivament, però m’indigna molt i em sap molt de greu.

— En algun moment d’aquest últim any ha pensat que tan de debò el seu marit no hagués acceptat el càrrec de conseller?

— La veritat és que encara no m’ha passat. Tinc alts i baixos, quan estic més baixa les meves filles em donen força. El seu pare ha fet un esforç brutal per treure’s de sobre tot el que és superficial a la vida. A donar-li valor a les coses que realment en tenen, agafar-se als moments bons, donar una lectura positiva de cada moment per dur que sigui i per nosaltres és un orgull i un exemple. Quan li van fer l’oferiment no vaig dubtar i li vaig dir no podia dir que no. He pensat moltes coses en clau col·lectiva de país, però a nivell personal de moment cap.

— Us plantegeu demanar l’indult en cas de sentència amb penes de presó?

— Poso molta esperança en el judici. No els han de castigar perquè són innocents. Qui parla d’indult si encara no els han jutjat? Indult significa demanar perdó i clemència, empenedir-se d’alguna cosa que saps que està mal feta i no estem en aquest escenari.

— Us plantejeu anar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg?

— Anem pas per pas. Anirem a defensar-nos al judici i a guanyar-lo. Òbviament anirem on calgui, pero esperem tenir un judici just.

— PP i Ciutadans creuen, en canvi, que l’acusació de l’Advocacia de l’Estat s’ha quedat curta en només acusar de sedició als líders empresonats.

— Em fa molta por. No entenc que es parli de cop d’estat. El cadàver polític de Rajoy deia que el que fèiem l’1 d’octubre era una xocolatada. Doncs els ha sentat molt malament, ara diuen que és un cop d’Estat. Si no fos tant trist, em faria riure. No sé a què es refereixen quan diuen cop d’estat. S’han sentit molt més ofesos del que tocaria però una ofensa no es paeix amb un tribunal. Inclús els votants de PP i Ciutadans comencen a sentir-se incomodes amb aquest discurs, perquè me n’he trobat molts.