x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
27.23 º
18.504 Km/h
Ensenyament

Els mestres del futur faran tres anys de carrera, un d'especialització i un de pràctiques

És la proposta que els experts han tramès a la conselleria d'Ensenyament per millorar la formació dels docents

Actualitzada 16/10/2018 a les 19:20

Una educació bàsica que permeti la mobilitat dels docents entre etapes educatives, formulada a partir d'un grau de 3 anys i dos anys de màster, que inclogui un any de pràctiques. Aquesta és la principal proposta de la comissió tècnica de seguiment del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF). El director del programa, Miquel Martínez, ha explicat a l'ACN que es proposa ampliar els estudis per ser mestre fins als 300 crèdits i potenciar les pràctiques així com el seguiment del primer any d'accés a la funció docent. El document també proposa ampliar el perfil dels professors a les universitats per potenciar la figura del professor vinculat que pot donar classe a les facultats de Magisteri i també als centres escolars.

Martínez defensa que, en un futur, els aspirants a mestres haurien de cursar cinc anys d'estudis universitaris, dels quals, un podria ser una especialització i un altre un pràcticum a l'escola o l'institut i per tant, una part més «intensiva» d»'immersió» als centres escolars. Les pràctiques, diu Martínez, són importants i per això, també demana un reconeixement als centres que acullen els futurs mestres i que tenen un pla d'acollida, i als mateixos tutors, els quals haurien de tenir més connexió amb les universitats. Així mateix, el MIF també demana que els graduats i postgraduats hagin de passar un període de seguiment el primer any d'incorporació al món laboral, ja sigui a la borsa de docents o a través d'un contracte laboral.

És el principal canvi que el MIF proposa per millorar la formació dels docents catalans en un document que s'ha presentat aquest dimarts a la tarda que també aposta per la necessitat d'integrar tota la formació docent, de manera que es propiciï i faciliti la mobilitat dels mestres i professors en diferents etapes educatives des dels 0 als 16 anys, aproximadament.

El programa fa uns cinc anys que treballa al costat de universitats que ofereixen estudis de magisteri i del Departament d'Ensenyament per poder fer propostes realistes de cara a millorar el sistema. Per Martínez ho considera un «horitzó», i una de les línies de treball per debatre és aconseguir una formació integral «bàsica» que evitaria que els diferents professors no quedessin «encasellats» sinó que es puguin moure per diferents etapes educatives, infantil, primària o secundària, a través de formacions complementàries i de formació contínua. Per Martínez és positiu pel sistema potenciar la mobilitat «horitzontal i vertical de manera àgil», i a banda podria permetre solucionar problemes que es donen periòdicament per la falta de professors o mestres.

Pels experts, aquesta millor formació en pràctiques hauria de prevaldre com a mèrit o requisit en l'accés a la funció docent, un sistema que per Martínez també ha de patir algunes modificacions, tant pel que fa a la borsa com per les oposicions, prioritzant les competències dels futurs professors més que els coneixements.

Martínez també creu que un dels canvis que s'ha de propiciar recau en els equips dels docents universitaris. Considera que la legislació actual i les limitacions que pateixen les universitats dificulta l'estabilitat dels equips docents pels quals proposa una major varietat de perfils a les facultats de magisteri i que per tant, actualment o hi ha professors propis desconnectats de les escoles que s'encarreguen de la vessant més teòrica o hi ha professors més vinculació però sense temps per fer treball en equip. Per això, si es vol avançar cap a un sistema «modern», diu Martínez, s'ha de potenciar la figura del professor vinculat que pot treballar tant a les escoles i instituts com a la universitat, i que més enllà de les tutories, també s'implica en la formació teòrica des d'un punt de vista més pràctic basat en la realitat a les aules.

Per Martínez, hi ha canvis que s'han fet els darrers anys, com ara el decret de plantilles i l'opció de perfilar determinades places en funció d'unes necessitats concretes, que ja van en aquesta línia. Per això, creu que són un dels temes que més aviat es pot implantar al sistema. El director del programa reconeix que tots els canvis generar actituds «a favor i en contra» però creu que dins el sector hi ha «el convenciment» que el sistema actual d'accés a la funció docent i la formació ha de canviar.

Martínez creu que per millorar el sistema educatiu cal que es millori la formació i tendir a l'educació «bàsica polivalent». Per això creu que s'ha de ser «més exigents» amb les dimensions que ha de demostrar un professor, en continguts, però sobretot en competències de «com ensenyar i com aprendre». Per Martínez, les Proves d'Aptitud Personal han posat de manifest que hi havia aspirants a estudiants de magisteris que no complien els requisits per ser mestres o professors, i per tant, més que «endurir condicions» per ser mestre, Martínez cal fer una «avaluació rigorosa».

El Govern estudiarà la proposta
Tant el Departament d'Ensenyament com la Secretaria d'Universitats i Recerca estudiaran «amb deteniment» les recomanacions dels experts del MIF per introduir canvis en el sistema educatiu. El Govern, doncs, es compromet a seguir treballar per «prestigiar» i millorar els estudis que donen accés a la professió docent com un dels pilars fonamentals «de progrés i benestar», propis de tot país avançat. Des del Govern però es reconeix que hi ha algunes propostes que van «més enllà» del marc legal vigent i per això, estudiarà i tindrà en compte les millores susceptibles de ser introduïdes en tots els àmbits, tant pel que fa a la captació d'estudiants, com a la reformulació del pla d'estudis i a la inserció laboral dels futurs mestres.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Els mestres del futur faran tres anys de carrera, un d'especialització i un de pràctiques
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes