Diari Més

El Defensor assegura que els llaços en seus públiques són incompatibles amb la neutralitat

També ha mostrat «la seva preocupació pel deteriorament de la convivència als espais públics catalans»

Imatge de la pancarta «llibertat presos polítics» a l'Ajuntament de Reus.

La pancarta «llibertat presos polítics» torna a lluir a l'Ajuntament de Reus@PDeCATReus

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, ha assegurat que els poders públics han de respectar el principi de neutralitat ideològica, el que és incompatible amb la presència de llaços grocs als edificis públics.

Ho ha dit en una declaració institucional, davant els recents esdeveniments a Catalunya, i en la qual a mostrat «la seva preocupació pel deteriorament de la convivència als espais públics catalans».

El Defensor del Poble ha rebut i tramitat queixes sobre l'ús de símbols ideològics als edificis públics i el passat 7 d'agost va emparar un ciutadà que és queixava de la instal·lació de llaços grocs a la façana principal de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

El Defensor va escriure a la Consellera de Salut de la Generalitat afirmant que «la llibertat d'expressió de les persones en instal·lacions públiques te un límit en el principi de neutralitat ideològica dels poders públics, que no són partits polítics o entitats de la societat civil».

«Els ciutadans que acudeixen a elles (hospitals, instal·lacions policials, delegacions d'Hisenda i un llarg etcètera) tenen una pluralitat de posicions sobre les més diverses qüestions, totes les quals han de ser respectades sense que ningú pugui sentir-se molest o aliè a la institució pública de què és tracti, que és de tots i per a tots», ha emfatitzat el Defensor.

A més, el 30 d'agost el diputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta va sol·licitar la intervenció de la Institució per a la investigació o aclariment d'actes, resolucions i conductes concretes produïdes en les Administracions Públiques, que afectin a un ciutadà o grup de ciutadans».

Girauta feia referència -contínua el Defensor- a l'ocupació dels seus físiques oficials o dependències de l'Administració de la Generalitat o del Govern, així com dels Ajuntaments, amb símbols (llaços grocs, creus, pancartes, estelades), representatius o vinculats a unes determinades idees polítiques.

S'aportaven fotografies d'instal·lacions de la Generalitat així com dels Ajuntaments de Barcelona, Girona, Reus (Baix Camp), Vic (Osona) i Berga (Berguedà).

Davant aquests fets, el Defensor ha reiterat: «Els poders públics han de respectar el principi de neutralitat ideològica propi d'una societat pluralista».

«Això és incompatible amb la presència als edificis públics -més tenint en compte que és permanent- de símbols propis d'una ideologia, el respecte a la qual s'ha de cohonestar amb el respecte als altres que concorren en una societat lliure, oberta, democràtica i tolerant», ha aclarit.

El Defensor ha assegurat que, a més de tramitar les queixes que rebi sobre aquests assumptes, empararà, en el seu cas, als ciutadans i entitats afectats.

A més, ha reclamat als poders públics de Catalunya que respectin «el principi de neutralitat ideològica que ha de regir qualsevol societat lliure, oberta, democràtica i tolerant».

Ha condemnat les agressions sofertes per una ciutadana que retirava llaços grocs a Barcelona i per un treballador de Telemadrid en el transcurs d'una manifestació i ha desitjat que la pròxima Junta de Seguretat Estat-Generalitat (aquest dijous) abordi la situació derivada de l'ús i retirada de símbols de contingut ideològic als espais públics.

Un Estat de Dret està sotmès a regles de divers contingut per garantir que sigui «un espai compartit», segons Fernández Marugán, que ha argumentat: «Els drets de reunió i manifestació o el d'ús dels espais públics no són il·limitats precisament per preservar la seguretat i la convivència».

«El Dret, expressió d'una ètica pública, compartida i vinculant, ha de prevaler», segons Fernández Marugán, que ha desitjat que la Junta de Seguretat Estat-Generalitat que se celebrarà aquest dijous a Barcelona abordi la situació «derivada de l'ús i retirada de símbols de contingut ideològic als espais públics».

tracking