x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
6 º
16.56 Km/h
Judicial
El vicepresident destituït Oriol Junqueras, en arribar a l'Audiència Nacional.

Junqueras defensa que la prioritat és formar govern i aposta per un diàleg «sense limitacions»

Imatge d'arxiu del vicepresident destituït Oriol Junqueras, en arribar a l'Audiència Nacional.

La Fiscalia s'oposa a l'alliberament provisional dels nou presos del procés

Considera que la decisió del tribunal alemanya sobre Puigdemont incrementa el risc de fugida

Actualitzada 19/07/2018 a les 15:11

La Fiscalia ha presentat aquest dijous un escrit on s’oposa a les peticions d’alliberament que han presentat davant la Sala Penal del Tribunal Suprem les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els fiscals addueixen que la decisió del tribunal d’Schleswig-Holstein de no extradir Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió i limitar qualsevol lliurament a un suposat delicte de malversació de fons fa incrementar el risc de fugida. La Fiscalia manté d’aquesta manera el criteri que ha sostingut durant tot el procés –amb una única excepció de Joaquim Forn en una ocasió- malgrat el relleu al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat amb el nomenament de María José Segarra.
En el seu escrit, el fiscal diu que les «referències de les defenses al nou context social i polític» són alienes a l'argumentari jurídic i afegeix que les circumstàncies que van portar els polítics a presó no han canviat i són «plenament vigents». El ministeri públic al·lega que els delictes pels quals estan processats són molt greus i comporten importants penes de presó, i això incrementa el risc de fuga, a més d'existir risc de reiteració delictiva. El fiscal també té en compte la proximitat del judici oral i la fermesa i rotunditat de la interlocutòria de processament.


A més, el risc de fuga i de reiteració «són manifestament perceptibles si es valoren adequadament els esdeveniments que s'estan produint relacionats directament amb la causa», com la fugida de polítics a l'estranger o «la insistència de seguir endavant amb el procés d'independència soscavant la legalitat constitucional i al marge de vies legals».

Crítica a Alemanya
«La suposada bondat de les perspectives jurídico-penals que sorgeixen pels processats després del pronunciament de les autoritats judicials d'altres països europeus no pot ser mai un argument a valorar, perquè el tribunal alemany de Schleswig-Holstein ha actuat incomplint el marc jurídic europeu que regula l'ordre europea de detenció i entrega», afirma el fiscal. De fet, el ministeri públic espanyol critica que «l'òrgan judicial alemany ha ignorat» que «un cop constatada la doble incriminació dels fets, l'estat d'execució no haurà de tenir en compte els elements constitutius del delicte ni la concreta qualificació». «La resolució denegatòria del lliurament per rebel·lió es produeix després d'analitzar, examinar i valorar els elements específics que integren el delicte de rebel·lió, en particular la concurrència de la 'violència', requisit del delicte que es menciona tant al Codi Penal espanyol com a l'alemany, per concloure en aquest cas concret, tot i reconèixer que ha existit violència, que no s'ha constatat un grau de violència suficient per posr en risc l'ordre constitucional espanyol», afegeix.

«Resulta obvi que el tribunal alemany ha entrat a examinar qüestions que afecten el fons de l'assumpte, com la intensitat de la violència o els elements incriminatoris, que només poden ser valorades després de la pràctica de les proves pel tribunal encarregat de l'enjudiciament», assegura. Aquesta actuació, diu la fiscalia, és una «indeguda intromissió» en la jurisdicció dels tribunals espanyols, cosa que «dificulta notablement la possibilitat de reconèixer efectes jurídics a una decisió com aquesta».

Per concloure, la fiscalia diu que la decisió del tribunal alemany «no pot condicionar la major o menor rellevància penal dels fets, ni la seva concreta qualificació jurídica, qüestions que són competència exclusiva i excloent dels tribunals espanyols».

Precisament fonts de la Fiscalia han apuntat en els últims dies que la seva intenció és fer una valoració «individualitzada» de les imputacions que constaran als escrits d’acusació un cop es confirmi el tancament de la instrucció per part de la Sala Penal.

Aquest dijous el jutge que instrueix al Suprem la causa contra el ‘procés’, Pablo Llarena, ha rebutjat l’extradició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en els termes en què permetia la decisió del tribunal d’Schleswig-Holstein, que la limita a un possible judici per malversació.

Llarena també ha retirat les euroordres que havia dictat contra l’expresident i també contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Merixell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira. A la seva interlocutòria, el jutge critica durament el tribunal alemany i li retreu «falta de compromís amb fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol».

El magistrat –que ja va retirar al desembre del 2017 una primera euroordre quan Puigdemont era a Bèlgica- evita d’aquesta manera un possible extradició que contradigui la base de la seva instrucció (construïda a l’entorn del delicte de rebel·lió) i que generi un judici a dos nivells contra la cúpula del ‘procés’.
Temes relacionats
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes