x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
13.72 º
7.56 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
Imatge d'arxiu de conseller d'Interior destituït, Joaquim Forn.

El Suprem manté a la presó Joaquim Forn i Jordi Sànchez per risc de reiteració delictiva

Imatge d'arxiu de conseller d'Interior destituït, Joaquim Forn.

Forn acusa Pérez de los Cobos de fer afirmacions «extravagants» sobre el seu coneixement de l'operatiu dels Mossos l'1-O

La defensa del conseller d'Interior destituït presenta un recurs en què nega «indicis racionals de criminalitat»

Actualitzada 30/03/2018 a les 15:06

La defensa de Joaquim Forn ha acusat el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, de fer «manifestacions extravagants» sobre l'operatiu dels Mossos d'Esquadra en la seva declaració davant del Suprem, com ara que «no coneixia» la intenció de la policia catalana d'enviar dos agents a cada centre de votació. En un recurs de reforma contra la interlocutòria de processament, els advocats de Forn contraposen aquesta afirmació a les declaracions fetes davant del jutge per part de comandaments de la policia catalana. La defensa del conseller d'Interior destituït nega «indicis racionals de criminalitat» tant pel que fa al delicte de rebel·lió com al de malversació de fons públics, pels quals està processat.
En el recurs, avançat per 'La Vanguardia' i al qual ha tingut accés l'ACN, els advocats de Forn, Cristóbal Martell i Daniel Pérez-Esqué, asseguren en la seva declaració Pérez de los Cobos va fer «manifestacions tan extravagants com que, tot i ser el coordinador del dispositiu operatiu, no coneixia les pautes d'actuació del 29 de setembre articulades pels Mossos i que es van presentar davant del TSJC». «Concretament, va afirmar que no coneixia extrems tan rellevants com la intenció dels Mossos d'enviar un binomi d'agents a cada centre de votació», afegeixen.


La defensa contraposa aquesta afirmació a les declaracions fetes per comandaments dels Mossos i a un informe del 16 de novembre en el qual el cap dels Mossos, Ferran López, «explicita, entre altres extrems, que en les reunions mantingudes amb Diego Pérez de los Cobos abans de l'1 d'octubre se li va exposar que el pla d'actuació dels Mossos consistia en enviar un binomi d'agents a cada centre de votació». També recull que López va declarar que en les reunions de coordinació que va mantenir amb Pérez de los Cobos «mai es va qüestionar l'eficàcia de l'operatiu».

A més, afegeixen que, mentre Pérez de los Cobos va denunciar «l'existència de patrulles dels Mossos d'Esquadra que vigilaven els moviments dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i avisaven als concentrats de la seva arribada», López va assegurar que «no es va donar cap instrucció» de fer cap seguiment, «menys a un cos policial».

Els advocats de Forn també detallen el desplegament dels Mossos l'1 d'octubre per combatre la conclusió del jutge que es va dissenyar un operatiu «formal i aparent» per «boicotejar» els mandats judicials, i titlla «d'inexactitud» afirmar que el 20 de setembre només dos agents dels Mossos van ocupar-se de la vigilància de la seu del Departament d'Economia sense rebre cap reforç durant tot el dia.

«Inexistència d'ordres polítiques»
La defensa de Forn remarca que «la inexistència d'ordres polítiques a comandaments operatius» va ser «corroborada» per tots els comissaris del cos de Mossos que han testificat en la causa. En aquest sentit, afegeixen que Ferran López va afirmar que Forn «no havia tingut cap participació ni directa ni indirecta en el disseny de l'operatiu per a l'1 d'octubre» i que altres comissaris van afegir que «mai es va donar cap ordre que impliqués submissió als manaments de jutges i Fiscalia».

En el recurs, els advocats defensors de Forn remarquen que el Tribunal Constitucional (TC) ha fixat que «per definició, la rebel·lió es realitzar per un grup que té el propòsit d'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius amb una finalitat de destrucció o eversió de l'ordre constitucional». Així, argumenten que el TC contextualitza la delicte de rebel·lió «en l'àmbit d'una violència armada radicalment allunyada de la descrita en la resolució del 21 de març» del jutge Llarena.

«Assumits dialècticament tots els episodis violents de la interlocutòria, el seu conjunt és una temptativa absolutament irreal per aconseguir la ruptura de l'estat espanyol. La desobediència de centenars o milers de persones desarmades davant dels cossos i forces de seguretat de l'Estat no podrien aconseguir, ni remotament, la finalitat que se li atribueix al Govern de la Generalitat», asseguren. També argumenten que, en la reunió del 28 de setembre entre els màxims membres del Govern i els comandaments dels Mossos, l'escenari que van esbossar els comissaris «van estar lluny de representar-se en termes d'un eventual o hipotètic aixecament públic i violent», tot i que van traslladar la seva «preocupació pels problemes d'ordre públic» que es podien arribar a produir durant la jornada de votació.

A més, consideren que els «enfrontament i agressions» que es descriuen a la interlocutòria no poden ser imputables a Forn, tot recordant les seves manifestacions públiques de «crida a la mobilització ciutadana pacífica».

Demana revocar la fiança
Pel que fa a la malversació de fons públics, la defensa de Forn nega «categòricament responsabilitat penal de cap dels processats» per aquest delicte i afegeix que la interlocutòria del jutge no inclou «cap disposició de fons públics subscrita» pel seu defensat. En aquest sentit, afegeixen que les disposicions de fons que es van fer des del Departament d'Interior van ser per «maximitzar recursos policials per a la contenció de mobilitzacions ciutadanes i per atendre les instruccions de Fiscalia» per evitar el referèndum.

Per això, la defensa reclama revocar la mesura cautelar de fiança de 2,1 MEUR que el fiscal ha fixat solidàriament entre tots els membres del Govern destituït.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Forn acusa Pérez de los Cobos de fer afirmacions «extravagants» sobre el seu coneixement de l'operatiu dels Mossos l'1-O
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes