La Fiscalia s'oposa a deixar lliure Sànchez i a donar-li permís per assistir al debat d'investidura
Considera que l’acord de legislatura signat entre JxCAT i ERC demostra el «risc de reiteració delictiva»
La Fiscalia presentarà «probablement» aquest divendres l'escrit sobre l'alliberament de Sànchez
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha lliurat aquest divendres al jutge Pablo Llarena un escrit on s’oposa a l’excarceració del número dos de la llista de Junts per Catalunya i candidat a la investidura, Jordi Sànchez, (en presó provisional des de fa 143 dies), adduint que l’acord de legislatura anunciat entre JxCAT i ERC demostra que es manté el risc de reiteració delictiva. També s’oposa a la petició subsidiària de la defensa de Sànchez, que reclamava un permís puntual per assistir al ple de la seva investidura del pròxim dilluns, i apunta que el mecanisme de la delegació de vot «perfecciona l’aritmètica parlamentaria». A l’escrit, la Fiscalia també sosté que no es pot aplicar a Sànchez el precedent de l’etarra Yoldi, que va poder sortir de presó per assistir al ple d’investidura on era candidat. «A diferència de delicte de pertinença a banda armada», segons el fiscal, els delictes que s’imputen a Sànchez «guarden relació directa amb l’abús de posicions institucionals que poden tenir el seu context en seu parlamentària» i per tant la seva candidatura comporta risc de reiteració delictiva.
La Fiscalia actua en resposta a la petició del jutge Llarena, que dimecres va donar a les parts cinc dies hàbils –que espiren dilluns, dia fixat per a la investidura- perquè es pronunciessin sobre la petició d’excarceració.
A l’escrit de 32 pàgines que ha presentat davant el jutge, al que ha tingut accés l’ACN, la Fiscalia assegura que encara «existeixen sectors i forces polítiques que clarament aposten per l’ús de mecanismes de secessió al marge de les normes constitucionals», i per tant «no existeix la certesa» que l’actuació de Sànchez «estigui presidida pel respecte a la subjecció a l’ordenament jurídic vigent».
En aquests sentit, cita tres exemples del que considera que són «iniciatives polítiques que s’emmarquen clarament fora de la legalitat constitucional i estatutària». Són: «l’intent de designació política d’un pròfug de la justícia com a president de la Generalitat», en referència a Puigdemont, «la constitució d’un Consell de la República a l’exili» i, en tercer lloc, «el recent acord assolit per les formacions polítiques Junts per Catalunya i ERC per a la continuació del procés constituent que acabi amb la constitució de la República i la celebració d’una nova consulta».
«Concedir el permís seria afavorir el procés violent»
Hi afegeix el fet que «el seu grup parlamentari ha proclamat la voluntat de renovar el procés constituent, proclamar la República i constituir institucions a l’estranger a l’entorn de l’expresident fugit de la justícia». «Concedir el permís en aquestes condicions seria tant com afavorir el procés violent de segregació».
La Fiscalia també assegura que «les mobilitzacions socials contra les legítimes decisions adoptades a l’empara de la legalitat vigent segueixen essent una constant», en referència a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, mentre que «el compromís amb la legalitat constitucional no és clar i diàfan».
La Fiscalia diu que hi ha hagut «víctimes» del procés independentista
Tot plegat, segons la Fiscalia, demostra que encara no existeix «una situació d’absoluta normalitat constitucional» a Catalunya que «permeti excloure radicalment la repetició de fets delictius». Ho argumenta per «la previsible continuïtat prolongada dels fets punibles, la gravetat dels perjudicis patits per les víctimes amb la crisi política, econòmica i constitucional oberta a Catalunya obert per l’intent de segregació violenta d’aquest territori, o la pertorbació de l’ordre públic provocada per la infracció penal perpetrada».
No se li pot aplicar el precedent de Yoldi
La Fiscalia sosté a més que no pot concedir a Sànchez permís per sortir puntualment de la presó com sí que es va donar a l’etarra Juan Carlos Yoldi, que el 1982 va poder assistir a la sessió de la seva investidura. Segons la Fiscalia, contràriament al delicte de terrorisme que s’imputava a Yoldi els delictes que s’atribueixen a Sànchez «es van fer precisament en el marc institucional i parlamentari, aprofitant l’exercici de determinats càrrecs i funcions públiques, entre elles significativament la de diputat autonòmic».
A més, la Fiscalia justifica la seva oposició a l’excarceració puntual pel fet que Sànchez no podria exercir el seu càrrec en condicions de normalitat. Segons l’escrit, l’exercici de la presidència de la Generalitat «és incompatible» amb el règim de sortides puntuals per assistir als plen, perquè la seva tasca exigeix «treball extern, l’assistència a reunions, grups de treball i estudi, comissions, i per descomptat els debats parlamentaris».
«La delegació de vot perfecciona l’aritmètica parlamentaria»
La Fiscalia no només s’oposa a l’excarceració de Sànchez, sinó que també planteja que ha d’exercir els seus drets com a diputat mitjançant la delegació del vot. «El permís penitenciari no està pensat per a la finalitat que es demana, i la possibilitat de delegació de vot no només respecta sinó que perfecciona l’aritmètica parlamentària i l’exercici del càrrec representatiu». En aquest sentit, afegeix que Sànchez podria ser podria veure suspeses les seves funcions públiques «de manera gairebé immediata o molt pròxima».