Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
22 º
3.6 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
Càrregues policials realitzades per la Policía Nacional a la plaça Imperial Tàrraco després d'intervenir a l'InstTarragona.

Càrregues policials a l'InsTarragona i la plaça Imperial Tàrraco. 3

Càrregues policials a l'InsTarragona i la plaça Imperial Tàrraco. 3

Amnistia Internacional titlla de «desproporcionada» la violència de l'1-O i critica l'empresonament dels Jordis

L'organització denuncia en el seu informe anual que els drets de llibertat d'expressió i reunió pacífica en suport a la independència han estat «limitats de forma desproporcionada»

Actualitzada 22/02/2018 a les 09:15

L'informe d'Amnistia Internacional (AI) sobre la situació dels drets humans al món el 2017 publicat aquest dijous recull fets com l'empresonament preventiu de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'actuació de la policia l'u d'octubre o els judicis a tuitaires. L'organització destaca en el capítol sobre Espanya que en el període avaluat els drets de llibertat d'expressió i de reunió pacífica de manifestants en suport de la independència han estat «limitats de forma desproporcionada». Cita com a exemple la prohibició, per part de tribunals a Madrid o Vitòria, de concentracions de suport al referèndum o que Castelldefels prohibís qualsevol acte relacionat amb la cita electoral. A més, el text constata que els presidents de l'ANC i d'Òmnium són des de l'octubre en presó preventiva, acusats de delictes de sedició i rebel·lió «per segons el jutge oposar-se a una operació policial». Sobre l'1-O apunta que «les forces espanyoles van fer un ús innecessari i desproporcionat de la violència, ferint centenars de persones».

L'actuació de la policia espanyola, recull l'organització, inclou «proves» de l'ús de la violència contra persones que s'estaven resistint de forma «pacífica» a l'aplicació de la resolució que ordenava aturar el referèndum. A més, es menciona en relació a Roger Español que els policies van disparar bales de goma «ferint greument una persona i causant-li la pèrdua d'un ull».

L'ONG afirma que dotzenes de persones han estat investigades o jutjades per 'enaltiment del terrorisme' o 'humiliació de les víctimes' a xarxes socials. En «molts casos», però, els càrrecs han estat sobre persones que havien expressat opinions que no constituïen cap incitació al crim sinó que, segons l'organització, «encaixaven com a formes d'expressió d'acord amb les normes internacionals de drets humans». Entre els casos que recopila AI hi ha el de la tuitaire Cassandra Vera, condemnada al març a un any de presó per publicar bromes a Twitter sobre Carrero Blanco. L'organització tampoc no passa per alt el cas dels joves d'Alsasua (Navarra) i informa que tres dels set detinguts l'octubre del 2016 per una baralla en un bar amb dos guàrdies civils fora de servei són en presó preventiva i esperen al judici, previst per a l'abril d'aquest any.

Llei 'mordassa'
També s'avisa de mesures adoptades fent ús de l'anomenada 'llei mordassa': «Sancions administratives van continuar sent imposades a activistes dels drets humans i a periodistes sobre la base de la Llei de Seguretat Ciutadana». Un dels exemples és el de la periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer, que va ser sancionada amb una multa de 601 euros per «desobeir una ordre policial» quan intentava preguntar a Jordi Pujol al sortir de l'Audiència Nacional el 20 de febrer. L'informe diu també que tot i que la periodista va argumentar que tenia evidències gràfiques que sustentaven la seva versió dels fets, les imatges no van ser admeses com a prova.

Impunitat pels crims del franquisme
Per a Amnistia, les autoritats espanyoles «continuen fracassant» en la presa de mesures per localitzar i identificar les restes de les víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials, «deixant a les famílies i les organitzacions fent processos d'exhumació sense suport estatal».

A més es critica que es continuïn tancant investigacions sobre crims comesos durant la guerra civil i el franquisme, com ara desaparicions i tortures, emparant-se en la llei d'amnistia i es recorda que el febrer del 2017 Mèxic va convertir-se en el segon país que investiga crims durant la dictadura franquista arran del cas dels nadons robats.

Incompliment en la reubicació de refugiats
AI també toca la cresta a Espanya per abusos de drets humans a les fronteres i lamenta que el govern espanyol no hagi complert amb els seus compromisos europeus en matèria d'asil: «Espanya ha fracassat en el seu compromís de reubicar 15.888 sol·licitants d'asil sota l'esquema d'emergència de la UE». Segons dades de l'organització, a finals del 2017 només 1.328 dels sol·licitants havien estat reubicats.

Violació de drets, també a l'Europa occidental
En la introducció de l'informe es recopila que en diversos països de l'Europa occidental algunes protestes públiques han topat amb una sèrie de mesures «restrictives i abusives». Critica la reacció dels governs espanyols, francès, alemany o polonès a manifestacions contra polítiques restrictives o l'abús de drets humans i menciona el «tancament d'espais públics, l'ús de la força policial, la retenció de manifestants pacífics, la vigilància o les amenaces de sancions administratives o legals». «Lleis vagues que penalitzen l'apologia del terrorisme s'han fet servir contra activistes i grups de la societat civil per opinions expressades a Internet o a les xarxes socials, incloent-hi Espanya, França i el Regne Unit», assegura l'informe.

En total, l'avaluació d'AI analitza fins a 159 països i és una de les revisions anuals més completes sobre l'estat dels drets humans al món.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes