Diari Més

Interposades cinc querelles per l'actuació policial en quatre escoles de Barcelona l'1-O

Els set afectats denuncien per lesions i delicte contra la integritat moral els agents que els van colpejar i els comandaments policials

Càrregues policials realitzades per la Policía Nacional a la plaça Imperial Tàrraco després d'intervenir a l'InstTarragona.

Càrregues policials a l'InsTarragona i la plaça Imperial Tàrraco. 3Cristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Servei d’Atenció a Víctimes de Violència Institucional (Saidavi) del Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans ha interposat aquest dijous cinc querelles davant del Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona pels fets ocorreguts l’1 d’octubre a quatre escoles diferents de la ciutat: l’Escola Mediterrània, l’IES Pau Claris, el CEIP Els Horts i l’Escola de la Prosperitat, on un total de set persones van quedar afectades. Les querelles, per delicte contra la integritat moral i de lesions amb instrument perillós i els agreujants d'abús de superioritat i prevalença com a funcionari, es dirigeixen contra els agents de la policia espanyola que han estat identificats gràcies al treball d’investigació realitzat per l’entitat i al treball de la xarxa d’observadores #SomDefensores. Les querelles també es dirigeixen contra els comandaments policials que van dirigir cada operatiu policial.

«Després d’haver detectat en les diferents causes un modus operandi similar, contrari a la legalitat» i causant dels delictes pels quals s’interposen les querelles, l’entitat enfoca la causa cap a les responsabilitats dels comandaments polítics i policials que van prendre les decisions durant la jornada de l’1 d’octubre. És per aquest motiu que l’entitat ha sol·licitat al jutge que identifiqui les persones concretes que van tenir responsabilitats polítiques o policials de tota l'operació de l’1 d’octubre. També sol·licita que la policia entregui les gravacions realitzades. A més a més, l’entitat sol·licita que el coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, comandament designat pel Ministeri d’Interior per l’1 d’octubre, declari com a testimoni en totes les querelles per concretar quines ordres concretes es van donar als agents desplegats sobre el terreny.

En la querella pels fets a l'escola Mediterrània de la Barceloneta, per exemple, s'assegura que l'actuació de l'agent policial va ser «contrària als protocols». La dona i la seva parella feien cua per votar a l'escola en un ambient «festiu» i amb actitud «completament pacífica». «De cop i volta va arribar un gran número d'agents de la policia espanyola i van començar una càrrega sense fer cap avís previ ni donar cap ordre», descriu la querella. En el moment de començar la càrrega, hi va haver «rebombori» i la víctima va perdre de vista la seva parella, a qui va començar a buscar mirant al seu voltant i fent tombs sobre ella mateixa. En aquell moment, un policia se li va acostar amb la porra «en posició horitzontal i li va donar dos cops frontals a l'alçada dels ulls». La dona va retrocedir apartant-se de l'agent i aleshores va observar que la seva parella era «estesa a terra, rebent puntades de peu per part de policies».

«Alertada i atemorida» per la situació, «va mantenir en tot moment una actitud absolutament pacífica i passiva, sense entrar en confrontació», va girar-se cap a la seva parella i el mateix agent que l'havia colpejat amb la porra, i «sense intercanviar cap mot, amb la intenció de menyscabar la seva integritat física i moral i fent un ús de la força absolutament desproporcionat, va propinar-li un tercer cop amb la porra en posició vertical i amb molta més força directament a l'ull dret».

Segons la querella, l'actuació d'aquest agent no va ser aïllada, sinó que formava part d'una actuació «perfectament coordinada i concertada» que va provocar diversos ferits. Així, considera que els agents van abusar del seu càrrec i tenien «l'ànim compartit d'atemptat contra la integritat moral i física» dels congregats, actuant «de forma molt agressiva, colpejant amb la porra en zones prohibides com el cap, així com cops de puny, puntades de peu o fortes estirades de cabell». Aquesta actitud hauria provocat en els concentrats «molta angoixa, pànic i una profunda humiliació i impotència per les vexacions rebudes». Així, també assegura que el comandament de l'operatiu era «perfectament conscient» del que estava passant.

A conseqüència d'aquests fets, la víctima va patir un traumatisme cranial, amb afectació a l'òrbita ocular i la mandíbula dreta, així com el nas. Les lesions van de ser ateses per un cirurgià maxil·lo-facial per si tenia el nas trencat i desviat. A banda de les seqüeles físiques, la víctima assegura haver-se sentit «absolutament vexada i humiliada, com un objecte o animal». Igualment, la dona sent indignació, afectació psicològica i angoixa per veure com es va agredir a persones grans o la seva parella a terra sense que ella pogués ajudar, i per això s'ha hagut de medicar. «Té molta por a l'hora de sortir al carrer i manifesta por als cossos policials, sent molta inseguretat al barri que l'impedeix realitzar la seva vida amb normalitat», afegeix.

A l'escrit s'hi afegeixen fotos de les lesions a la víctima, un informe mèdic d'urgències de l'Hospital del Mar i dos vídeos, a més d'una captura de pantalla on es veu el número d'identificació de l'agent querellat. També demana al jutge que requereixi a l'àrea d'afers interns de la policia un informe sobre la composició de l'operatiu que va actuar a aquell centre entre les 8.45 i les 9.45 hores, una còpia de les comunicacions entre el centre de comandament policial i els comandaments sobre el terreny, així com la identificació dels comandaments del centre de control i els responsables polítics al càrrec.

Amb la interposició d’aquestes cinc querelles i la que s’interposarà el proper dimarts 14 de novembre per la persona que ha perdut la visió degut a l’impacte de pilota de goma, l’entitat busca «obrir un procés de veritat, reparació i justícia que afecti no només a les víctimes que representa sinó al conjunt de la ciutadania».

tracking