Forcadell i els membres de la Mesa arriben al Suprem per declarar per rebel·lió, sedició i malversació

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el vicepresident primer, Lluís Guinó, els secretaris Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, i l'exvicepresident de l'òrgan i posteriorment president de Junts pel Sí (JxSí), Lluís Corominas, ja han arribat al Tribunal Suprem per declarar pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. És el segon cop que van al Suprem, després que dijous passat el jutge Pablo Llarena suspengués la declaració prevista per donar més temps als seus advocats per preparar la defensa. Tots sis han arribat cap a les 9 del matí en dues furgonetes i un cotxe i els advocats dels investigats els estaven esperant a la porta del Suprem.

A les portes del Suprem hi havia representants d'ERC, En Comú Podem, el PDeCAT i la CUP, com ara Marta Pascal, Roger Torrent, Teresa Jordà, Xavier Domènech, Gabriel Serra, Josep Lluís Cleries i Carles Campuzano. També hi havia l'exsecretari general de Podem, Albano Dante Fachín. Tots ells s'han traslladat per donar suport els investigats i s'han sentit crits com «No esteu sols».

Mentrestant, en el moment de l'arribada dels membres de la Mesa, un grup de concentrats amb banderes espanyoles han escridassat els membres de la Mesa del Parlament.

A les declaracions hi seran presents dos fiscals, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal. Tots sis ja estan sent investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència i prevaricació, en permetre diverses votacions de resolucions i lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, però ara la causa es podria acumular a l'alt tribunal espanyol. Els sis investigats van rebre el dia de Tots Sants la citació per declarar l'endemà, però el seus advocats van demanar al magistrat que ajornés la declaració per poder-se preparar millor el cas, cosa que Llarena va acceptar.

Per justificar que el delicte de rebel·lió sigui investigat pel Suprem, la sala d'admissió del propi tribunal argumenta que aquest delicte té un caràcter «plurisubjectiu» i fets que es poden produir en diversos punts geogràfics, amb una «inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l’Estat». També ho justifica pel fet que els querellats Forcadell, Corominas, Guinó, Simó i Barrufet, tots menys Joan Josep Nuet, són aforats en la seva condició de membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. La fiscalia inclou Nuet a la causa entenent que la seva actuació està associada a la de la resta, i el Suprem assumeix la competència per a investigar-lo.

Els magistrats que van admetre la querella apunten que la instrucció haurà de servir per precisar si els actes són constitutius d’un delicte pròpiament de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió, creat per als casos en què «els conspiradors no superen la fase merament preparatòria». La interlocutòria estableix que la investigació haurà de determinar si van cometre un delicte de rebel·lió (article 472 del Codi Penal), penat amb entre 15 i 30 anys de presó, o si els fets s’inscriuen en un delicte de conspiració per a la rebel·lió (477 del Codi Penal), que estableix una pena d'entre tres anys i nou mesos i 15 anys de presó. S’hi sumarien les penes per suposats delictes de malversació de fons, però no per sedició, que quedaria englobat dins del delicte de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió.

El Suprem ha inclòs aquesta possibilitat de delicte de conspiració per a la rebel·lió malgrat que el fiscal no el recollia a la querella, fet que podria implicar el debat intern als òrgans judicials per la dificultat de vincular els actes que han tingut lloc a Catalunya al component de violència necessari per poder condemnar algú per delicte de rebel·lió.

Segons el fiscal, la violència que requereix l’acusació de rebel·lió «no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones», basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d’estat del 23-F perquè «els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang». La interlocutòria del Tribunal Suprem, però, no recull de moment aquesta tesi.

Respecte als delictes de sedició i malversació de fons --que també els imputa la fiscalia-- el Suprem assenyala que es determinarà també durant la instrucció si els querellats han permès que es dediquessin «ingents fons públics per dur a terme el referèndum il·legal».