Junqueras, Rull, Mundó, Vila, Romeva, Turull, Bassa, i Forn arriben a l'Audiència Nacional per declarar per rebel·lió

Els consellers cessats Junqueras, Rull, Mundó, Vila, Romeva, Turull, Bassa, i Forn han arribat ja a l’Audiència Nacional, on estan citats a declarar a partir de les 9 del matí –juntament amb Puigdemont i la resta de consellers que es troben a Brussel·les- davant la jutgessa Carmen Lamela, que els investiga per suposats delictes de rebel·lió, sedició, malversació de fons i delictes connexos. El conseller Puig, que també està citat, no ha entrat amb la resta de membres del govern cessat. A les portes de l’Audiència Nacional han estat aplaudits per una representació del PDeCAT, ERC i Catalunya en Comú, tot i que a l’arribada de Vila també han sentit els crits d’una vintena de persones convocades per moviments d’ultradreta, com els que ja van esperar aquest dimecres al vespre a l’estació d’Atocha. La jutgessa Lamela encara no ha aclarit l’ordre de les compareixences i haurà de determinar també com actua respecte al president Puigdemont i la resta de consellers cessats que es troben a Brussel·les, i si emet o no una euroordre per a la seva extradició a l’Estat.

El primer a arribar ha estat el vicepresident Junqueras, que ha entrat a l’Audiència Nacional a les 8.10h. Pocs minuts abans de les 9 ho han fet els consellers Rull, Mundó, Vila, Romeva, Turull, Bassa, i Forn, que han arribat junts. No es té constància que el conseller Puig sigui dins de l’edifici, tot i que no se l’ha vist entrar.

Hauran de declarar davant de la jutgessa Carmen Lamela, que és la mateixa que va dictar presó provisional per als presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Lamela va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra el Govern cessat aquest dimarts, només 24 hores després de la seva presentació. Ho va fer en paral·lel al Tribunal Suprem, que ha citat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els cinc membres sobiranistes de la Mesa també aquest dijous a partir de les 09.30h.

De fet, a la interlocutòria per la que accepta la causa, la magistrada dona per bons els arguments de la Fiscalia i assegura que la querella interposada pel Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, es «basa en fets objectius» que recullen des de la resolució aprovada al Parlament el novembre del 2015 (que marcava l'anomenat full de ruta) fins a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Lamela també inclou a la resolució referències a les manifestacions promogudes per ANC i Òmnium, que «actuaven com a braç civil de l'alçament impulsat pels independentistes».

Lamela afirma que a la querella s'exposen «de manera seriosa, racional i lògica» els fets que porten a la fiscalia a fer la qualificació inicial del delicte de rebel·lió. «Tal i com venen relatats els fets a la querella no es pot excloure, en aquest moment, el seu caràcter delictiu ni la intervenció en ells dels querellats», afirma la magistrada.

Apunta també que, tot i les resolucions del TC, el Govern va «continuar impulsant mesures necessàries per a la declaració d'un estat independent en forma de república». Ho van fer, sosté «valent-se de la majoria parlamentària» i amb el suport també «de les associacions independentistes».

Mesures cautelars

A la interlocutòria per la que va admetre la querella de la Fiscalia, la magistrada ja va avançar que imposarà mesures cautelars adduint que «existeixen factors per determinar l'adopció de mesures cautelars de caràcter real». Fa referència al risc de fugida i recorda «la necessitat que hi hagi mesures cautelars en el procés penal» en dos supòsits: si un procés penal té una durada molt llarga o si «l'actitud de la persona afectada pel procés que, si és culpable o així se sent, té una tendència natural que el portarà a realitzar actes que dificultin o impedeixin que el procediment penal compleixi la seva finalitat».

6,2 milions de fiança

A més, tal com demanava la Fiscalia, Lamela va donar a tots els membres del govern de Puigdemont tres dies perquè dipositin, de manera solidària, una fiança de 6.207.450 euros, la mateixa quantitat que sol·licitava la fiscalia. Si no aporten els diners, es procedirà a embargar-los els béns. Segons la jutgessa «són tals la gravetat i la complexitat dels fets aparentment delictius en el present procés que ara s'inicia, i com que el judici oral no es troba en absolut proper, que això justifica l'assegurament de les responsabilitats sobre les quals recauen les sospites», recull la interlocutòria. Per això, justifica la petició de la fiança de 6,2 MEUR. «Ha de considerar-se raonable i prudent adoptar mesures cautelars que assegurin les responsabilitats pecuniàries que puguin finalment decretar-se en la present causa», justifica.

Puigdemont i alguns consellers volen declarar des de Bèlgica

Al contrari que els membres de la Mesa, al Govern destituït no tots els seus membres acudeixen a declarar davant de la magistrada. L'advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, va demanar aquest dimecres que declari des de Bèlgica i va avançar que impugnarà qualsevol petició d'extradició que presenti el govern espanyol. Puigdemont es troba a Brussel·les amb part del seu Govern.

Per la seva banda, els quatre consellers que són a Bèlgica amb el president Puigdemont també han demanat declarar des d'aquest país, segons han explicat fons pròximes al Govern destituït pel govern espanyol.