x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
29 º
20.52 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
Carme Forcadell.

Carme Forcadell.

La presidenta del Parlament, durant la seva intervenció en resposta al 155.

El Suprem obre la porta a jutjar Forcadell per un delicte de 'conspiració per a la rebel·lió', inferior al de rebel·lió

La condemna per aquest delicte podria quedar fixada en un rang d’entre 15 anys i 3 anys i 9 mesos, als que es podrien sumar les d’altres possibles delictes

Actualitzada 31/10/2017 a les 15:41

La interlocutòria on el Tribunal Suprem admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell i cinc membres de la Mesa del Parlament estableix que la investigació haurà de determinar si van cometre un delicte de rebel·lió (472 del Codi Penal), penat amb entre 15 i 30 anys de presó, o si els fets s’inscriuen en un delicte de ‘conspiració per a la rebel·lió’ (477 del Codi Penal), que estableix una pena de presó «inferior en un o dos graus» al delicte de rebel·lió. Cada grau implica una rebaixa de la pena a la meitat. Això deixaria una pena d'entre 15 i 7 anys i mig de presó en el cas de rebaixa d’un grau, o d’entre 7 anys i mig i 3 anys i 9 mesos en el cas que fossin dos graus. S’hi sumarien les penes per suposats delictes de malversació de fonts, però no per sedició, que quedaria englobat dins del delicte de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió.

El suprem ha inclòs aquesta possibilitat de delicte de ‘conspiració per a la rebel·lió’ malgrat que el Fiscal no el recollia a la querella que va presentar aquest dilluns, fet que podria implicar el debat intern als òrgans judicials per la dificultat de vincular els actes que han tingut lloc a Catalunya al component de ‘violència’ necessari per poder condemnar algú per delicte de rebel·lió.

A la seva querella, la Fiscalia provava de justificar l’existència d’aquest component de ‘violència’. Segons el Fiscal, la «violència» que requereix l’acusació de rebel·lió «no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones». La Fiscalia basa aquesta premissa en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d’estat del 23-F perquè «els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang».

La interlocutòria del Tribunal Suprem, però, no recull de moment aquesta tesi. Els magistrats apunten que malgrat que la fiscalia justifica el delicte de rebel·lió justificant l’existència de violència, «serà al llarg de la instrucció, quan els fets imputats, a la vista de les diligències d’investigació acordades per l’instructor, confirmin o desmenteixin la seva realitat». En aquest sentit, apunta que serà aleshores quan es pugui precisar si els actes són constitutius d’un delicte pròpiament de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió, creat per als casos en què «els conspiradors no superen la fase merament preparatòria».
Temes relacionats
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes