El Canadà reconeix «una Espanya unida»
El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha afirmat que el Canadà reconeix «una Espanya unida». «Entenem que hi ha importants discussions internes, simplement fem una crida perquè aquestes discussions tinguin lloc d'acord amb l'Estat de dret, la constitució espanyola i els principis del dret internacional», ha afegit preguntat sobre Catalunya durant un acte aquest divendres. Trudeau també ha demanat que les negociacions es produeixin de manera «pacifica i no violenta». Per la seva banda, el primer ministre del Quebec, Philippe Couillard ha assenyalat que no li pertoca al Quebec «involucrar-se en aquest debat de política o dictar el camí a seguir».
«Creiem que un diàleg polític i democràtic és essencial per sortir d'aquest atzucac», ha dit Couillard.
Mèxic no reconeixerà la declaració d'independència. Així ho ha anunciat en una piulada a Twitter el president mexicà Enrique Peña Nieto, que ha demanat també «una solució política i pacífica». El seu homòleg colombià, Juan Manuel Santos, ha expressat que vol «una Espanya unida» i ha assenyalat que «és això el que li convé a Espanya i al món».
En un comunicat difós divendres el govern d'Argentina també rebutja la declaració d'independència proclamada pel Parlament i anuncia que no la reconeix. El país fa una crida perquè es restableixi la legalitat «en el marc d'una convivència pacífica del poble espanyol, garantint la unitat i la integritat territorial d'Espanya». En el text remarca que Espanya «és un país referent per tota Iberoamèrica» i expressa la voluntat de seguir «treballant» pel benestar de "tots dos pobles".
Per la seva banda, alguns països europeus també s'han expressat en línies similars. El ministre d'Afers Exteriors de Finlàndia, Timo Soini, ha afirmat que el govern espanyol té «tot el seu suport per restaurar la unitat, la democràcia i l'Estat de dret».
També s'han pronunciat a favor d'Espanya els ministres d'Exteriors de Letònia, Edgars Rinkevics, i el de Lituània, Linus Linkevicius, en la mateixa línia que ho va fer el d'Estònia. Rinkevics ha expressat que Letònia no planteja «reconèixer la independència catalana de cap manera». Per la seva banda, Linkevicius ha mostrat el seu suport a la «integritat territorial i la sobirania d'Espanya» i ha fet una crida pel diàleg i per buscar una solució dins del marc constitucional.
Bulgària també ha demanat respecte per l'ordre constitucional espanyol. «Donem suport a la preservació de la integritat territorial i la sobirania d'Espanya», ha expressat el Ministeri d'Afers Exteriors, que ha valorat que la declaració d'independència no reuneix «les condicions de legitimitat i viola l'Estat de dret». El ministeri també ha fet una crida a les autoritats a iniciar un «diàleg constructiu».
Portugal també ha sortit a mostrar el seu suport a l'estat espanyol. El primer ministre del país, António Costa, ha expressat la seva total «solidaritat» amb Madrid «en la defensa del principi constitucional de la unitat d'Espanya». En declaracions als mitjans Costa ha demanat «el funcionament normal de l'ordre constitucional» i que es garanteixin canals de diàleg "propis". El líder portuguès ha recordat també que «cap país europeu ha reconegut la declaració d'independència».
Per la seva banda, el Govern d'Andorra ha emès un comunicat en el qual destaca que considera que Catalunya «continua essent una part integrant d'Espanya» i apel·la al «diàleg dins de la normalitat institucional i del marc constitucional» per resoldre la situació. «El Govern d'Andorra considera que la declaració que ha tingut lloc aquesta tarda al Parlament de Catalunya no té efectivitat jurídica», resa el comunicat difós divendres. També reafirma la «voluntat» de continuar mantenint les «bones relacions bilaterals amb Espanya» i unes bones relacions de «veïnatge» amb Catalunya.