x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
12.49 º
7.416 Km/h
Referèndum 1-O
Imatge d'arxiu del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Trapero, Sànchez i Cuixart, citats a declarar per sedició per les concentracions del 20 de setembre

Imatge d'arxiu del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Trapero, Sànchez i Cuixart, citats a declarar per sedició per les concentracions del 20 de setembre

La jutgessa Carmen Lamela els prendrà declaració com a investigats el divendres

Actualitzada 04/10/2017 a les 10:59

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat divendres a declarar el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent del cos Teresa Laplana, i els presidents de l'ANC, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ho faran en condició d'investigats per la causa oberta per sedició després de les concentracions de Barcelona del passat 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va fer 41 registres i va detenir 14 càrrecs del Govern per desmuntar el referèndum. El passat 27 de setembre, la jutgessa va admetre a tràmit la denúncia que va presentar la fiscalia per aquests fets. Lamela argumentava que els fets encaixaven amb la definició del delicte de sedició (que comporta penes de presó de 4 a 15 anys) per considerar que hi va haver un «alçament tumultuari» dirigit a «impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o l'actuació de les autoritats».

La jutgessa de l'Audiència Nacional ha citat a declarar tots quatre com a investigats el proper divendres, a Madrid. Ho fa tot just una setmana després que Lamela admetés a tràmit la denúncia de la fiscalia i comencés a investigar si durant les manifestacions del passat 20 i 21 de setembre a Barcelona va existir sedició.

A la resolució de la setmana passada, la titular del jutjat central d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional apuntava que «existien indicis» per creure que els fets són constitutius d'un delicte de sedició. La jutgessa considera que va existir una «multitud de persones» entre els edificis que s'estaven registrant i que «de manera desordenada i violenta» tractaven d'impedir que els funcionaris de l'administració de justícia i de la forces i cossos de seguretat poguessin desenvolupar les seves funcions.

En concret, i segons els exemples que recull la jutgessa, es van produir desperfectes a cotxes oficials (amb rodes punxades incloses), l'atac a la seu del PSC i «agressions a militants socialistes» o les accions per impedir que els agents poguessin sortir dels locals registrats.

A la denúncia, el fiscal ja apuntava alguns dels esdeveniments a investigar. Per exemple, descrivia els fets davant la Conselleria d'Economia, també les accions a les portes de la impremta de Bigues i Riells on es van comissar 10 milions de paperetes i també els fets a la seu de la CUP de Barcelona.

El fiscal no dirigia la denúncia contra ningú en concret però ja apuntava cap als responsables de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ara, la jutgessa hi suma també la citació del major dels Mossos i també de la intendent Teresa Laplana. La setmana passada, Lamela va demanar a la Guàrdia Civil un atestat amb detalls de les actuacions que es van produir «per impedir l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'estat en l'exercici de les seves funcions».

Lamela també argumentava que l'Audiència Nacional és competent per a investigar el cas. La jutgessa reconeixia que la sedició no sempre és competència de l'Audiència Nacional però que, en aquest cas concret, sí li pertoca perquè la sedició pot atemptar contra la forma de govern (que és competència de l'Audiència Nacional). Segons argumenta, s'entén que dins d'aquest tipus de delicte hi tenen cabuda «els actes encaminats o dirigits a trencar l'organització territorial de l'Estat».

A més, argumenta que en aquest cas es va «atemptar contra la forma de govern» perquè es va «tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional», recull la resolució.

Penes de presó de 4 a 15 anys
Segons l'article 544 del Codi Penal, el delicte de sedició persegueix aquells que s'alcen «pública i tumultuàriament» per impedir l'aplicació de les lleis o l'actuació de qualsevol autoritat, «ja sigui per la força o fora de les vies legals».

El Codi Penal preveu penes de presó de 4 a 15 anys per a aquest delicte. Concretament, especifica que les persones que hagin estat els principals autors o hagin «dirigit o sostingut» la sedició, s'enfrontaran a penes d'entre 8 i 10 anys. En cas de ser una autoritat, les penes s'endureixen i passen de 10 a 15 anys. Per a la resta de casos, la pena és de 4 a 8 anys. Es contempla també la inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic durant el temps de la condemna.
 
Temes relacionats
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes