Diari Més

Un espanyol crea un medicament que podria frenar diversos tipus de càncer

La recerca d'Asier Unciti Broceta ha canviat el paradigma i ja té efectes positius en animals

Imatge de diversos medicaments.

Què has de saber abans de prendre Lorazepam, un dels medicaments més comuns per a l'ansietatPixabay

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La farmacèutica estatunidencaNuvectisPharmaha tancat tots els tràmits per a crear un nou medicament, la pastilla NXP900, capaç de frenar diversos tipus de càncer.Es tracta d'una fita històrica en la recerca d'aquesta malaltia que emana del treball del científic espanyol Asier Unciti Broceta, director del laboratoriInstituteofGeneticsandCancerde la Universitat d'Edimburg.

En declaracions a EFE, aquest doctor en Química Mèdica nascut a Algesires (Cadis, sud) l'any 1976, explica que aquest descobriment és el resultat d'una recerca que va néixer l'any 2010: «Des del principi, enfoquem la recerca a la proteïnaSRC, que està involucrada en uns certs tipus de càncer. Relativament aviat, vam fer un descobriment d'un fàrmac, per un compost que inhibeix aquesta proteïna», la qual cosa els va portar a patentar el descobriment l'any 2015.

La recerca liderada perUncitise sumava a les que s'havien vingut produint fins llavors a la comunitat científica. «Quan nosaltres descobrim un inhibidor, ja existien en el mercat inhibidors que s'estaven utilitzant per a la leucèmia, que inhibien a altres proteïnes. La diferència és que mai s'havia aconseguit crear un fàrmac que funcionés per a combatre el càncer».

El seu descobriment ha suposat, de fet, un canvi de paradigma en les conclusions que fins llavors havia adoptat a nivell mundial la recerca contra el càncer: «El que hem demostrat nosaltres és queles altres medicines anteriors no feien el treball d'inhibir aquesta proteïna. Per això la indústria farmacèutica no feia nous medicaments. Això ha provocat que hagi trigat tant a arribar la meva píndola, perquè hem anat a contra corrent, tractant de demostrar que el que estava inventat no funcionava».

Aquest resultat ha portat a l'equip de recerca d'Edimburg a realitzar en els últims anys assajos preclínics en animals: «Està aturant en molts ratolins tumors com a càncers de pulmó, de mama o de pròstata».

tracking