Les persones tractades d'aquesta manera van tenir una supervivència als quatre anys del 73%
Els tractaments contra el càncer estan vivint una autèntica revolució en els últims anys gràcies a enfocaments nous com les immunoteràpies o les teràpies dirigides.
Ara, un assaig clínic dirigit per la Universitat de Yale i publicat en el mitjà acadèmic Journal of Clinical Oncology ha mostrat el potencial d'un nou fàrmac pertanyent a aquest últim grup, anomenat osimertinib, per a reduir el risc de recurrència i millorar les taxes de supervivència en pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules no petites, la forma més comuna d'aquesta neoplàsia.
L'assaig, de fase III i batejat com ADAURA, concretament s'enfocava a comprovar l'eficàcia i seguretat del fàrmac en pacients amb càncer pulmonar de cèl·lules no petites d'estadis IB a IIA que havien estat tractats prèviament, amb o sense quimioteràpia adjuvant (administrada després d'una intervenció quirúrgica per a extirpar un tumor).
Les noves dades mostren beneficis per als pacients d'aquestes característiques quan prenen osimertinib, incloent-hi una supervivència sense malaltia més prolongada que amb placebo, un risc reduït de metàstasis locals o distants, i supervivència sense malaltia del sistema nerviós central millorada.
En general, creuen els autors del treball, «els resultats demostren un nou paradigma sobre la importància d'usar teràpies dirigides contra els tumors dirigits per factor de creixement epidermal tan aviat com sigui possible en el curs de la malaltia».
L'assaig es va dur a terme sobre 682 pacients amb càncer entre els estadis IB i IIA, als quals aleatòriament se'ls va assignar una dosi de 80 mil·ligrams de osimertinib una vegada al dia o un placebo. D'aquesta manera, després d'un seguiment posterior, es va comprovar que els pacients que havien rebut el fàrmac van experimentar menys recurrència o metàstasi.
Més concretament, el grup tractat amb el fàrmac va registrar una supervivència sense malaltia als quatre anys del 73%, mentre que en el grup amb placebo va ser del 38%. D'altra banda, els autors destaquen la bona tolerància que van mostrar els pacients al tractament.