Un fàrmac contra la hipertensió podria retardar l'envelliment

Investigadors de la Universitat de Liverpool (Regne Unit) han descobert que el fàrmac rilmenidina, utilitzat actualment per a tractar la hipertensió, pot allargar la vida i retardar l'envelliment.

Els resultats, publicats en la revista científica 'Aging Cell', mostren que els animals tractats amb rilmenidina, que actualment s'utilitza per a tractar la hipertensió, a edats primerenques i avançades augmenten l'esperança de vida i milloren els marcadors de salut, imitant els efectes de la restricció calòrica.

També demostren que els beneficis per a la salut i l'esperança de vida del tractament amb rilmenidina en el cuc intestinal 'C. elegans' estan mediats pel receptor I1-imidazolina nish-1, la qual cosa identifica aquest receptor com una possible diana de la longevitat.

A diferència d'altres fàrmacs estudiats anteriorment a aquest efecte pels investigadors, la rilmenidina, un antihipertensiu oral d'àmplia prescripció, té possibilitats de traslladar-se en el futur a l'ésser humà, ja que els seus efectes secundaris són escassos i no greus.

Fins avui, la dieta de restricció calòrica s'ha considerat la intervenció antienvelliment més sòlida, ja que afavoreix la longevitat en totes les espècies.

No obstant això, els estudis de restricció calòrica en humans han tingut resultats i efectes secundaris dispars, cosa que significa que l'estratègia antienvelliment més raonable és trobar medicaments com la rilmenidina que puguin imitar els beneficis de la restricció calòrica.

«Amb una població mundial que envelleix, els beneficis de retardar l'envelliment, encara que sigui lleugerament, són immensos. La reutilització de fàrmacs capaços de prolongar la vida i l'esperança de salut té un enorme potencial sense explotar en la gerociencia traslacional. Per primera vegada hem pogut demostrar en animals que la rilmenidina pot augmentar l'esperança de vida. Ara ens interessa explorar si la rilmenidina pot tenir altres aplicacions clíniques», ha comentat el professor João Pedro Magalhães, que va dirigir la recerca durant la seva estada en la Universitat de Liverpool i treballa ara en la Universitat de Birmingham.