Diari Més

Ciència

Desenvolupen tres molècules que milloren l'eficàcia dels antibiòtics actuals

La recerca de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya obre la porta a la creació de nous tractaments

Una imatge d'antibiòtics.

El mal ús dels antibiòtics provoca 3.000 morts a l'any a Espanya per bacteris resistentsGetty Images

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Investigadors de l'Institut de Bioingeniería de Catalunya (IBEC) han dissenyat i desenvolupat un complex format per tres molècules, incloent-hi l'antimicrobià ciprofloxacina, que millora l'eficàcia dels antibiòtics actuals i obre la porta a crear nous tractaments antimicrobians.

La recerca, que publica la revista 'Communications Biology', no sols ha aconseguit millorar antibiòtics coneguts perquè siguin més eficaços en dosis més petites, sinó que ha millorat la seva estabilitat i reduït la seva toxicitat, segons l'investigador de l'IBEC i professor de la Universitat de Barcelona (UB), Eduard Torrents, que ha liderat el treball.

La necessitat imperiosa de disposar de nous antibiòtics que puguin atacar els bacteris que s'han fet resistents ha impulsat als investigadors de l'IBEC a dissenyar noves funcionalitats per a antibiòtics ja coneguts o en desús per la seva toxicitat.

Amb la col·laboració de l'Institut Jozef Stefan d'Eslovènia, els investigadors de l'IBEC han explorat aquesta opció a través del disseny i desenvolupament d'un complex format per tres molècules, entre elles l'antimicrobià ciprofloxacina, un nou format de fàrmac que millora l'eficàcia dels antibiòtics actuals.

Segons Torrents, una forma senzilla i econòmica de redissenyar vells antibiòtics és incloure'ls en complexos capaços de modificar algunes de les seves propietats, com la solubilitat, l'estabilitat, la biodisponibilitat i la permeabilitat, «que són fonamentals perquè siguin efectius contra els bacteris».

En aquest context, els investigadors han aconseguit crear un nou complex ternari en el qual l'antibiòtic ciprofloxacina s'uneix a la superfície hidrofílica de la ciclodextrina a través d'un aminoàcid, l'arginina, que actua com a enllaç entre totes dues molècules.

Durant la recerca, han comprovat que aquest nou complex intensifica la interacció del fàrmac amb les membranes dels bacteris i augmenta la seva biodisponibilitat a l'interior cel·lular, millorant així la seva eficàcia antimicrobiana i el seu perfil de seguretat.

«El seu alliberament es produeix de forma més controlada i permet que, amb menys quantitat, tingui major efectivitat. Per tant, el tractament resulta menys tòxic per a l'organisme», ha assegurat Torrents.

«El nostre sistema de redisseny podria reduir la toxicitat o augmentar la capacitat de penetració de molts fàrmacs antibiòtics que s'han usat durant dècades i que estan en desús», ha afegit el líder de la recerca, que remarca que, d'aquesta manera, «podríem aprofitar el que ja tenim i donar-li un nou ús, millorar-lo, per a aconseguir els tractaments antimicrobians eficaços que necessitem amb urgència».

L'investigador ha opinat que s'han de fer més estudis per a explorar totes les possibilitats disponibles i aconseguir un augment de la biodisponibilitat de fàrmacs ja coneguts, incloent-hi la seva capacitat per a desenvolupar efectes en ceps que actualment són resistents als antibiòtics tradicionals.

«Produïts amb una química simple, que no requereix un alt nivell de tecnologia i que és altament econòmica, aquest tipus de complexos podrien convertir-se en eines molt prometedores, capaces d'animar a la indústria farmacèutica, ja que la falta d'antibiòtics efectius a nivell global cada vegada és més preocupant», ha conclòs Torrents.

tracking