D'aquesta manera afecta la contaminació del trànsit al cervell
Els primers efectes apareixen al cap de dues hores d'exposició
La Generalitat activa un avís preventiu per contaminació atmosfèrica a tot Catalunya
Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Columbia Britànica (el Canadà) i la Universitat de Victoria (Austràlia) ha demostrat que els nivells habituals de contaminació del trànsit poden danyar la funció cerebral humana en qüestió d'hores.
Els resultats, publicats en la revista científica 'Environmental Health', mostren que només dues hores d'exposició als gasos de fuita dels motors dièsel provoquen una disminució de la connectivitat funcional del cervell, una mesura de la capacitat del cervell per a funcionar.
L'estudi proporciona la primera prova en humans, a partir d'un experiment controlat, de l'alteració de la connectivitat de la xarxa cerebral induïda per la contaminació atmosfèrica.
«Durant moltes dècades, els científics van pensar que el cervell podia estar protegit dels efectes nocius de la contaminació atmosfèrica. Aquest estudi, el primer d'aquest tipus en el món, aporta noves proves que donen suport a una connexió entre la contaminació atmosfèrica i la cognició», ha explicat Chris Carlsten, autor principal de l'estudi.
Per al treball, els investigadors van exposar breument a 25 adults sans a gasos de fuita dièsel i aire filtrat en diferents moments en un entorn de laboratori. Es va mesurar l'activitat cerebral abans i després de cada exposició mitjançant ressonància magnètica funcional (RMf).
Els investigadors van analitzar els canvis en la xarxa de maneres per defecte (DMN) del cervell, un conjunt de regions cerebrals interconnectades que exerceixen un paper important en la memòria i el pensament intern.
La IRMf va revelar que els participants presentaven una disminució de la connectivitat funcional en àmplies regions de la DMN després de l'exposició als gasos de fuita del dièsel, en comparació amb l'aire filtrat.
«Sabem que l'alteració de la connectivitat funcional en la DMN s'ha associat a un menor rendiment cognitiu i a símptomes de depressió, per la qual cosa és preocupant veure que la contaminació del trànsit interromp aquestes mateixes xarxes. Encara que es necessiten més recerques per a comprendre plenament les repercussions funcionals d'aquests canvis, és possible que perjudiquin el pensament o la capacitat de treball de les persones», ha detallat Jodie Gawryluk, professora de psicologia de la Universitat de Victoria i primera autora de l'estudi.
Els canvis en el cervell van ser temporals i la connectivitat dels participants va tornar a la normalitat després de l'exposició. El doctor Carlsten especula que els efectes podrien ser duradors quan l'exposició és contínua.
Per això, ha instat la gent a ser conscient de l'aire que respira i prendre les mesures adequades per a minimitzar la seva exposició a contaminants atmosfèrics potencialment nocius, com els gasos de fuita dels cotxes.
«La gent hauria de pensar-li-ho dues vegades la pròxima vegada que es trobi en un embús amb les finestretes baixades. És important assegurar-se que el filtre d'aire del cotxe està en bon estat de funcionament, i si es va caminant o amb bicicleta per un carrer molt transitat, considerar la possibilitat de desviar-se a una ruta menys transitada», ha argumentat Carlsten.
Encara que en l'estudi només es van analitzar les repercussions cognitives de la contaminació derivada del trànsit, Carlsten afirma que és probable que altres productes de la combustió siguin motiu de preocupació.
«La contaminació atmosfèrica es considera actualment la major amenaça mediambiental per a la salut humana i cada vegada s'observen més efectes en tots els sistemes orgànics principals. Espero que l'exposició a altres contaminants atmosfèrics, com el fum dels incendis forestals, tingui efectes similars en el cervell. Amb la creixent incidència de trastorns neurocognitivos, és una consideració important per als funcionaris de salut pública i els responsables polítics», ha reblat l'investigador.