L'Eurocambra apunta al govern espanyol com a responsable de l'espionatge a l'independentisme

L'informe preliminar del comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus apunta al govern espanyol com a responsable de l'espionatge a l'independentisme. El document, que encara és un esborrany elaborat per la ponent Sophie in 't Veld i que haurà de passar el període d'esmenes, lamenta la «poca informació aportada fins ara» per l'executiu espanyol sobre l'espionatge i assenyala que el govern espanyol va ser «probablement» el primer comprador a la Unió Europea del programari d'NSO. Per sostenir l'argument que les autoritats espanyoles poden estar darrere de l'espionatge, el text remarca que es va fer en «moments de rellevància política».

A més, l'informe apunta que tenint en compte que les autoritats espanyoles només han reconegut 18 dels 65 casos revelats per CitizenLab i que les ordres no s'han fet públiques, «no és possible establir» que l'independentisme suposés una «amenaça a la seguretat nacional o la integritat de l'estat».

El document elaborat per In 't Veld dedica un apartat a l'espionatge a l'Estat, en el qual inclou els casos contra l'independentisme i també contra membres del govern espanyol, entre ells Pedro Sánchez. Sobre el 'Catalangate', el document apunta que «els atacs mostren un patró clar» i «coincideixen» amb «moments de rellevància política».

El text explica totes les persones vinculades a l'independentisme que han estat espiades amb Pegasus i les accions legals que s'han iniciat, tant a Espanya com a altres països europeus. Pel que fa a l'espionatge a membres del govern espanyol, l'informe afirma que «es creu àmpliament» que les autoritats del Marroc estan darrere d'aquests fets.

Manca de cooperació del govern espanyol

L'apartat sobre l'espionatge a l'Estat està fet amb referències a publicacions dels mitjans de comunicació. La ponent ha justificat aquest fet perquè el comitè no ha fet una missió a Espanya i el govern espanyol no ha respost les peticions d'informació. In 't Veld ha reconegut que els casos a l'Estat són «delicats» i ha lamentat tenir «poca informació oficial i confirmacions».

És per aquest motiu que la ponent ha reclamat a les autoritats espanyoles que els aportin «més informació per avaluar la situació». «Si creuen que alguna assumpció és errònia, aleshores que aportin proves», ha dit la ponent tot dirigint-se a les autoritats espanyoles.

«Seria molt d'agrair tenir informació factual per part del govern. El que no es pot fer és negar-se a donar informació i dir que no pots mirar res més. Què se suposa que hem de fer? Quedar-nos callats i cecs?», ha afegit la ponent de l'informe, que ha subratllat que una missió a Espanya seria útil per analitzar els fets.