Un fàrmac contra el càncer aconsegueix reduir un tumor de pàncrees en un assaig clínic

Aquesta setmana s'ha conegut que el fàrmac Omomyc, una prometedora teràpia contra el creixement i la metàstasi de diversos tipus de tumor sòlid, ha aconseguit en un assaig clínic de fase I detenir la progressió de la malaltia en diversos pacients.

Els resultats de l'assaig s'han presentat en la sessió Nous fàrmacs en l'horitzó del 34è simposi en objectius moleculars i teràpies del càncer, celebrat a Barcelona per l'Organització Europea de Recerca i Tractament del Càncer (EORTC), l'Institut Nacional del Càncer estatunidenc (NCI) i l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer (AACR).

Què és Omomyc
Tal com ha explicat la Dra. Elena Garralda, directora de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer (UITM)-CaixaResearch del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), «el gen MYC és un dels objectius més buscats en el càncer, ja que compleix amb un rol fonamental en l'impuls i manteniment de molts càncers humans comuns com el de mama, pròstata, ovari o pulmó. Fins ara, no s'ha aprovat per a ús clínic cap fàrmac que inhibeixi el gen MYC».

El Dr. Daniel Massó Vallés, un dels desenvolupadors de Omomyc, va explicar en una entrevista a 20minutos que el fàrmac no actua sobre el gen en sí mateix, sinó sobre la proteïna que codifica: «Omomyc és una miniproteína que bloqueja la proteïna MYC, que activa la proliferació cel·lular i està implicada en el desenvolupament de molts tipus de càncer diferents». A més, va destacar que els estudis en ratolins i in vitro havien revelat que aquest enfocament no sols combatia el tumor primari, sinó també la metàstasi.

D'altra banda, va destacar que el fàrmac podria categoritzar-se com un «tractament biològic» ja que es tracta d'«una proteïna d'origen biològic que es sintetitza en bacteris: el procés industrial és una síntesi biològica duta a terme en bioreactors».

Una reducció del 8% en un càncer de pàncrees
L'assaig clínic de fase I (és a dir, el principal objectiu de la qual és testar la seguretat del tractament i observar algun signe primerenc de la seva eficàcia enfront de la malaltia) va començar a l'abril de 2021 amb el reclutament de 22 pacients amb un ventall de diferents tumors, incloent-hi pàncrees, intestí i de pulmó de cèl·lules no petites. Tots ells havien rebut diversos tractaments prèviament sense obtenir èxit.

Posteriorment, se'ls va administrar el fàrmac per via intravenosa una vegada a la setmana en sis dosajes diferents que anaven des de 0.48 a 9.72 mg per quilo de massa corporal. Els investigadors van prendre biòpsies dels tumors a l'inici de l'estudi i després de tres setmanes de tractament per a avaluar els nivells d'activació del gen MYC i altres indicadors biològics del càncer.

A data de 10 d'octubre, vuit dels 12 pacients que es van sotmetre a tomografia computada (CT) mostraven una estabilització de la malaltia, amb una detenció del creixement del tumor. D'aquests pacients, dos tenien càncer de pàncrees, tres de còlon, un càncer de pulmó de cèl·lules no petites, un altre sarcoma i un altre càncer de la glàndula salival.

Fins i tot, Garralda va anunciar que un pacient amb càncer de pàncrees va veure una reducció del 8% en el seu tumor i una reducció d'ADN tumoral circulant en la seva sang.

Llest per passar a fase II
«El més emocionant», va dir Garralda, «és que els marcadors biològics mostren que estem arribant a la proteïna MYC. Addicionalment, els efectes adversos són majorment lleus, la qual cosa és important quan comencem a pensar en els següents passos i a combinar Omomyc amb quimioteràpia o altres teràpies».

Els efectes més comuns van ser reaccions lleus a la infusió intravenosa, com esgarrifances, febre, nàusees, descens de la tensió arterial i erupció cutània. Els rangs de dosaje més alts es van associar a més reaccions fàcilment tractables. L'únic efecte que realment limita la dosi va ser una inflamació del pàncrees que es va donar en un sol pacient.

Una anàlisi de l'absorció i processament del fàrmac per part del cos va indicar que es mantenia almenys 50 hores al plasma sanguini, però Garralda creu que això podria ser significativament menor del que el fàrmac roman en el tumor: «l'evidència en els nostres estudis en ratolins suggereix que les concentracions del fàrmac en el tumor són almenys quatre vegades majors que a la sang», va afirmar.

I va concloure: «Aquest és el primer inhibidor de MYC que ha completat una fase I amb èxit, i està llest per passar a la fase II. Hem determinat que la dosi recomanada és 6.48mg/kg».