Identifiquen alteracions en la transcripció genètica relacionades amb les seqüeles respiratòries de la covid greu

En el context de postpandèmia actual, hi ha un gran nombre de persones amb seqüeles derivades de la covid-19, incloent seqüeles respiratòries. A nivell clínic, no hi ha un consens pel que fa al maneig d'aquestes seqüeles i no s'han descrit estratègies terapèutiques específiques per a aquests pacients. Per això, des de la comunitat científica es considera urgent avançar en la comprensió dels mecanismes associats a aquestes afectacions per abordar potencials tractaments.

En aquest nou estudi, que forma part del projecte CIBERESUCICOVID de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), els investigadors CIBERES i els grups de recerca 'Translational Research in Respiratory Medicien' de l'IRBLleida, Biomarcadors i Senyalització Molecular del CIBIR (Logroño) i GRUPAC de la Universitat de La Rioja, es van centrar en la recerca de nova informació molecular associada a les conseqüències respiratòries dels quadres greus de covid-19 que van cursar amb síndrome de dificultat respiratòria aguda.

L'investigador del CIBERES i de l'IRBLleida i un dels coordinadors de l'estudi, David de Gonzalo, explica que fins al 805 dels pacients que sobreviuen a la síndrome de dificultat respiratòria aguda secundària a la infecció per SARS-CoV-2 presenten «anomalies persistents» a la funció pulmonar després de l'alta hospitalària.

Obtenir una millor comprensió dels fonaments moleculars que intervinguin la disfunció pulmonar persistent podria ajudar al desenvolupament de teràpies i biomarcadors per a les seqüeles posteriors a la covid, segons de Gonzalo. Amb aquest objectiu, aquest equip d'investigadors es va centrar a identificar mitjançant seqüenciació del genoma complet aquells gens expressats de manera diferencial en aquests pacients.

L'investigador de la Universitat de La Rioja Ignacio M. Larráyoz, apunta que el perfil transcripcional de tot genoma constitueix una «poderosa eina» per analitzar l'expressió genètica amb un potencial enorme per identificar nous objectius farmacològics, millorar les teràpies actuals i descobrir biomarcadors.

Actualment, la seqüenciació d'ARN (RNA-seq) es considera l'estàndard d'or entre les eines de perfilat de transcriptomes i permet desxifrar processos patològics subjacents a múltiples malalties, incloses les respiratòries, segons Larráyoz.

Els resultats obtinguts en aquest estudi genètic posen de manifest que tres mesos després de l'alta hi ha un perfil d'alteracions en la transcripció de gens que és específic en els pacients que pateixen les seqüeles respiratòries més severes.

David de Gonzalo assenyala que en concret, mitjançant tècniques de «machine learning» (aprenentatge automàtic) s'identifiquen un panell de 14 gens que permet classificar amb precisió els pacients segons els seus resultats pulmonars transcorregut un trimestres des de la infecció.

La investigació va determinar que els gens BAG2, ETV7, SERPINB6, TMEM161B i TUBB4A s'expressaven més en els pacients amb els resultats pulmonars més greus, mentre que es va observar una disminució de l'expressió de BCL2L11, GAS2, GRK2, PPP1R10 i TBC.

De Gonzalo apunta que es tracta d'un perfil de gens principalment relacionat amb rutes biològiques associades a la supervivència cel·lular. Així mateix, Larráyoz, diu que aquesta firma transcroptòmica apunta a diferents mecanismes que intervinguin el dany pulmonar i la recuperació i que estarien potencialment implicats en les seqüeles respiratòries de la covid persistent.

En qualsevol cas, des del punt de vista de la pràctica clínica, aquest panell de gens pot ser útil com a bibomarcadors primerencs per al maneig d'aquestes seqüeles, així com a font d'informació útil i innovadora per al desenvolupament de teràpies personalitzades.