Els ramaders alerten que faltarà llet per culpa de la pujada del preu del pinso

L'increment continuat del preu del pinso, motivat principalment per la pujada del preu dels cereals, comença a ser insostenible pel sector lleter. Algunes explotacions estan reduint la quantitat de pinso que donen a les seves vaques, cosa que repercuteix en la producció, mentre que d'altres s'han vist obligades a deixar l'activitat.

El director general de la Cooperativa Plana de Vic, Daniel Bassas, ha explicat a l'ACN que «la primera reacció del ramader, i si el preu que cobra per la llet tampoc acompanya, és reduir la proporció de pinso que dona a les vaques». D'altres, directament sacrifiquen les vaques per vendre'n la carn. Això, segons Bassas, condueix cap a una «espiral negativa» que fa que es produeixi menys llet.

L'augment del preu del cereal és una derivada més a què han de fer front des d'un sector lleter molt tocat. Fa un any, el preu que es pagava per una tona de pinso era de 310 euros, mentre que el maig d'aquest any s'estava pagant a 420 euros, segons dades de la Cooperativa Plana de Vic.

Aquest increment de 110 euros per tona eleva uns costos de producció ja de per sí molt elevats. A més, això repercuteix directament en els costos de producció, que se situen alguns cèntims per sobre del preu que cobren pel litre. Fa un any era de 0'35 de mitjana, mentre que actualment ronda els 0'45, segons dades de la Cooperativa Plana de Vic.

El problema de la manca de llet al mercat és generalitzat. «La baixada de producció a nivell europeu és un problema que ja s'està convertint en normal», ha assenyalat Daniel Bassas, director general de la Cooperativa Plana de Vic. «Cada vegada serà més difícil trobar aquesta llet, però ens trobem amb la paradoxa que encara no se'ns paga prou bé», ha lamentat Bassas. Segons Bassas, o es reverteix aquesta situació des de la indústria o des de l'administració per protegir el ramader, «o ens quedarem sense llet al territori», ha alertat.

Una altra de les paradoxes és que una part de la llet s'estigui exportant. En el cas de la cooperativa, una part de la llet de què disposen s'exporta a Itàlia, on es paga uns vint cèntims per sobre la mitjana. «A Europa la llet s'està enfilant a uns preus que aquí no se'ns estan donant i que ajudarien el ramader a tirar endavant», ha assenyalat.

Menys cereals i més farratge

Alguns dels pagesos han optat per reduir la quantitat de cereals que donen de menjar a les vaques. Un d'ells és Joan Viñolas, responsable de la granja Mas Bes de Salitja (Selva). En el seu cas, assegura que els cereals han «gairebé duplicat el preu» en qüestió d'un any. El motiu, segons Viñolas, no és únicament la guerra d'Ucraïna sinó que també hi ha una «especulació amb el preu» que ha provocat l'augment fins als nivells actuals.

Per això, a la granja Mas Bes han optat per augmentar el farratge que fan i reduir els cereals, malgrat que això impliqui «una pèrdua de producció de llet». Joan Viñolas ha assegurat que des de la granja s'han concentrat en fer un «bon ensitjat de farratge de blat de moro» i això permet reduir la dependència dels cereals. Amb això intenten «cobrir bona part de l'alimentació» amb el farratge que elaboren des de la mateixa explotació ramadera i així comprar menys cereals. El granger s'ha mostrat pessimista amb el futur del preu dels cereals i no preveu que baixi en els propers mesos i molt menys encara que «arribin als preus que estaven abans».