Diari Més

Astronomia

Descobreixen un cràter a la Lluna que hauria estat causat per un coet d'origen desconegut

L'impacte al satèl·lit s'hauria produït el març passat i els primers indicis apunten a la Xina, que ho nega

Imatge recollida per la sonda de lloc de l'impacte a la superficie de la Lluna.

Descobreixen un cràter a la Lluna que hauria estat causat per un coet d'origen desconegutNASA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La cara oculta de la Lluna ha deixat de ser-ho des de fa temps. De fet, des que els homes posen satèl·lits en òrbita i s'envien aparells d'exploració a l'espai. D'aquesta manea és com laLunar Reconnaissance Orbiter(LRO), sonda enviada per laNASAa la lluna per a l'exploració del satèl·lit, va trobar un doble cràter a la cara oculta que ha sorprès els científics. Fins al moment, tot apunta al fet que va ser produït per elimpacte d'un coet el març passat.

El misteri d'aquest orificimanté en suspens als astrònomsamericans, que van assegurar que «cap altre impacte de cos de coet a la Lluna» havia generat un forat de les característiques del trobat.

Al costat de les restes del coet també trobats, la sonda ha percebutun orifici de 18 metres de diàmetre, alguna cosa en principi normal en un xoc com el que es va produir en el març passat. No obstant això, l'aparell de reconeixement també ha detectat que aquestestà superposat a un orifici de 16 metresde diàmetre, cosa que podria donar pistes del coet que va impactar, encara no identificat.

Tal com s'assenyala en elblog de la NASA, les restes que va deixar el coet en la superfície lunar indicarien que la nau posseïa dues grans masses de pes en els seus extrems,una cosa poc habitual en coets utilitzats, perquè normalment en la seva arribada posseeixen una zona de major massa, en la zona del motor, i en l'altre extremel tanc de combustible ja buit.

Des de la NASA encara estudien el cas, que en un primer moment va apuntar a l'empresa de*Elon Musk, SpaceX, possibilitat que va ser descartada en comprovar que l'òrbita no coincidia amb el coet Falcon 9que la companyia del magnat va llançar per a posar en òrbita el satèl·lit Deep Space Climate Observatory (DSCOVR).

Posteriorment, les proves van dirigir les mirades a la Xina, tot i que des del gegant asiàtic no van trigar a desmentir-lo.

tracking