Aconsegueixen que un malalt d'ELA amb paràlisi total «parli» gràcies a un implant cerebral

Un equip de científics ha aconseguit que una persona amb paràlisi total i incapaç de parlar es comuniqui a través d'una dispositiva interfície cervell-computador (BCI, les seves sigles en anglès), segons revela un estudi publicat aquest dimarts en 'Nature'.

La recerca, liderada pel Centre Wyss Center de Neuroingeniería (Suïssa) i la Universitat de Tübingen (Alemanya), va desenvolupar aquest mètode en un individu amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) avançada.

El pacient, un home de 34 anys en un estat de «bloqueig total», envia senyals cerebrals al BCI i est les descodifica per a formar lletres, en un procés que els experts denominen «sistema auditiu de neurorretroalimentació».

Treballs anteriors ja havien desenvolupat eines similars per a permetre a persones amb ELA 'parlar' a través del moviment dels ulls o músculs facials, però atès que la malaltia degenera i perden el control muscular ja no són capaços de comunicar-se d'aquesta manera.

Per a superar aquest problema, l'equip liderat per Jonas Zimmermann, neurocientífic del Centre Wyss de Ginebra, va recórrer a aquesta mena de BCI de retroalimentació auditiva (neurofeedback), que consisteix de dos microelèctrodes intracorticals implantats quirúrgicament en l'escorça motora.

El pacient està afectat per l'anomenada síndrome de captivitat total (CLIS, les seves sigles en anglès) -pel qual la paràlisi és absoluta-, però es desconeixia fins ara si també «ha perdut la capacitat del seu cervell per a generar comandos per a la comunicació», explica l'expert en un comunicat.

Durant dos anys de treball, aquest individu va aprendre a generar activitat cerebral provant diferents moviments, senyals cerebrals que són detectades pels microelèctrodes i després descodificades per un model d'aprenentatge automàtic en temps real.

Així funciona l'implant cerebral

Aquesta eina d'intel·ligència artificial «mapea» els senyals per a atribuir-los un significat de «si o «no» i, per a desxifrar el que el participant vol comunicar, un programa de lletreig enuncia en alt les lletres de l'alfabet.

I aquí entra en joc el «neurofeedback auditiu», perquè el subjecte és capaç de triar, després d'identificar el to i la freqüència del «feedback», entre el «sí» o el «no» per a confirmar o descartar una lletra, fins a formar paraules i frases completes a una velocitat d'entorn d'un caràcter per minut.

«Prèviament, s'ha aconseguit una comunicació reeixida a través de BCIs en persones amb paràlisis. Però creiem que el nostre estudi és el primer que aconsegueix una comunicació en subjectes que han perdut tota la capacitat de moviment i, per tant, aquest BCI és el seu únic mitjà de comunicació», destaca Zimmermann.