Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
17.77 º
16.668 Km/h
Recerca
Videojoc Genigma, il·lustrat per Xavi Ramiro; un projecte de ciència ciutadana del CRG i el CNAG-CRG.

Un videojoc servirà per resoldre els enigmes de les cèl·lules del càncer

Videojoc Genigma, il·lustrat per Xavi Ramiro; un projecte de ciència ciutadana del CRG i el CNAG-CRG.

Un videojoc servirà per resoldre els enigmes de les cèl·lules del càncer

Els científics busquen crear el mapa de referència del genoma de línies cel·lulars, que s'utilitzen per desenvolupar teràpies

Actualitzada 03/02/2022 a les 07:30

Imaginint-se que circulen per Barcelona amb un mapa no actualitzat dels talls per obres o retencions. Això és el que els passa als investigadors: treballen amb un mapa de referència del genoma, que és correcte, però que no presenta alteracions com les causades pel càncer. Obtenir un mapa per a la línia cel·lular del càncer de mama T-47D, una de les més utilitzades en la recerca d'aquesta malaltia, és l'objectiu que persegueix un equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG). Per aconseguir-ho, han llançat un projecte de ciència ciutadana: un videojoc per resoldre puzles, que representen seqüències genètiques. La idea de fons és que els algoritmes no superen, encara, la lògica col·lectiva.

El professor de recerca ICREA Marc A. Marti-Renom, amb doble afiliació al CRG i al CNAG-CRG, utilitza la metàfora d'un mapa antic o que no està actualitzat per explicar el desencaix amb què es troben els investigadors entre el genoma humà de referència i la línia cel·lular amb què treballen. «No invalida la feina, però la fa subòptima», observa en una entrevista a l'ACN amb motiu del llançament del videojoc Genigma i també de cara al Dia mundial contra el càncer, el 4 de febrer, aquest divendres. 

Així doncs, l'objectiu és crear el mapa de referència del genoma en la línia cel·lular, un recurs essencial als laboratoris per provar noves teràpies o eines de diagnòstic. Davant d'aquest repte científic, l'equip que dirigeix Marti-Renom proposa un abordatge singular: un projecte de ciència ciutadana que consisteix en un videojoc. Primer començaran amb la línia cel·lular del càncer de mama però volen ampliar-lo a quatre més. 

El professor ICREA destaca que, si l'experiment surt bé i aconsegueixen actualitzar el mapa del genoma, tots els grups de recerca del món que treballen amb aquesta línia cel·lular es beneficiaran dels resultats del projecte. «Tindran un mapa més precís del que estan fent en les seves plaques de petri», recalca. 

'Intel·ligència de ramat'
El videojoc repta els jugadors a resoldre puzles amb cadenes de blocs de diferents colors i formes. Cada cadena representa una seqüència genètica en la línia cel·lular de càncer i la forma en què s'organitzen els blocs és una solució potencial per a la ubicació dels gens.

Però com poden ajudar els jugadors als científics? Què els poden aportar i no pot fer un supercomputador? Els algoritmes tendeixen a donar respostes molt similars. En canvi, les diferents maneres de resoldre els puzles dels jugadors generaran una gran variabilitat de resultats, una 'intel·ligència de ramat' que pot proporcionar solucions millors que la intel·ligència artificial. És a dir, els jugadors poden aportar solucions més creatives que serien «impossibles de trobar amb algoritmes deterministes», destaca Elisabetta Broglio, facilitadora de ciència ciutadana al CRG, en declaracions recollides pel centre.

El repte: 1.500.000 puzles


Genigma es va llançar la setmana passada i, de moment, ja hi han jugat unes 7.800 persones amb uns 38.700 puzles resolts –dades facilitades dimarts-. Els impulsors del repte calculen que necessiten uns 30.000 jugadors que resolguin una mitjana de 50 partides cadascun per generar suficients dades per revelar el mapa de referència dels 20.000 gens en aquesta línia cel·lular.

Cada setmana, l'equip de Genigma introduirà al joc nous fragments del genoma de la línia cel·lular T-47D perquè els jugadors les organitzin. Els primers fragments són del cromosoma 17, que conté una gran quantitat de gens relacionats amb el càncer de mama. Aquí hi ha BRCA1, les mutacions del qual s'associen amb prop del 40% de casos de càncer de mama hereditari.

Investigadors, pacients i gamers en un mateix procés
En el procés de creació, s'hi han implicat més de 500 persones durant més de dos anys en diversos tallers, amb investigadors, professionals dels videojocs, artistes, metges, especialistes en bioètica, pacients i jugadors, entre altres. La idea és que els jugadors, a més de col·laborar en l'avanç de la recerca, aprenguin alhora sobre ciència, indica Oriol Ripoll, creatiu de Jocs al Segon i coordinador de l'equip de disseny de Genigma.  

Marti-Renom diu que convertir la possible resolució d'un problema científic en un projecte de ciència ciutadana ha estat un procés complex i en què han après molt. »Vam fer una cocreació amb grups de pacients amb càncer i van sorgir preguntes interessants. Hi havia persones amb càncer que no se sentien còmodes jugant a un videojoc. Hi ha molts aspectes psicològics que havíem de tenir en compte per crear aquest joc. Aquí vam aprendre molt», assenyala l'investigador. Dels gamers, destaca, n'han après com crear un videojoc atractiu perquè els usuaris també s'ho passin bé i hi vulguin jugar, amb una història amb clans involucrats.

Temes relacionats
Comenta el contingut : Un videojoc servirà per resoldre els enigmes de les cèl·lules del càncer
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes