Espanya, el país on hi ha més impostos respecte de la riquesa al 2020

Espanya i Mèxic van ser, amb diferència, els dos països de l'OCDE en els quals més va augmentar el pes dels impostos en relació amb la riquesa en 2020 a causa sobretot de l'enfonsament econòmic que es va produir aquest any per la crisi del coronavirus.

En el seu informe anual sobre els ingressos fiscals publicat aquest dilluns, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) assenyala que de mitjana els Estats membres van tenir en termes percentuals un augment de la recaptació per l'impost sobre la renda i per les cotitzacions socials.

L'altra cara de la moneda és que van sofrir importants retallades en els ingressos per l'impost de societats, la qual cosa tradueix la baixada dels beneficis empresarials.

Globalment a Espanya, la pressió fiscal va augmentar en 1,9 punts percentuals fins a representar el 36,6% del producte interior brut (PIB) i la raó principal és que l'any passat va ser el país de l'organització en què més va baixar l'activitat (10,8%).

Aquest increment del pes dels impostos es va produir malgrat que els impostos també van experimentar una de les caigudes més importants en volum, de gairebé el 5%.

La pressió fiscal porta anys augmentant a Espanya

La càrrega fiscal a Espanya està des de fa molts anys per sobre de la mitjana de l'OCDE, que en 2020 va pujar una dècima al 33,5% i, de fet, és un dels països en els quals més ha augmentat en l'última dècada.

Entre 2010 i 2020, els increments més pronunciats, sempre en termes relatius, van ser els d'Eslovàquia (6,7 punts percentuals de PIB), Grècia (6,5 punts) i Corea del Sud, seguits d'Espanya i el Japó amb una mica més de cinc punts cadascun.

Encara que a Mèxic la pressió fiscal el passat exercici va progressar en 1,6%, amb el 17,9% va continuar sent la menor dels 38 membres de l'OCDE.

En el seu cas, aquesta pujada va ser l'efecte combinat d'una contracció històrica del PIB en 2020 (8,2%) i al mateix temps d'un ascens en termes absoluts de la recaptació fiscal darrere de la que hi ha una clara voluntat política.

L'evolució de Xile va ser la inversa, amb la segona major caiguda de la recaptació fiscal en termes de PIB (1,6 punts percentuals al 19,3%) només per darrere d'Irlanda (1,7 punts al 20,2%).

Una cosa semblant va ocórrer amb Colòmbia, ja que la pressió fiscal allí va disminuir en un punt percentual al 18,7% del PIB, la qual cosa li va deixar en la segona posició per la cua de tots els Estats de l'organització.

Costa Rica se situa en una dinàmica similar, -amb una caiguda dels impostos en termes relatius, de set dècimes al 22,9% del PIB-, entre les més baixes de l'organització.

Dinamarca i Frana, els països amb major pressió fiscal

En l'extrem oposat, els països amb majors càrregues fiscals en 2020 van tornar a ser Dinamarca, amb un 46,5% (una dècima menys que en 2019) i França amb un 45,4% (cinc dècimes més).

En 2019, l'últim any per a què hi ha dades desglossades per a tots els països, les cotitzacions socials van representar la principal font d'ingressos fiscals (un 25,9%), seguides de prop per l'impost sobre la renda (23,5%) i a una mica més de distància per l'IVA (20,3%).

La resta de les taxes al consum van suposar un 12,3%, l'impost de societats un 9,6% i els impostos a la propietat un 5,5%.

L'estructura impositiva era relativament diferent a Espanya, on les cotitzacions socials tenien en 2019 una quota netament més elevada que la mitjana (35,3%), mentre que suposen un pes netament inferior l'impost de societats que paguen les empreses pels seus beneficis (6%) així com l'IVA (18,7%) i altres taxes sobre el consum (10,2%).