Per què algunes fallades de memòria poden ser un bon senyal cognitiu

El científic cognitiu i professor de Ciències Cerebrals i Cognitives en la Universitat deRochester, RobertJacobs, considera que «els errors de memòria poden indicar, en realitat, que el sistema cognitiu humà és 'òptim' o 'racional», segons ha explicat en un article publicat enTheConversation.

Per a recolzar aquesta tesi, l'expert ha recordat les recerques científiques que van començar a aparèixer en la dècada dels 80 que subratllaven que tant la percepció com la cognició d'una persona solen ser excel·lents, perquè el cervell recull la fusió de la informació que capten els sentits «d'una manera que estadísticament és òptima».

En aquest sentit, explica, els éssers humans tendim a combinar les dades que recollim amb els nostres coneixements generals. Així, els científics van concloure que és possible que les persones captin la informació «tan bé com poden percebre's» quan la «la informació visual és imperfecta», justifica, posant com a exemple la nostra capacitat per a percebre la velocitat a la qual es mou un objecte, sovint errònia.

«Els científics han trobat resultats similars en estudiar la cognició humana», afirma, perquè solem errar a l'hora de «recordar, raonar, decidir, planificar o actuar», sobretot quan la informació que captem és «ambigua o incerta». Llavors, combinem «les coses que un ha observat o experimentat, amb el coneixement general sobre com funciona el món normalment».

Per tant, quan la informació que rebem és confusa, ens equivoquem, la qual cosa no té per què ser un indicador «d'un processament mental defectuós», si no més aviat que «els sistemes perceptius i cognitius de les persones poden funcionar bastant bé».

Les «limitacions» del cervell

Cal tenir en compte també que el cervell compta amb una sèrie de «limitacions», per exemple, en la seva capacitat d'atenció o en la seva memòria, que provoquen que «les persones no puguin realitzar sempre una percepció o una cognició òptimes».

Per això, «encara que la percepció i la cognició no siguin tan bones com podrien ser-ho si no hi hagués restriccions, poden ser tan bones com poden ser-ho donada la presència d'aquestes restriccions», argumenta.

La memòria com a «canal de comunicació»

Al costat de diversos companys de professió,Jacobsha desenvolupat un «enfocament de la memòria humana basat en els recursos» que concep la memòria com una espècie de «canal de comunicació». «És com si enviessis un missatge al teu 'jo futur', a través d'un canal que «té una capacitat limitada» que li impedeix «transmetre tots els detalls».

En haver de recordar-ho després, pot ser que no ho fem tal com era, per la qual cosa «es produeixen errors de memòria» perquè «la gent tendeix a 'emplenar' mentalment els detalls que falten amb les propietats més freqüents». És a dir, solem «recordar l'essencial» d'alguna cosa i «oblidar els detalls», per la qual cosa utilitzem elements comuns per a completar la informació que ens falta. I «aquest error demostra que la meva memòria funciona tan bé com és possible sota les seves limitacions», conclou el científic.