Les defenses dels encausats en l'operació Judes presentaran escrits per impugnar la resolució de processament

Tot i que els encausats havien estat citats per a declarar als jutjats de Mollet a les 10.00 h, on s'hi ha concentrat mig centenar de persones en senyal de suport, no ha estat fins les 11.30 h que han pogut fer-ho per problemes de caràcter tècnic. El d'avui era un tràmit tècnic, la declaració indagatòria, en què el jutge els ha notificat oficialment la resolució de processament i els delictes de què se'ls acusa, un procediment que ha durat uns trenta segons per cada un dels citats, segons fonts de la defensa.

«Impugnarem la resolució de processament i presentarem aquesta setmana escrits de nul·litat perquè hem detectat incidències, la darrera que existeix una causa secreta d'on surten els indicis de la peça separada, i no hi hem tingut accés mai», avança l'advocat d'Alerta Solidària Jordi Busquets. Assegura que es tracta de «sorpreses» que es van trobant poc a poc i que deixen al marge les defenses.

Aquests indicis s'han derivat, assenyala, de les «elucubracions de la Guàrdia Civil» i de «fets inconnexos» que van quedar reflectits en l'atestat policial. «El jutge de l'Audiència Nacional ha copiat el que deia el fiscal, que al seu torn copiava i fins i tot amb faltes d'ortografia els atestats de la guàrdia Civil, que estan fets en base a fabulacions», assenyala Busquets.

De la mateixa, també se'ls ha informat de l'existència d'una petició de fiança per part de la fiscalia de mil euros, una xifra, però, que encara no s'ha determinat si és en total per als tretze encausats o per a cada un d'ells. Les defenses esperen que dijous, quan declararan un dels investigats a Vic (Osona) i sis més a Sabadell (Vallès Occidental) quedi clar aquest aspecte.

A dia d'avui, els encausats saben que el jutge Manuel García Castellón considera que formaven, dins dels CDR, l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada pels investigats d'una «gran radicalitat» que va materialitzar algunes de les accions més contundents que van dur a terme els CDR i que pretenien assaltar el Parlament. S'enfronten a penes que van dels sis als 27 anys de presó.