x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
19.8 º
8.064 Km/h
Política
La canceller alemanya Angela Merkel durant la roda de premsa posterior a les eleccions estatals de Hesse a Berlín el 29 d'octubre del 2018.

Merkel confirma que renuncia a presentar-se a la reelecció com a cancellera d'Alemanya el 2021

La canceller alemanya Angela Merkel durant la roda de premsa posterior a les eleccions estatals de Hesse a Berlín el 29 d'octubre del 2018.

REUTERS/Hannibal Hanschke

Alemanya vota el relleu a Merkel en unes eleccions amb un resultat incert

Scholz confia tenir un «resultat fort» per a l'SPD mentre Laschet insta els ciutadans a «fer ús del seu dret a vot»

Actualitzada 26/09/2021 a les 12:25

Uns 60,4 milions de ciutadans d'Alemanya estan cridats a les urnes aquest diumenge per elegir el nou parlament i el successor d'Angela Merkel després de 16 anys com a cancellera. Els ciutadans estan votant des de les vuit del matí, quan han obert els col·legis electorals, i tenen temps per fer-ho fins a les sis de la tarda. Són unes eleccions excepcionals, primer perquè són les primeres en gairebé dues dècades en què no s'hi presenta Merkel i també perquè el resultat és dels més incerts en dècades. Segons les enquestes, els socialdemòcrates de l'SDP i els conservadors de la CDU arriben frec a frec als comicis després d'una campanya que s'ha centrat exclusivament en qüestions de política interna.
 
En el moment de votar, el candidat de l'SPD, Olaf Scholz, ha confiat aconseguir un bon resultat en els comicis, en els quals a priori és el favorit. «Confio que els ciutadans vagin a les urnes i dipositin el seu vot i facin possible el que s'ha estat perfilant, és a dir, un resultat molt fort per a l'SPD», ha dit el que ha estat vicecanceller i ministre de Finances del govern de Merkel.

Al seu torn, el candidat de la CDU, Armin Laschet, ha confiat també que «tots facin ús del seu dret a vot». «Avui no parlem els polítics, parlen els votants», ha afirmat.

Les darreres enquestes projecten que un 25% dels vots siguin per a l'SPD i un 23% per a la CDU-CSU. Es tracta d'un resultat molt ajustat, especialment tenint en compte el marge d'error de les enquestes. En aquests comicis, a més, s'ha disparat el vot per correu.

Merkel és la primera cancellera des del 1949 que no opta a la reelecció. En aquestes eleccions al Bundestag es presenten 6.211 candidats, dels quals només 2.024 són dones. A més, 47 dels 54 partits que hi participen ja ho havien fet abans.

Possibles coalicions
El sistema electoral alemany dificulta que s'assoleixin majories i, a més, es preveu que les eleccions donin un parlament més fragmentat que el que hi havia fins ara. És per aquest motiu que el més probable és que cap partit tingui la majoria suficient per fer canceller el seu candidat i, per tant, les formacions hagin de negociar entre elles.

Moltes són les possibles coalicions que poden haver després dels comicis i tot indica que hauran d'estar formades per tres partits. Fins ara, les dues coalicions de les quals més se n'ha parlat és la formada pels conservadors, els Verds i els liberals, o la composada pels socialdemòcrates, els Verds i els liberals.

Així, la qüestió és saber quin dels dos partits, l'SPD o la CDU, liderarà la coalició. També hi ha un altre possible acord per a un tripartit d'esquerres amb l'SPD, els Verds i Die Linke, però sembla menys probable que l'anterior.

Com funcionen les eleccions?
Els col·legis electorals obren a les vuit del matí i tanquen a les sis de la tarda. Com a Catalunya o l'Estat, els alemanys no elegeixen directament el canceller, sinó els membres del parlament, el Bundestag, que posteriorment serà l'encarregat d'elegir qui liderarà el govern. El mandat és per a un període de quatre anys. Per poder tenir representació a la cambra, els partits han de superar la barrera del 5% dels vots.

Un cop es distribueixen els escons, el partit amb més representants és l'encarregat de formar govern. Si cap partit té la majoria, comencen les negociacions entre les formacions per formar una coalició. En les passades eleccions els partits van necessitar cinc mesos per arribar a un acord. La coalició que en va resultar va ser entre la CDU i l'SPD.

L'ordre de les paperetes es basa en els resultats de les diferents formacions en les darreres eleccions. Les paperetes de votació tenen dues columnes. El primer vot, el de la columna esquerra, serveix per elegir un candidat de la circumscripció electoral del votant. A Alemanya hi ha 299 districtes electorals i qui obté la majoria de vots en un districte després del primer vot va a Berlín com a diputat escollit directament.

El segon, el de la banda dreta, el vot és per a un partit i la seva llista de candidats corresponent a l'estat federat. Amb aquest segon vot s'escullen 299 escons més. Els dos vots són independents, però el segon és una mica més rellevant perquè determina en gran part el nombre d'escons de cada partit.

Un Bundestag que no para de créixer
Una de les particularitats del Bundestag és que no té un nombre fix de diputats. La cambra té 598 escons als quals es poden afegir d'addicionals. Aquests diputats addicionals s'expliquen pels anomenats 'escons excedents', que s'atorguen quan un partit obté més escons directes en un estat federat dels que li correspondrien per la segona votació.

Aquests escons de més van sovint a parar a les grans formacions i alguns partits petits van portar la qüestió al Tribunal Constitucional, que l'any 2013 va declarar la llei electoral del moment inconstitucional i va demanar-ne una reforma. Com a conseqüència, es va preveure un mecanisme de compensació: el número de diputats s'incrementaria fins que s'assoleixi la proporció numèrica dels grups parlamentaris d'acord amb la segona votació. Amb aquestes compensacions, el Bundestag no ha parat de créixer. En aquesta legislatura la cambra ha tingut 709 escons.

Gairebé tres milions de nous votants
Per edat, la majoria de persones amb dret a vot en aquestes eleccions tenen 70 anys o més. Representen el 21,3% de l'electorat. El 19,6% de les persones amb dret a vot tenen entre 50 i 59 anys, el 16,9% entre 60 i 69% i el 14,3% tenen entre 30 i 39 anys. El 13,5% tenen entre 40 i 49 anys, l'11% entre 21 i 29 anys i el 3,4% entre 18 i 20 anys.

Gairebé tres milions de persones poden votar per primer cop en aquestes eleccions, el que representa un 4,6% del total de les persones amb dret a vot.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Alemanya vota el relleu a Merkel en unes eleccions amb un resultat incert
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes