Evitar la infecció del coronavirus i detenir així la seva transmissió és l'objectiu de la vacunes de segona generació contra la covid-19 que es desenvolupen en l'actualitat i es preveu que al llarg de 2022 puguin ser administrades, i que complementarien a les que ja s'estan inoculant.
El secretari de l'Associació Espanyola de Vacunología (AEV), Jose Antonio Forcada, assegura a EFE que les vacunes de les quals disposem redueixen el risc de malaltia greu però no impedeixen la infecció, que és el que es busca en les vacunes de segona generació.
En cas en aquest cas «reduiria enormement el risc de transmissió», afirma el també president de l'Associació Nacional d'Infermeria i Vacunes (ANENVAC).
Per part seva, Antonio Carmona, investigador de l'Àrea de Recerca en Vacunes (AIV) de Fisabio, assenyala que les anomenades vacunes de «segona generació» no seran millors o pitjors que les ja disponibles, sinó complementàries a les quals ja s'estan administrant.
Carmona, coordinador científic de COVIDRIVE, un projecte internacional que estimarà l'efectivitat de les vacunes enfront de la covid-19 a Europa, explica que algunes d'aquestes vacunes es basen en les mateixes plataformes tecnològiques que s'han emprat per a desenvolupar les vacunes de «primera generació».
Com a valor afegit, indica que algunes d'aquestes vacunes de «segona generació» mostren «potencial per a generar una resposta immunitària esterilitzant més significativa que les disponibles actualment, per la qual cosa sí que contribuirien a generar una protecció més efectiva contra la transmissió.
A més, subratlla d'aquestes vacunes la major disponibilitat de dosi a nivell mundial i que ajudessin a reforçar les respostes immunitàries d'aquells grups de població més vulnerables mitjançant el seu ús com a dosi recordatori, segons fonts de Fisabio.
Vacunes de segona generació
Les vacunes de segona generació estan en fase 3 en els seus respectius assajos clínics, i si l'Agència Europea de Medicaments (EMA) dóna una estimació positiva dels seus resultats d'eficàcia i seguretat en els pròxims mesos, alguna podria estar autoritzada al llarg del pròxim any.
A la Unió Europea, actualment estan baix revisió per la EMA les vacunes de Novavax (NVX-CoV2373), Sanofi Pasteur/*GSK (Vidprevtyn) i CureVac (CVnCoV).
Aquestes tres companyies formen part del projecte COVIDRIVE, que estudiarà l'efectivitat d'aquestes noves vacunes de la covid-19 a Europa quan siguin aprovades per al seu ús general.
Segons explica Carmona, la vacuna de CureVac funciona d'una manera similar a les de Pfizer i Moderna, ja que està basada en la tecnologia de l'ARN missatger embolicat en liposomes, i s'administrarà també en dues dosis separades per quatre setmanes.
La vacuna Novavax està basada en una plataforma tecnològica innovadora, en la qual s'integren petites proteïnes de la espícula del SARS-CoV-2 a nanopartícules, simulant l'estructura viral, i també requerirà dues dosis separades per tres setmanes de temps.
En el cas de la vacuna de Sanofi Pasteur, petites proteïnes imiten la composició i estructura del virus per a estimular la resposta immunològica de l'individu, i per a ella, GSK va aportar un compost químic que estimula encara més la resposta immunitària.
Per part seva, Forcada assenyala que la vacuna intranasal que desenvolupa l'equip del doctor Luis Enjuanes produeix una immunitat a la porta d'accés al tracte respiratori i protegirà contra la infecció i la transmissió del virus.
En aquest sentit, Carmona assenyala que la vacuna espanyola HIPRA mostra potencial per a generar una resposta immunitària esterilitzant més significativa que les disponibles actualment, per la qual cosa contribuirà a generar una protecció més efectiva contra la transmissió.
Segons Forcada, Moderna i Pfizer també treballen a millorar la seva vacuna per a intentar aconseguir que produeixin anticossos esterilitzants que impedeixin una infecció, actuant ràpidament de barrera, millorar la immunitat a llarg termini i que siguin actives enfront de totes les variants que pugui haver-hi del virus.
Dosi de record
Segons Carmona, a Espanya, donat l'alt percentatge de població vacunada, aquestes vacunes no seran destinades amb tota probabilitat a primeres o segones dosis, sinó que ajudaran a reforçar les respostes immunitàries d'aquells grups de població més vulnerables mitjançant el seu ús com a dosi recordatori.
Si bé encara està baix estudi, assenyala, aquesta combinació podria ajudar a activar respostes immunològiques complementàries i millorar la protecció contra la malaltia en aquests grups més susceptibles a perdre la immunitat amb el temps.
A nivell mundial, facilitaran un repartiment més eficient i equitatiu de les vacunes i es podrà prevenir, entre altres coses, l'aparició de noves variants en països que tenen ara una cobertura vacunal molt baixa.
Reptes per a la pròxima generació de vacunes
Carmona assenyala que un dels reptes als quals les vacunes enfront de la COVID-19 hauran d'enfrontar-se a mitjà termini són conferir una major immunitat esterilitzant per a ser més efectives a prevenir la transmissió.
Un altre serà que tinguin una major capacitat per a redissenyar-se ràpidament i amb això es pugui respondre més ràpidament a potencials noves variants, alguna cosa que serà més fàcil en comptar amb vacunes basades en ARN missatger, més senzilles de reformular.
Segons explica, podria fer-se de manera similar al que es fa actualment amb les vacunes de la grip, que es reformulen anualment en funció dels subtipus de grip circulants.
Un tercer repte, afirma, és que aquestes vacunes aconsegueixin als països en vies de desenvolupament de manera justa i equitativa per a evitar l'aparició de noves variants, i perquè d'aquesta forma «aconseguirem erradicar el virus de la faç de la Terra, o com a mínim, tenir-lo baix control».
Diari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.
