Diari Més

Salut

Desenvolupen uns nous fàrmacs que s'activen amb la llum i no tenen efectes secundaris

Es tracta d'un derivat de la morfina que no genera addicció, i d'un nou tractament contra la psoriasis

Equip de fotofarmàcia de l'IDIBELL.

Desenvolupen uns nous fàrmacs que s'activen amb la llum i no tenen efectes secundarisIDIBELL

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de l'Hospital de Bellvitge i de la Universitat de Barcelona han desenvolupat dos nous fotofàrmacs, medicaments sensibles a la llum que permet activar-los on, quan i amb la intensitat necessària i que eviten els efectes secundaris.

Es tracta d'un derivat de la morfina que no genera addicció, i d'un nou tractament contra la psoriasis.

La fotofarmacologia és una àrea emergent de la ciència que es basa en el desenvolupament de fàrmacs fotosensibles, és a dir, fàrmacs activables amb la llum.

Aquesta tecnologia innovadora combina els fàrmacs amb molècules que fan d'interruptors i modifiquen l'estructura, i per tant l'activitat biològica, amb la llum, la qual cosa permet activar-los en el lloc, moment i intensitat desitjada, focalitzant la seva acció i evitant efectes secundaris per la seva acció no desitjada en altres teixits.

El grup de recerca en Neurofarmacologia i Dolor de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l'Institut de Neurociències (UBNeuro) de la Universitat de Barcelona (UB), liderat per Francisco Ciruela, acaba de desenvolupar un derivat fotoactivable de la morfina i un fotofàrmac per a tractar localment la psoriasis.

La morfina, i els altres derivats dels opiacis, actualment són els tractaments més potents per a pal·liar el dolor, i, encara que són molt efectius, la majoria presenten greus efectes secundaris com a addició, dependència o desenvolupament de toleràncies que obliguen a augmentar les dosis.

L'equip de Pruna, en col·laboració amb Amadeu Llebaria (IQAC-CSIC), han dissenyat, sintetitzat i caracteritzat un derivat fotosensible de la morfina que es pot activar localment a través de la llum amb gran precisió i que ja han provat amb èxit en ratolins, en els quals no ha causat dependència, segons els investigadors, que han publicat el seu treball en la revista «British Journal of Pharmacology».

«La fotofarmacología ens ha permès crear una aproximació terapèutica basada en opiacis amb una relació risc-beneficio molt òptima i la morfina fotosensible ha demostrat una eficàcia analgèsica igual d'efectiva que l'original però evitant l'addició, la tolerància i els efectes secundaris generals que solen causar els derivats dels opiacis», ha resumit Pruna.

Els investigadors també han presentat a la revista «Pharmacological Research» una solució per a la psoriasis basada en la fotofarmacología.

En aquest cas, han dissenyat, en col·laboració amb Kenneth Jacobson (NIDDK, NIH, Bethesda, els EUA), una molècula activable amb la llum que s'uneix al receptor d'adenosina A 3 induint un potent efecte antiinflamatori.

La psoriasis és una malaltia crònica de la pell que afecta el 2% de la població i es manifesta principalment per símptomes cutanis com a sequedat, picor, pell escatosa, taques i plaques, provocats per la sobreproliferación d'unes cèl·lules de la pell i per una mala resposta immunitària.

Els tractaments disponibles s'enfoquen principalment a pal·liar els símptomes, no la causa de la malaltia, i en els casos més greus s'utilitzen tractaments moduladors del sistema immunitari que tenen greus efectes secundaris a causa de la immunosupressió generalitzada.

«Aquest fotofàrmac és capaç de prevenir els símptomes de la psoriasis en ratolins, i a més, el seu fotoactivación local en la pell afectada, evita l'aparició d'efectes secundaris derivats del potencial antiinflamatori sistèmic del fàrmac», ha comentat l'investigador Marc López-Cano.

També els mateixos investigadors han desenvolupat un derivat fotoconmutable de l'adenosina, en col·laboració amb Dirk Trauner (Department of Chemistry, Nova York University, Nova York), que ha permès mapear la contribució dels diferents receptors d'adenosina en la transmissió del dolor.

tracking