Els videojocs ja no són exclusius per a nens

«Potser cal seguir amb un procés de maduració que deixi d'associar el videojoc a alguna cosa per a nens», segons ha dit a Efe Joan Arnedo, director del màster de Disseny i Programació de Videojocs de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb motiu de la celebració aquest diumenge, 29 d'agost, del Dia Mundial del Videojoc.

L'expert, que defensa que els videojocs poden contribuir a desenvolupar habilitats com la percepció espacial, rebutja de ple la vinculació que fan alguns entre videojocs i violència i l'atribueix al fet que «qualsevol fenomen que causi furor entre els joves o els més petits sempre es mira amb lupa».

Explica que part del problema ve donat perquè els videojocs van néixer com un producte pensat per als menors: «En la seva concepció com a producte comercial fa quaranta anys, van néixer pensats per als nens, com una joguina, i encara queda aquesta visió en la societat a pesar que ja no és certa».

Aquest és el motiu pel qual, segons Arnedo, continua havent-hi encara «una certa hipersensibilitat respecte a altres mitjans com poden ser el cinema o les sèries», fins i tot quan ja existeix un mecanisme de recomanació per edats per als videojocs, el mateix que passa amb altres productes audiovisuals.

Segons experts, l'associació entre violència i videojocs no està avalada per la ciència, i estudis com el dut a terme per l'investigador Christopher Ferguson van buscar la connexió de la violència en els mitjans amb la vida real comparant aquesta evolució de la violència al cinema i els videojocs amb les xifres de crims.

La recerca va demostrar que a mitjan segle XX es podien observar relacionscorrelacionalesde petites a moderades entre la violència cinematogràfica i les taxes d'homicidi als Estats Units, però aquesta tendència va revertir a la fi del segle, amb taxes de violència cinematogràfica inversament relacionades amb les taxes d'homicidi.

L'estudi conclou que «el consum social de la violència en els mitjans no prediu un augment de les taxes de violència social», conclusió similar a la d'un altre treball publicat enTheRoyalSociety, que després de revisar fins a 28 estudis diferents que relacionaven als videojocs amb la violència va demostrar que el valor estadístic d'aquests no era significatiu.

La professora del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, GiselaVaquero, també defensa que aquests «milloren la capacitat de reacció i permeten aprendre conductes col·laboratives o a treballar en equip, però també es poden usar els videojocs per a aprendre història, art, matemàtiques, música o idiomes».

«En els jocs d'estratègia aprens a gestionar recursos i equips i estratègies que et poden ser útils en la teva vida diària, en els de puzles aprens lògica, matemàtiques i aptituds com la paciència, en els de simulació a cuidar animals, plantes i decoració d'interiors, en els jocs de rol aprens a posar-te en el paper d'una altra persona», afegeix Vaquer.

Una recerca publicada en 2019 en «ComputersinHumanBehavior»conclou que les noies aficionades als videojocs tenen tres vegades més possibilitats d'estudiar carreres científiques que les no jugadores.

Arnedo afegeix que els videojocs poden contribuir a desenvolupar des d'habilitats com la percepció espacial fins a eines com l'autoorganització o la resiliència i l'aprenentatge dels errors, «ja que en el joc un error no és un fracàs humiliant, és una clara invitació a millorar».

«Això no significa que si jugues a videojocs ja està, seràs millor, sinó que dependrà del tipus de joc i de com es canalitzi i enfocament l'esforç», puntualitza.

Aquests experts sostenen que els videojocs són eines útils per a l'aprenentatge i l'avaluació de competències, però la veritable clau està a conèixer l'aplicació correcta d'aquestes eines.