Experts en salut pública de tota la UE creuen que la resposta comunitària a la pandèmia podia haver estat més eficaç
Els interessos nacionals a curt termini van dificultar la presa de mesures des d'Europa, afirmen
Europa registra un repunt de casos de la covid-19 a l'inici de l'any
L'interès particular dels diferents països de la Unió Europea va impedir una gestió de la pandèmia de SARS-CoV-2 a nivell comunitari més eficaç i eficient. És la conclusió que es desprèn d'un treball publicat en la revista especialitzadaFrontiersofPublicHealthen el qual els autors entrevisten 18 experts en Salut Pública de diferents països que conformen l'ens supranacional i de la Comissió Europea, amb l'objectiu d'extreure lliçons per a gestionar pandèmies en el futur.
En particular, els autors argumenten que la resposta comunitària podria haver estat més ràpida i eficaç, però que la «feble posició» del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC)i delDirectoradoGeneral per a la Seguretat Sanitària i Alimentària per a «contribuir a la resposta» a la pandèmia va ser «dolorosament òbvia» per «un mandat feble i inconsistent en matèria de salut» per a les institucions europees.
Més concretament, els entrevistats van estar d'acord que els interessos polítics a curt termini a nivell nacional i la fragmentació i falta de lideratge de les institucions Europees va dificultar la possibilitat d'una resposta més coordinada i efectiva.
Amb tot, aquests experts també reconeixen com a positius els esforços per implementar mesures preventives (assenyalant com a exemple els tancaments fronterers) i per comprar i negociar vacunes des d'abans fins i tot que estiguessin desenvolupades, fins i tot quan van opinar que això últim podria haver-se aconseguit encara més ràpid. Tanmateix, molts dels entrevistats creuen que va haver-hi una sorprenent falta de confiança i transparència entre estats, concretament a l'hora d'aplicar les regulacions de sanitat internacionals marcades des de l'OMS.
Més enllà d'això, argumenten fins i tot que les mesures a curt termini (a vegades contradictòries) que es van aplicar en els diferents països van crear confusió entre els ciutadans, fins al punt que podrien haver afeblit la confiança pública en les autoritats sanitàries tant a nivell nacional com comunitari.
Cal assenyalar que les entrevistes presentades en aquest treball es van realitzar al final de la primera ona de la pandèmia, per la qual cosa els autors admeten que serà convenient complementar les seves conclusions amb les extretes d'entrevistes posteriors. De la mateixa forma, reconeixen que només s'ha entrevistat experts en salut pública, per la qual cosa tenir en compte també punts de vista polítics podria ajudar a formar una idea més completa sobre la gestió de la pandèmia de coronavirus a nivell comunitari.
En qualsevol cas, conclouen que la seguretat sanitària global ha de convertir-se en un aspecte prioritari en les agendes polítiques dels estats membres, per a poder treballar en la millora de la coordinació dels diferents sistemes sanitaris i el reforç dels sistemes de vigilància, fins i tot implementant alguns d'ells en l'àmbit transfronterer.