Diari Més

Societat

Una incontrolable plaga de ratolins devasta cultius a Austràlia

Els pagesos de la zona ja venen de patir incendis, sequeres i inundacions

Imatge de cadavers de ratolins amuntegats a la zona de Nova Gal·les del Sud.

Una incontrolable plaga de ratolins devasta cultius a AustràliaEfe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Una incontrolable plaga de ratolins, considerada com una de les pitjors en les últimes dècades a Austràlia, està arrasant des de fa setmanes cultius i ha portat al límit als agricultors del país, que encara no aixequen cap després de patir de manera consecutiva devastadors incendis, sequeres i inundacions.

Aquests ratolins apareixen per qualsevol lloc: en els armaris de rebost, en els sostres i parets de les cases; també corren pels llits en les quals dormen els grangers, que es passen hores col·locant paranys o netejant els cadàvers d'aquests animals, segons mostren diversos vídeos i fotografies publicats a les xarxes socials.

Però a més, aquests agricultors i ramaders de l'àrea rural de Nova Gal·les del Sud i de la zona meridional de l'estat limítrof de Queensland, han de fer front a la contaminació dels aliments dels seus animals i a l'increment de les infeccions de leptospirosis, malaltia infecciosa que es transmet amb aigua contaminada per l'orina dels animals infectats.

«És una crisi econòmica i sanitària. Des de la contaminació del menjar i l'aigua pels ratolins, fins a les malalties que propaguen, aquesta plaga està afectant més que els cultius, sense esmentar l'estrès que causa», va dir aquesta setmana la directora executiva de l'Associació de Dones Rurals de la regió, Danica Leys.

Una tragèdia després d'una altra

Per a combatre la plaga, els grangers, que encara no es recuperen de la pitjor sequera, el pitjor incendi i les pitjors inundacions en dècades en l'est d'Austràlia, han d'invertir gairebé 11.000 euros en raticides per a cobrir una àrea de 1.000 hectàrees abans de començar a sembrar.

«En moltes àrees, els grangers ja estan en la seva tercera o quarta ronda de verí i els costos s'incrementen sense que es tingui una solució a la vista», va assenyalar recentment el president del comitè de Grans de NSW Farmers, Mattew Madden.

La plaga de rosegadors, que es dóna en plena tardor austral i de la qual no es tenen dades sobre els costos per a l'economia, ja ha obligat a un 40 per cent dels agricultors de Nova Gal·les del Sud a reduir l'àrea dels seus cultius, segons una recent enquesta del sector.

I és que els ratolins poden causar danys durant totes les fases de creixement dels cultius com són la dels cereals, així com les llenties i altres llegums.

També afecten les reserves de gra i farratge per a alimentar al bestiar, mentre que la presència de la femta dels rosegadors en els productes de consum humà provoquen el rebuig dels compradors.

Com posar napalm als ratolins

Per a mitigar la crisi, el govern de Nova Gal·les del Sud va anunciar aquest dijous un paquet de 32 milions d'euros mitjançant el qual es proveirà de manera gratuïta els damnificats amb verí i tractament de grans.

El govern estatal també ha buscat l'aprovació urgent de l'ens regulador per a l'ús del potent raticida bromadiolone, un químic que per al seu ministre d'Agricultura, Adam Marshall, és com posar «napalm als ratolins», segons declaracions recollides per la cadena local ABC.

El ratolí domèstic, que pot donar a llum a una ventrada de sis a deu cries cada 19 a 21 dies, «està molt ben adaptat a les condicions australianes, i pot sobreviure durant llargs períodes de sequera i prosperar quan hi ha molt de menjar i humitat», segons va indicar l'expert de l'agència governamental científica CSIRO, Steve Henry en la revista The Conversation.

«Quan les condicions climàtiques són favorables per a la producció de cultius, també ho són per a la cria de ratolins. I els ratolins es reprodueixen amb una rapidesa alarmant», va agregar.

El primer registre d'una plaga de ratolins a Austràlia es va registrar a la fi del segle XIX, encara que, segons CSIRO, la major va passar en 1993, quan els costos van ascendir a uns 61 milions de euros.

tracking