Què és l'epigenètica i com explica que els fills heretin els traumes dels pares?

Els efectes traumàtics patits per una generació es poden transmetre, genèticament, a la següent? Això és el que es determina amb l'epigenètica.

Per a intentar esbrinar en què consisteix cal posar com a exemple un fet històric relativament contemporani. Ho explica l'edició digital de BBC News: Al final Guerra Civil dels Estats Units, les condicions en els camps de presoners de guerra de la Confederació estaven en el seu pitjor moment.

Va haver-hi tal amuntegament en alguns campaments que la xifra de morts de presos es va disparar. Per a molts dels que van sobreviure, l'esquinçadora experiència els va marcar per a tota la vida.

Quan la guerra va acabar, van tornar a les seves llars amb problemes de salut, pitjors perspectives laborals i menor esperança de vida.

Però l'impacte de tots aquests problemes no es va limitar únicament als qui els van sofrir en primera persona. Els efectes es van estendre als fills i els néts dels presoners, en una herència que semblaven passar a través de la línia masculina de les famílies.

Si bé els fills i néts no van estar en cap camp de presoners de guerra, i malgrat que no els va faltar de res durant la seva infància, van patir taxes de mortalitat més altes que la resta de la població en general. Pel que sembla, els presoners van transmetre part del seu trauma als seus descendents.

Però a diferència de la majoria de les malalties hereditàries, això no es va produir a conseqüència de mutacions en el codi genètic.

Els investigadors van analitzar un tipus d'herència molt més fosca: com les coses que li passen a algú al llarg de la seva vida poden canviar la forma en què s'expressa el seu ADN, i com aquest canvi pot transmetre's a la següent generació.

Aquest és el procés anomenat científicament epigenètica, on la llegibilitat o expressió dels gens es modifica sense que es produeixi un canvi en el codi de l'ADN. És a dir, existeixen petites etiquetes químiques que s'agreguen o eliminen del nostre ADN en resposta als canvis en l'entorn en el qual vivim.

Aquestes etiquetes activen o desactiven els gens, possibilitant l'adaptació a les condicions de l'entorn sense causar un canvi més permanent en els nostres genomes.

El fet que aquests canvis epigenètics puguin transmetre's a les generacions posteriors tindria unes implicacions enormes. Suposa que les experiències viscudes per una persona, especialment les traumàtiques, tindrien un impacte molt real en el seu arbre genealògic.

Existeix un nombre creixent d'estudis que donen suport a la idea que els efectes d'un trauma poden transmetre's a les següents generacions a través de l'epigenètica. En els campaments de la Confederació, aquests canvis epigenètics van ser el resultat de l'amuntegament extrem, el deficient sanejament i la desnutrició.

Segons explica BBC News en el seu article, els homes van haver de sobreviure amb petites racions de blat de moro, i molts van morir de diarrea i escorbut.

«En aquest període d'inanició intensa, els homes es van tornar esquelets errants», diu l'autora de l'estudi Daura Costa, economista de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles.

Costa i els seus col·legues van estudiar els expedients mèdics de gairebé 4.600 nens els pares dels quals havien estat presoners de guerra i els van comparar amb els de més de 15.300 nens de veterans de guerra que no havien estat capturats.

Els fills dels primers tenien una taxa de mortalitat un 11% més alta que els fills de veterans que no van ser presoners. Els investigadors van trobar que altres factors, com l'estat socioeconòmic del pare i el treball i l'estat civil del fill, no podrien explicar aquesta major taxa de mortalitat.

Aquestes majors taxes de mortalitat es van deure principalment a majors ràtios de mort per hemorràgia cerebral.

Els fills dels veterans de guerra que havien estat presoners també eren lleugerament més propensos a morir de càncer. Tanmateix, les seves filles semblaven ser immunes a això.

Aquest patró inusual lligat al gènere de la descendència va ferpensar els investigadors que aquestes diferències de salut eren provocades per canvis epigenètics. Però, primer, Costa i el seu equip van haver de descartar que fos un efecte genètic.

Els nens nascuts abans i després de la guerra havien de tenir la mateixa probabilitat de reducció en l'esperança de vida. Però «si mires dins de les famílies, només hi ha efectes entre els fills nascuts després, però no abans de la guerra», diu l'experta a BBC News.

Així que una vegada descartades les causes genètiques, l'explicació més plausible que quedava era un efecte epigenètic.

«La hipòtesi és que hi ha un efecte epigenètic en el cromosoma Y», indicava Costa.