x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
22.69 º
18.504 Km/h
Seguretat
En ser arrestat estava ultimant l'atac contra una coneguda empresa de paqueteria.

Detingut un hacker de 16 anys que atacava entitats públiques i privades

En ser arrestat estava ultimant l'atac contra una coneguda empresa de paqueteria.

Pixabay

Es busquen «hackers»

Les empreses de ciberseguretat s'han convertit en una necessitat, ara, busquen contractar professionals

Actualitzada 10/04/2021 a les 11:15

«Cacem on podem, aixecant les pedres i buscant en el desert si fa falta». José Rosell té una empresa de 450 treballadors i li costa trobar empleats. Es dedica a la ciberseguretat, una professió amb molta demanda, poca oferta i menys atur.

Salvaguardar la seguretat en internet és una necessitat relativament nova que ha sofert una explosió en els últims anys, avivada per la pandèmia. Un nínxol d'ocupació on es rifan als professionals, els «pesquen» des de l'estranger i en el qual les universitats es van posant a poc a poc les piles.

El fenomen traduït en dades apuntala el que perceben empresaris, professors i treballadors. Segons l'estudi de 2020 de referència en aquest camp, el del consorci estatunidenc ISC, a Espanya hi ha actualment al voltant de 29.000 professionals en ciberseguretat, però es necessiten quatre vegades més, 122.000.

I això té una conseqüència: «Estem lluitant pel talent sense embuts, com podem», reconeix a Efe Rosell, soci director de S2 Grup, una empresa espanyola fundada en 2004 que ha hagut de crear una «universitat interna» per a formar a experts i pescar així en el seu propi calador.

La diuen Enigma i en ella els seus empleats ensenyen durant un any a acabats de llicenciar de carreres tècniques, sobretot enginyeries. «Ens hem quedat amb el cent per cent» d'aquests becaris-alumnes, explica l'empresari, per a qui les universitats no donen a les empreses els especialistes que necessiten. «Falta talent per tot arreu».

La pandèmia, disparadora d'atacs
Parlar de ciberseguretat, resumeix Rosell, és pensar en com «abusar» de la tecnologia, que és precisament el que fan «els dolents», per a poder lluitar contra ells, en un context on els atacs per internet no baixen sinó tot el contrari.

«Amb el teletreball, de la nit al dia és com si haguéssim obert les portes de les nostres cases i les deixéssim obertes de bat a bat. Què fa llavors un lladre? No dóna proveïment, no té recursos, estan encolant els objectius», il·lustra.

Els atacs s'han anat refinant i redirigint al llarg dels anys, apunta Victor Villagrá, dedicat a formar «hackers» com a director del Màster en Ciberseguretat de la Universitat Politècnica de Madrid.

Tot va començar, recorda, amb la criptografia (xifratge de les comunicacions) com una branca gairebé «esotèrica» de les matemàtiques, fins que va fer eclosió internet i es van començar a atacar ordinadors per a robar informació.

I tot va canviar a partir de 2010, quan l'Iran va sofrir un atac històric que va aconseguir inutilitzar les seves centrals nuclears. Es podien manipular ordinadors connectats a infraestructures crítiques i convertir en palpable una amenaça fins llavors més etèria.

«El paper del 'hacker' romàntic ja no existeix, ara són atacs de grups organitzats criminals amb, per exemple, 'ransomware', i també atacs governamentals amb motius estratègics o polítics», resumeix el professor.

Teletreballant des d'Espanya
Per a combatre'ls, Villagrá forma a uns 30 alumnes a l'any, amb una demanda de places quatre o cinc vegades el número d'admesos. La seva universitat és una de les quals ofereixen 71 postgraus en aquesta matèria, encara que tant ell com Rosell indiquen que la ciberseguretat hauria de ser una assignatura troncal en les carreres tècniques.

El professor opina que davant l'alta demanda d'aquests experts, les empreses encara tenen camí que recórrer. Alguns dels seus departaments de recursos humans, diu, els seleccionen amb llargs processos que inclouen test psicotècnics i entrevistes -«com si fossin programadors»- i sous poc competitius.

«Es tiren cap endarrere i es van a una empresa suïssa que els fa un examen tècnic i ja està, i a més els paga el quàdruple de sou», lamenta recordant el cas real d'un alumne seu.

Els experts espanyols, diu, són «tot terrenys» amb una bona base tècnica, però el sou és «clau», més encara ara que els contracten empreses estrangeres teletreballant des d'Espanya.

En això coincideix Rosell i deixa caure una reflexió: «Haurem d'espavilar com a país. El problema no és només de les empreses que ens dediquem a això, sinó quant estan disposats a pagar els clients d'Espanya».

Sense por a l'atur
Una d'aquestes expertes que es rifan les empreses, i a més l'excepció en ser dona en un món amb un 75% d'homes, és Esperanza Zamora, de 25 anys, que va cursar el màster de Villagrá fa dues edicions. Va estudiar Telecomunicacions en la Politècnica de Madrid, però la carrera no li agradava. La ciberseguretat, en canvi, sí que la «cridava».

«Uns mesos abans d'acabar el màster em vaig posar a buscar i de seguida vaig trobar, de fet vaig trobar en l'empresa en la qual volia treballar, i vaig signar el contracte», recorda. Tots els seus companys han sortit col·locats.

Reconeix que és una privilegiada. «No puc queixar-me perquè altres sectors ho han notat més. Tinc amics que han perdut el treball o el tenen molt difícil. Jo no tinc por de quedar-me sense treball i es que si em poso a buscar tinc moltes opcions, és una tranquil·litat».

A ella també la tentan periòdicament per internet empreses nacionals i estrangeres, en una professió en la qual, això sí, no pots acomodar-te perquè cal estar constantment aprenent. «Si no, et quedes enrere».

Espanya, en primera fila
Una manera d'aconseguir que es quedin, comenta Rosell, és millorant la seva flexibilitat laboral i, sobretot, mantenint-los motivats amb projectes interessants. I és que són perfils amb «molta curiositat», apunta Sara García, responsable de Talent de l'Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe).

Perquè encara que es tingui la idea que l'«hacker» és aquest xaval solitari, fosc i amb caputxa, la realitat no s'assembla a aquest estereotip. «Som gent molt normal, passem hores davant d'un ordinador, però qui no ho fa avui dia?», diu García.

I la raó per la qual estan tan demandats és simple. «La ciberseguretat ja no es considera una despesa, sinó una inversió. Un 60% de les pimes que reben un ciberatac no es reposen i han de tancar», apunta la responsable del Incibe.

Espanya està, destaquen tots els consultats, molt ben situada en aquest camp. De fet és el setè país del món en grau de compromís enfront d'aquest problema, segons l'Índex Global de Ciberseguretat de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU).

Una «oportunitat d'or», diu Rosell, per a aconseguir ser líders mundials en una disciplina tan avançada, que necessita produir més experts i, sobretot, saber retenir-los.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Es busquen «hackers»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes