x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
21.95 º
27.792 Km/h
La pandèmia del coronavirus
Imatge d'arxiu de vacunes d'AstraZeneca.

La suspensió d'AstraZeneca, material pels antivacunes

Imatge d'arxiu de vacunes d'AstraZeneca.

El conflicte amb AstraZeneca agreuja els problemes de la campanya de vacunació europea

Experts consultats per l'ACN apunten a la insuficient capacitat europea per produir vaccins com a obstacle principal

Actualitzada 20/03/2021 a les 10:04

El conflicte de la Unió Europea amb AstraZeneca pel subministrament de vacunes ha obert un debat sobre els problemes en la campanya de vacunació europea. Quan queda poc per complir tres mesos des de la seva arrencada, només un 9,8% d'adults ha rebut la primera dosi. Els experts consultats per l'ACN atribueixen la «lentitud» a l'insuficient finançament europeu dedicat a crear capacitat de producció. L'economista del Bruegel Niclas Frederic Poitiers nega que els retards d'AstraZeneca en siguin la causa principal. «És una distracció del problema real, la producció», apunta. L'experta en salut del European Policy Center, Simona Guagliardo, afegeix que produir en massa la vacuna en tan poc temps «és una tasca enorme per al sector privat».
 
A banda de la controvèrsia comercial, AstraZeneca també ha estat aquesta setmana en el punt de mira per l'aturada de la seva vacuna a la majoria de països de la UE per un grup reduït de casos de trombosi que finalment l'Agència Europea del Medicament ha descartat com a efectes secundaris, si bé continua investigant alguns casos «estranys» molt minoritaris.


«Aturar la vacunació va ser una decisió política, però no geopolítica, no té res a veure amb el Regne Unit», remarca l'experta, que ho veu com una mesura de precaució dels governs per «gestionar els dubtes» dels ciutadans sobre les vacunes.

Com va la vacunació a la UE?
Fins aquesta setmana la UE ha rebut gairebé 70 milions de vacunes, de les quals s'han administrat 51 milions. Aquestes han servit per posar la primera dosi a un 9,8% de la població adulta de la UE i per immunitzar completament a un 4,2% dels majors de 18 anys.

La Comissió Europea calcula que a finals de març s'hauran repartit 106 milions de dosis. D'aquestes, 66 milions corresponen a Pfizer-BioNTech, 30 milions a AstraZeneca i 10 milions a Moderna. Segons l'executiu europeu, tant Pfizer-BioNTech com Moderna han complert amb els compromisos, però no AstraZeneca, que hauria d'haver entregat 90 milions de dosis en els últims tres mesos.

Malta (18,3%) i Hongria (16,6%) van per davant en l'administració de les primeres dosis. El govern de Viktor Orbán està administrant l'Sputnik i la xinesa Sinopharm, malgrat que no estan avalades per l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès). Espanya està una mica per sobre de la mitjana europea amb un 10,2% de la població vacunada amb una dosi. Més o menys tots els països europeus, excepte Malta (8,1%) han posat la segona dosi a un 4% de la població adulta.

Com va la vacunació al món?
Israel clarament lidera la campanya de vacunació contra la covid-19 amb un 50,9% de la població totalment vacunada. La segueixen Xile (13,1%), Bahrain (13,1%) i els Estats Units (12%), segons dades del portal Our Data in the World d'Oxford basades en població global. La UE ha vacunat totalment a un 3,6% de tota la població.

El Regne Unit ha prioritzat l'administració de la primera dosi aprofitant que la vacuna d'Oxford-AstraZeneca permet posar la segona dosi fins 12 setmanes després de la primera, que proporciona un cert nivell de protecció. Per això, és el segon país del món on més persones l'han rebut, un 37,2%. En canvi, només un 2,6% de la població al Regne Unit està completament vacunada.

A Rússia, Brasil i l'Índia menys d'un 2% de la població està completament vacunada, mentre als països més pobres fa poques setmanes que van poder començar a vacunar.

Problemes a la UE
Els experts consultats per l'ACN assenyalen la capacitat de producció a la UE com el problema principal que ha dificultat l'arrencada de la campanya de vacunació i no pas l'estratègia de compra de les vacunes. L'economista del centre Bruegel Niclas Frederic Poitiers veu un «encert» que la UE optés per una cartera de vacunes diversificada i per comprar de forma centralitzada per evitar una competició interna al bloc europeu.

Per contra, lamenta que no apostés més per les vacunes de nova tecnologia i, sobretot, que no invertís abans en la creació de capacitat productiva de la vacuna de Pfizer-BioNTech i Moderna, especialment quan a la tardor es va començar a veure que serien les primeres a tenir èxit.

«La UE ha posat menys diners sobre la taula i més tard», conclou Poitiers, lamentant que s'hagi centrat massa a aconseguir «preus baixos» en la negociació, però no en culpa únicament a la Comissió Europea perquè tots els governs tenien un representant a la taula. L'experta en salut del European Policy Center, Simona Guagliardo, no només creu que sigui una qüestió de diners i diu que produir en massa en tan poc temps «és una tasca enorme per al sector privat»: «A la pràctica no és tan fàcil crear aquesta capacitat de producció».

Ellen 't Hoen, advocada i activista per l'accés als medicaments, creu que la UE ha actuat més «lentament», mentre que el Regne Unit ha anat «molt ràpid» en la producció i distribució de la vacuna. Per contra, Poitiers pensa que la UE, formada per 27 països, s'hauria de comparar més amb els Estats Units i menys amb el Regne Unit. Així, afirma que Washington va apostar abans per les vacunes de nova tecnologia, mentre que la Brussel·les va posar més èmfasi en les tradicionals com la d'Oxford. D'aquí, el disgust per no poder comptar amb AstraZeneca com a principal proveïdor.

Ara bé, Poitiers veu sobrevalorat el conflicte amb AstraZeneca i creu que és un error atribuir-li el ritme actual de vacunació. «És una distracció del problema real, la producció», apunta, argumentant que les dosis fabricades al Regne Unit «no marquen la diferència» pel que fa a les necessitats dels 27 estats membre de la UE.

Les exportacions
Poitiers remarca que la UE és la «més oberta» ara mateix a l'hora d'exportar vacunes. «Ni els Estats Units ni el Regne Unit estan exportant ara mateix», recorda. Si bé els Estats Units tècnicament no restringeix exportacions de vacunes, Poitiers assegura que el govern estatunidenc ha exigit a Pfizer-BioNTech i Modern que prioritzin els seus encàrrecs. En el cas del Regne Unit, no s'atreveix a fer la mateixa afirmació perquè no ha sortit a la llum si hi ha un acord similar.

De totes maneres, Poitiers no creu que restringir les exportacions sigui la solució perquè les cadenes de producció són globals i complexes. Una posició que també compareix Guagliardo, si bé ella defensa que la UE pugui tenir un «mecanisme de transparència» per controlar el flux de vacunes que s'exporten.

L'aturada d'AstraZeneca
«Aturar la vacunació va ser una decisió política, però no geopolítica, no té res a veure amb el Regne Unit», remarca l'experta en salut del European Policy Center, Simona Guagliardo. Segons ella, la majoria de governs a la UE van adoptar una mesura de precaució per «gestionar els dubtes» dels ciutadans sobre les vacunes.

«El problema és que al final podria haver fet més mal que bé», tem Guagliardo, ara que l'EMA ja ha descartat les trombosis com a efecte secundari, si bé continua investigant un reduït grup de casos «estranys» de coagulació en la sang.

Guagliardo insta els governs europeus a confiar en el sistema de vigilància farmacèutica. «Tant l'EMA com l'OMS van recomanar continuar vacunant mentre s'investigaven els casos», recorda.

Millores a la primavera
Malgrat els problemes inicials, Poitiers veu que s'estan superant i que en els pròxims mesos s'accelerarà la vacunació. «Si mires a nivell global, anem pel bon camí», defensa. Ara bé, també pronostica que amb l'arribada de més vacunes a partir de la primavera podrien sorgir altres problemes en l'administració, per exemple, que hi hagi gent reticent a posar-s ela vacuna.

El bloc europeu té com a objectiu haver vacunat el 70% dels ciutadans a finals de setembre
Brussel·les espera que més de la meitat dels ciutadans adults de la Unió Europea estiguin vacunats «a finals de juny» i avançar així en l'objectiu d'haver vacunat el 70% de la població a finals d'estiu. La Comissió Europea espera poder accelerar la vacunació a partir de l'abril amb l'augment d'entregues de Pfizer-BioNTech, amb qui confia per suplir el buit que deixa AstraZeneca.

Entre abril i juny n'haurien d'arribar uns 360 milions, que se sumaran als més de 100 milions de dosis del primer trimestre de l'any. En concret, l'executiu europeu preveu rebre 200 milions de Pfizer-BioNTech, 70 milions d'AstraZeneca, 55 milions de Jonhnson & Johnson i 35 milions de Moderna. Tenint en compte que la vacuna Janssen és unidosi, a finals de juny uns 255 milions de persones haurien d'estar immunitzades. Això representa més d'un 50% de la població de la UE.
Temes relacionats
Comenta el contingut : El conflicte amb AstraZeneca agreuja els problemes de la campanya de vacunació europea
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes