x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
26.66 º
9.252 Km/h
Tecnologia
Vista del delta en el cràter Jezero a Mart, capturada des del rover Perseverance.

Per què seria bona notícia que no hi hagués vida en Mart ni n'hi hagués hagut mai?

Vista del delta en el cràter Jezero a Mart, capturada des del rover Perseverance.

NASA

Per què seria bona notícia que no hi hagués vida en Mart ni n'hi hagués hagut mai?

El rover 'Perseverance' que va aterrar al cràter Jezero té l'objectiu d'investigar si hi ha hagut vida al planeta vermell
  • Redacció

Actualitzada 14/03/2021 a les 21:00

El 18 de febrer de 2021 va aterrar en el cràter Jezero de Mart el rover Perseverance, que estudiarà la composició de roques, el subsòl i el clima. Aquest va ser el primer èxit de la missió Mars 2020 i el seu desenvolupament va comptar amb participació espanyola: MEDA és una estació ambiental desenvolupada pel Centre d'Astrobiologia (CSIC-INTA). Segons afirma Cessar Menor-Salven, professor de la Univerisdad d'Alcalá en 20minutos.

L'arribada de Perseverance ha avivat el debat sobre si hi ha o va haver-hi vida en Mart, i la seva habitabilitat present o passada. 'Habitabilitat' no vol dir que els humans puguem construir una casa allí, sinó que defineix les condicions geoquímiques i ambientals favorables per a l'origen i evolució de la vida. Entre els objectius de la missió està estudiar l'habitabilitat i la cerca d'evidències de vida microbiana antiga.

Avui dia, per la qual cosa sabem, és improbable que en Mart hi hagi vida. Pensem en la del nostre planeta: durant la major part de la seva història, la Terra va estar habitada només per microorganismes. L'evolució va necessitar uns 3 400 milions d'anys perquè sorgissin plantes i animals. Té sentit assumir que, d'haver existit vida en Mart, aquesta era microbiana.

En l'exploració espacial prenem com a referència la vida terrestre actual, perquè no coneixem una altra. L'inconvenient és que, si no es veuen evidències de vida marciana (una cosa probable), ens preguntarem si és perquè no sabem què buscar exactament.

Quines evidències de vida busquem?
La ubicació del Perseverance no és casual. Si volem buscar evidències de vida, hem d'anar a un lloc favorable. En el cràter Jezero podria haver estat aquest lloc: el delta de la desembocadura d'un riu. Però, que hi hagi evidències que l'aigua va formar paisatges familiars, amb els seus rius i valls, no implica que hi hagi hagut vida. Cal buscar les evidències.

Per a la cerca, el Perseverance està equipat amb SHERLOC, un instrument capaç de trobar molècules orgàniques. No obstant això, hem de diferenciar entre «molècula orgànica» i «biofirma orgànica» o «biomarcador». Les molècules orgàniques podrien ser un indici de vida, però, compte: en realitat, poques ho són. A aquestes les cridem biomarcadors.

Per a entendre-ho, pensem en el petroli. En els anys 1930 l'origen biològic del petroli es debatia, fins que el químic Alfred Treibs va descobrir porfirina en els combustibles fòssils. Aquesta deriva de la clorofil·la i no podem explicar la seva presència sense la vida. Així, estudiant els biomarcadores (composts l'origen dels quals només podem atribuir a la vida), sabem que el petroli és el que queda d'ecosistemes de fa milions d'anys.

Si SHERLOC troba molècules orgàniques, ha d'avaluar-se si són biomarcadores vàlids. El problema és que això implica assumir que el metabolisme terrestre és universal. Per exemple, si en Mart mai va haver-hi fotosíntesi amb clorofil·la, mai trobarem la porfirina de Treibs com biomarcador.

Els minerals també poden ser biofirmas:
Vam recollir aquests cristalls de formiato, un compost orgànic, en un llac salí similar als que va poder haver-hi en Mart. La (improbable) troballa d'aquests cristalls en Mart tindria gran impacte i en les xarxes socials s'estendria la idea que va haver-hi vida.

A diferència de la porfirina, el formiato pot ser abiòtic i no és un biomarcador. Sabem que ho és, perquè la veritable biofirma és el desequilibri químic amb els altres components del llac. L'estudi de biofirmas és difícil i requerirà el transport de mostres a la Terra.

I si no es troben evidències de vida?
Des del punt de vista de la publicitat i el finançament, buscar indicis de vida és una bona estratègia. És menys mediàtic, però, que en Mart no hi hagi vida, ni n'hi hagi hagut, també seria una bona notícia.

Si Perseverance no troba indicis de vida, el públic podria veure'l com un fracàs. No obstant això, l'exploració de Mart sempre és un èxit, tant pel coneixement que ens aporta, com per les tecnologies derivades. Disposar d'un planeta en el qual es van reunir les condicions que (pensem) van propiciar la vida, però que aquesta s'hagi detingut en el seu inici, seria un escenari únic per a entendre l'origen de la vida terrestre.

No és una idea forassenyada. El rover Curiosity va trobar materials que van poder ser claus en l'origen de la vida, formant un escenari intacte durant milions d'anys, lliure dels canvis provocats per una potencial biosfera marciana.

És probable que no es trobin evidències de vida en Mart, i la pregunta seguiria sense resposta (l'absència d'evidència no és evidència d'absència). Però, si prenem la idea que en Mart mai va proliferar la vida, podríem centrar-nos en les condicions que, pensem, degueren donar-se per al seu origen. Si el que trobem encaixa, per què no va evolucionar la vida? Faltava algun ingredient? La dinàmica de Mart no ho va permetre? Va proliferar un tipus de vida diferent? Juntament amb el treball de laboratori i el que sabem sobre el nostre planeta, potser podríem entendre com comença la vida i la seva evolució.

Si en Mart hagués existit vida avançada (i els ecosistemes bacterians ho són), les preguntes sobre l'origen de la vida continuarien obertes. No obstant això, un Mart sense vida podria ser la gran oportunitat per a conèixer el nostre propi origen.
Comenta el contingut : Per què seria bona notícia que no hi hagués vida en Mart ni n'hi hagués hagut mai?
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes